https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3769/meetings/3064
Es dona la benvinguda a les persones assistents i es fa una presentació de les persones dinamitzadores. Com que el Consell ja s’havia reunit una estona abans, es procedeix a fer la presentació del procés participatiu del PAM – PADs 2020 – 2023. També s’explica les possibilitats que tenen les persones assistents de participació (presencial amb diverses sessions al districte, i digital a través de la plataforma decidim.barcelona) i s’explica la diferència entre les propostes i els projectes.
Una de les persones participants demana aclarir alguns aspectes sobre què es considera projecte i per tant pot anar als pressupostos participatius. Destaca la importància de comentar, en aquestes trobades, que els projectes no poden generar una despesa corrent a l’Ajuntament i no poden suposar una contractació per al seu funcionament.
Aleshores s’explica a les entitats quines són les diferents línies previstes al PAM i al PAD del districte en relació a diversitat funcional. Quan es presenta el projecte de la construcció de la llar-residència per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual mitjançant la Federació i Coordinadora de Persones amb Discapacitat de Les Corts, una persona assistent demana que en aquest espai caldria incloure també la Fundació Paideia. Es demana també que cal corregir la redacció de la proposta, ja que en aquest cas “Coordinadora” no hi hauria de ser. Es demanen disculpes per l’errata per part de la tècnica del IMPD i de les persones dinamitzadores.
Quan es presenta l’actuació proposada de creació del grup motor de turisme inclusiu amb la participació d’agents del territori, una persona assistent demana que cal mencionar també la participació d’entitats socials.
Un cop explicades les propostes d’actuació al districte, i abans de passar a l’espai pròpiament de debat, la Consellera aclareix detalls sobre els projectes: si el projecte no arriba a 50.000€, es poden agrupar projectes. En quant a la despesa corrent, cal tenir en compte que, per exemple, la millora d’un parc no genera una nova despesa corrent ja que ja hi ha una despesa vinculada a l’espai en concret. Així doncs, cal evitar projectes que generin una nova despesa corrent, però sí que s’entén que qualsevol intervenció pot necessitar un manteniment i cura. La Consellera aclareix que el que s’inclogui en el PAM o en el PAD sí que pot generar despesa corrent, diferenciant-ho en relació als pressupostos participatius.
S’inicia l’espai de debat entre les persones participants. Es parla de la possibilitat de gestió d’horts urbans en terrats d’edificis per part d’entitats socials. La persona participant diu que aquests terrats no són sempre accessibles físicament i que això comporta que aquesta activitat la puguin fer només entitats de persones amb discapacitat intel·lectual però no persones amb mobilitat reduïda o altres diversitats per les que no tinguin mobilitat. Així, pregunta si hi ha aquests tipus d’horts al barri, si hi ha terrats susceptibles d’acollir horts urbans que siguin accessibles també físicament, i pregunta específicament si el terrat de la Seu del districte podria ubicar un hort Es discuteix sobre la viabilitat d’un hort urbà al terrat de la seu del districte, opció que sembla que tècnicament no és viable.
Una altra persona participant amb discapacitat visual comenta que els materials de la sessió no són accessibles, ja que no hi ha còpies en Braille ni còpies en tamany gran – no és A3 ni està suficientment contrastada. Es comenta que a la convocatòria es demanava que si hi havia necessitats especials es fessin saber de cara a preparar-la, i no va arribar aquesta demanda. No obstant, es demanen disculpes per part de l’equip dinamitzador i de l’equip de l’IMPD.
Una altra persona participant demana que les diferents persones assistents treballin la fitxa de reflexió sobre idees i propostes en base a les línies del PAM/PAD de manera individual i que després es treballi en conjunt. No obstant, finalment es decideix que cada persona participant tindrà el torn de paraula per a poder fer una proposta i s’obrirà el debat a totes les altres persones per tal de debatre, nodrir i buscar consensos en el marc de les diferents propostes. Les persones dinamitzadores recorden que la idea de la trobada és generar debat i un treball col·lectiu, donat que les propostes a títol individual es poden presentar directament al decidim. Es treballa de manera conjunta, sense fer subgrups, per a fomentar l’intercanvi d’idees i l’arribada a consensos més enllà de la pròpia entitat.
Es trealla el tema dels horts urbans i els horts en terrats i es demana concretar en quins espais del districte podrien fer-se. Comenta una persona participant que, a més, el projecte dels horts urbans, especialment els dels terrats, té una vessant ornamental de la ciutat. Es planteja que també es podria treballar amb edificis de titularitat privada a través d’acords i pactes entre l’Ajuntament i els titulars. Es remarca la importància que els horts als terrats siguin accessibles també per a persones amb mobilitat reduïda.
Es passa a debatre sobre una proposta en l’àmbit educatiu. Es proposa que l’Ajuntament actués a les escoles concertades d’educació especial sense ànim de lucre/d’iniciativa social del districte de la mateixa manera com actua en les escoles públiques – a través de proveir el manteniment, la neteja, els subministraments, etc. –, per a poder garantir l’accés a l’educació gratuïta, ja que les escoles concertades d’educació especial del districte són escoles que busquen donar una oferta educativa per part d’entitats socials no lucratives.
