La sessió comença amb la benvinguda de les persones dinamitzadores al CTO ASPACE Poblenou i l’explicació, per part d’aquestes i ja en el marc dels 4 subgrups de treball, del procés participatiu i del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes. A continuació, es procedeix a fer una dinàmica de presentació de les persones de cada subgrup.
A continuació, s’expliquen les dinàmiques que s’ha previst realitzar durant la sessió i les persones assistents tenen un espai per a les preguntes que els puguin sorgir.
La sessió comença amb la benvinguda de les persones dinamitzadores al CTO ASPACE Poblenou i l’explicació, per part d’aquestes i ja en el marc dels 4 subgrups de treball, del procés participatiu i del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes. A continuació, es procedeix a fer una dinàmica de presentació de les persones de cada subgrup.
A continuació, s’expliquen les dinàmiques que s’ha previst realitzar durant la sessió i les persones assistents tenen un espai per a les preguntes que els puguin sorgir.
Aleshores es comença el treball en base a les dues dinàmiques preparades. En primer lloc, es realitza una dinàmica per a identificar les necessitats de les persones participants en base a una línia temporal que representa el que fan durant el dia i es recullen les diferents idees i necessitats que sorgeixen. Després es realitza una segona dinàmica en què es detecten necessitats en base a l’ús d’un plànol del districte i imatges dels principals equipaments i espais, per a poder ubicar necessitats i idees de millora sobre el territori.
Les persones dinamitzadores fan un repàs de les necessitats que s’han recollit en el subgrup i es demana a les persones participants si ha quedat alguna cosa pendent de recollir.
Calen més mesures d’accessibilitat a equipaments i centres del barri, per exemple la Sala Beckett o el Centre Cívic Can Felipa (horaris, facilitats, vestuaris adaptats, etc.).
Voldrien que hi hagués més patis d’escoles oberts durant l’horari d’obertura del CTO Poblenou i poder-los aprofitar.
Falta un espai gran al CTO Poblenou on poder realitzar activitats amb totes les persones usuàries juntes.
Manca un auditori/sala de gran capacitat accessible on poder realitzar activitats puntuals o de final de curs amb les persones usuàries i persones familiars del centre. Can Felipa en té una però, com no està situada en planta baixa, hi han deixat d’anar perquè els ascensors són insuficients i en certes ocasions no funcionen. A vegades utilitzen el pavelló de l’Institut Quatre Cantons o el gimnàs de l’Escola Pere IV, però no sempre estan disponibles perquè l’Escola Pere IV i l’Institut Quatre Cantons hi fan les seves pròpies activitats.
L’Auditori i els cinemes no estan adaptats, de manera que les persones que van en grup han de seure separades si alguna de les persones va en cadira de rodes. Per evitar-ho, no s’haurien de posar cadires fixes perquè així es podrien moure quan fos necessari. El Casino de Poblenou està adaptat i poden treure i posar butaques per fer la sala accessible i estar totes les persones d’un grup juntes.
Moltes vegades és complicat anar al cinema, donat que només determinades sales són adaptades perquè hi puguin accedir persones en cadira de rodes.
El Museu d’Història de la Plaça del Rei no és accessible: no van poder entrar perquè una de les cadires de rodes no entrava a l’ascensor.
Tenen dificultats per fer diferents esports, donat que els llocs habilitats i adaptats són lluny i tenen dificultats per mobilitzarse en busos o transports adaptats.
Calen centres esportius adaptats i accessible al barri.
Alguns centres esportius no tenen lavabos adaptats.
A les piscines, sovint els vestuaris són petits.
Calen espais fora del centre on poder fer espectacles artístics (per exemple, una tarima per a fer concerts). Manca o agradaria tenir un espai-escenari al carrer.
El centre ha participat de la Festa Major del Poblenou realitzant activitats com concerts, però aquest any es van trobar amb què no es disposava d’un escenari adaptat.
Falten espais per poder realitzar expressions artístiques (per exemple, parets on poder pintar murals o graffities)
La Plaça de Can Felipa té molts desnivells, és un problema tant per caminar-hi com per persones que van en cadira de rodes.
Calen més parcs al districte.
Calen gronxadors adaptats als parcs del barri.
Falta un pati o parc al costat del CTO amb gronxadors, tobogans, música, espais per tombar-se i relaxar-se, mobiliari per poder agafar-se al moure’s (agafadors), atraccions d’aigua, màquines adaptades per fer exercici, espais d’ombra, bancs, espais on poder estar varies persones juntes, un bar, entre d’altres.
