Cambios en "Facilitar l’accés per a persones amb mobilitat essencial que tinguin necessitats de salut complexes, així com la del personal acompanyant (cuidadores)"

Facilitar l’accés per a persones amb mobilitat essencial que tinguin necessitats de salut complexes, així com la del personal acompanyant (cuidadores) per tal de facilitar una mobilitat flexible, adequada i viable (que es desplacin vehicle privat, compartit...)

S’assenyala que per algunes persones malaltes i els seus acompanyants el transport privat és la única alternativa. Proposa reduir la dependència del cotxe privat només per aquells pels que és possible per tal que els que no tenen alternativa puguin anar el cotxe privat. S’exposa el problema que al costat de cada persona malalta o que necessiti suport sempre hi ha una persona, gairebé sempre solen ser dones acompanyants, que donen suport i assumeixen també l’acompanyament i el suport en els desplaçaments, aquesta cura porta implícita una complexitat logística i que per tant fa inviable, en molts casos el transport públic. Es dona exemples concrets de casos en els que és inviable el transport públic: persones neuro-divergents ( els sorolls i llums en el transports públics els afecten ), malalts oncològics (les multituds son un factor de risc per contraure malalties) o les persones grans (risc de caigudes, estrès,...) Hi ha, per tant , tot un col·lectiu que no podem incloure al transport públic. En aquesta línia, també es fa una altra proposta en aquest sentit com és la de reduir les mesures econòmiques dissuasòries que suposa una sobrecàrrega econòmica per les famílies ( per exemple el preu de l’aparcament en els hospitals) . El transport públic no soluciona tota la mobilitat, hi ha famílies que necessiten cotxe privat i les mesures que es prenen per que sigui més car aparcar no ho soluciona, ho seguiran fent per que no tenen alternativa. Facilitar l’accés als centres sanitaris en vehicle privat, especialment per a aquelles persones amb mobilitat reduïda. Algunes intervencions a la via pública (pacificacions) afecten negativament a l’accés en vehicle privat. Assegurar la disponibilitat de places d’aparcament adaptades a l’entrada dels centres sanitaris. Es menciona el cas dl barri de Sants: El bus 70 no funciona els diumenges i es tanca el carrer de sants. No hi ha autobusos, La parada de la L1 no té ascensor i és difícil trobar taxis amb el tall de carrers. Des de l’Ajuntament s’assenyala que precisament l’objectiu és que la gent que no ho necessita es passi al transport públic per tal de descongestionar la mobilitat sanitària per als que la necessiten.

Aquesta proposta ha estat recollida a una sessió de participació del PMU.