Es debat una altra proposta. Es comenta que hi ha joves que demanen una llar-residència al districte per a persones amb discapacitat, ja que no es disposa d’aquest equipament. També es comenta la necessitat de pisos de trànsit accessibles per a persones amb discapacitat motriu – es parla del cas dels pisos de trànsit que hi ha a Sant Andreu, els quals no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Una altra proposta que es fa és la creació de pisos de vida independent accessibles al costat de la llar-residència que es preveu construir a Can Reig. La construcció de la llar-residència i els pisos de vida independent servirien de garantia d’habitatge per a totes les persones. L’espai que hi ha previst per a la construcció de la llar-residència és prou gran per a construir els dos equipaments. Una altra persona comenta que hi ha un altre espai que també podria ser d’interès per al projecte.
Respecte a la mesura del 5% d’habitatge social que s’ha presentat en el marc de les propostes del PAM de ciutat, es comenta que hi pugui haver algun tipus de cessió d’espai o de terrenys per part de l’Ajuntament per a què puguin ser les entitats mateixes les que construeixin els habitatges.
Una altra proposta que es comenta és que al carrer Benavent i als jardins de Gaietà Renom hi ha zones verdes poc cuidades i que, des de tallers i centres ocupacionals del districte se’n podrien fer càrrec. En aquests centres es fan activitats de manteniment d’horts i voldrien col·laborar en el manteniment d’aquestes zones, i proposen poder-hi tenir accés. A més, en el cas dels jardins de Gaietà Renom, es comenta que no són accessibles i es demana el seu acondicionament.
Es parla de la convivència de les diferents activitats que realitzen les entitats de persones amb diversitat funcional amb les veïnes i es comenta que no hi ha problemes, de fet, es diu que les veïnes prefereixen que hi hagi aquestes activitats d’entitats socials a altres tipus d’activitats.
Una altra proposta que es comenta és el foment de l’oci i el lleure al districte. Al Centre Cívic Tomasa Cuevas s’anava a fer una activitat amb persones amb diversitat funcional i les seves famílies a les tardes i finalment no s’ha pogut fer. El que es comenta és que hi ha interès en poder recuperar espais on les persones amb discapacitat puguin fer activitats, i es recorda la importància d’aquests espais ja que també fomenten el contacte entre les famílies d’aquestes persones, generant xarxa i comunitat.
Una persona participant, que és la primera vegada que participa al Consell, presenta el projecte que representa: Hope and Help. Explica que es tracta d’una fundació social en què l’animal ajuda al benestar de la persona. Amb la seva tasca volen arribar a qualsevol persona vulnerable que els pugui necessitar. Comenta que hi ha molta gent que no vol accedir a centres o espais que els ajudin per por a saber què passa amb els seus animals de companyia. La Fundació afirma que necessiten un espai per a poder crear un centre multifuncional on hi haurà animals vells i es donarà la possibilitat a gent que no té opció d’arribar al mercat laboral de cuidar aquests animals, com una manera de donar-los formació per mitjà del voluntariat, amb l’objectiu de facilitar la seva inserció laboral. Per tant, la proposta que fa aquesta entitat és que hi hagi cessió d’espais per part de l’Ajuntament a entitats com la seva per a poder iniciar projectes.
Una altra persona participant afirma que en les licitacions públiques s’hauria de fomentar la contractació de CETs a través de l’establiment de mecanismes de discriminació positiva, com per exemple clàusules socials.
En quant al lleure, es proposa intentar garantir l’accés a activitats inclusives eliminant barreres econòmiques, donat que moltes activitats de les que feien han passat a ser de pagament, el que dificulta l’accés a propostes de lleure. La demanda en concret és cuidar aquestes activitats de tipus inclusiu per l’especial impacte positiu que tenen en la societat; fomentar les activitats compartides en què no hi ha distincions en les capacitats de les persones, com per exemple la Xarxa Gravetat.
Una altra necessitat que sorgeix és la de mobiliari accessible pels parcs infantils. Es mencionen diversos parcs, com ara el Parc Joaquim Ruyra, Can Rigal o bé el Parc de Gaietà Renom. Falta mobiliari que fomenti l’activitat física esportiva i que sigui accessible. Com que també hi va gent gran, es parla de la necessitat d’instal·lar circuits esportius per a la gent gran que fomentin l’activitat física. Al Parc de Gaietà Renom també cal aplanar gran part del parc.
Finalment, l’últim torn de paraula demana que es faciliti a les entitats socials lloguers socials i l’accés a locals i espais. Com a cas més concret, s’exposa la proposta de creació d’un Museu dels Sentits que fomentaria que les persones puguin sentir i experimentar els seus sentits al màxim. Aquest museu permetria que totes les persones poguessin aprendre i entendre les diferents capacitats que tenen les persones, pel que es generaria un retorn positiu a la societat. La persona que exposa el projecte explica que es tracta d’un projecte que seria sostenible econòmicament.
Com a última proposta, es demana també garantir l’adequada formació en el tracte a persones amb diversitat funcional de totes les persones que tenen tracte cap al públic i, finalment, la de tota la societat.
Un cop recollides totes les propostes, es demana a les diferents persones que han parlat de potencials projectes d’inversió a presentar al procés de pressupostos participatius que en facin la concreció de cara a la seva publicació a la plataforma decidim.
Finalment, es fa el tancament de la sessió, agraint l’assistència i la participació, i es demana a les persones participants que facin la valoració de la sessió.