Falten espais on poder plantar i cuidar plantes i on poder tenir un hort urbà adaptat, potser es podria instal·lar un als Jardins de Xavier Benguerel (potser caldria que estigués protegit). Els agradaria compartir aquest espai amb les escoles i instituts del voltant, per tal d’obrir-se més al barri i visibilitzar la seva situació.
Als Jardins de Xavier Benguerel calen taules per poder fer pícnics.
L’espai per jugar a la petanca o al boquia que hi ha als Jardins de Xavier Benguerel, sol estar sempre ocupat, té molts forats i pedres, s’utilitza com a pipican (donat que està tancat perimetralment) i està brut donat que moltes persones hi tiren escombraries i no recullen els excrements dels gossos que passegen. Els manquen, doncs, pistes de petanca en millor estat o que l’Ajuntament habiliti més àrees d’esbarjo per a gossos.
Caldria suprimir els graons baixos i els acabats amb xapa metàl·lica al Camí Antic de València (carreró entre la part de darrera del centre i la Plaça de Can Felipa, al costat d'una façana del Club Natació Poblenou) donat que sense aquests obstacles i desnivells, seria un espai que es podria aprofitar per fer activitats.
Cal eliminar esglaons, desnivells i altres obstacles a la via pública. De fet, hi ha molts obstacles a les voreres, l per exemple els esglaons no només dificulten l’accés de les cadires de rodes sinó que també fan malbé les cadires de rodes elèctriques.
Cal que el gual que hi ha davant la porta del Centre (c. Bilbao 95) sigui més ampli perquè s’acumulen els cotxes i transports col·lectius; i també cal que hi hagi una rampa a la vorera, donat que hi ha busos que tenen la rampa darrera i les persones en cadira de rodes no tenen rampa per pujar a la vorera.
Calen més rampes a la via pública per facilitar la mobilitat.
En alguns espais, les rampes tenen un desnivell molt exagerat.
Calen més lavabos adaptats i accessibles , tant a la via pública com als equipaments que visiten, que siguin grans i que estiguin nets.
El camí des del CO ASPACE fins a la platja no està adaptat fins al final.
Per les sortides que fan a l’estiu a la platja, calen més espais d’ombra i zones de bany adaptades a la platja. Els ombracles que ara hi ha són insuficients donat que hi van altres centres, casals infantils, gent gran, etc.
Per poder anar a menjar o a prendre alguna cosa a un bar o restaurant, cal que l’espai sigui gran i que els permetin canviar la disposició de cadires i taules (perquè les persones en cadira de rodes puguin seure), així com utilitzar gots i coberts propis. Alguns locals no donen aquesta flexibilitat.
Alguns locals tenen les cadires clavades al terra i per tant una persona en cadira de rodes no pot accedir-hi. El nou edifici dels Encants no és accessible i no poden entrar a les botigues.
Moltes botigues i comerços no són accessibles donat que no tenen rampa a l’entrada i els passadissos són molt estrets. Per aquest motiu, només poden comprar a grans botigues i supermercats.
Els hi agradaria poder conèixer a més persones i fer més visites a equipaments i escoles del barri i del districte.
Els hi agrada que més persones anessin al centre a explicarlos coses noves.
Falten més persones acompanyants per poder realitzar més sortides fora del centre, per exemple, persones voluntàries i/o més personal.
A totes les sortides i excursions que realitzen, han de carregar molt material i necessitarien espais als llocs on fan sortides per poder-ho emmagatzemar i no haver-ho de carregar cada vegada.
Els hi agradaria poder realitzar activitats que duressin tot el dia, en el marc de les quals quedar-se a dinar fora. No obstant, sol haver múltiples obstacles per fer-ho: falta de locals prou grans o que donin la flexibilitat per reordenar el mobiliari per tal que puguin menjar totes les persones usuàries del CTO juntes, falta de lavabos adaptats, falta de persones acompanyants, dificultat per transportar tots els materials necessaris, falta de mitjans de transport adaptats i accessibles, etc.
Cal un servei de taxi perquè les persones puguin arribar fins a casa seva, donat que a vegades el bus adaptat no arriba fins la porta de casa.
Hi ha pocs taxis adaptats i costa molt aconseguir el servei.
Hi ha molts canvis de persones conductores dels busos adaptats i moltes no es saben el camí.
Les persones que van en bicicleta circulen per la vorera, inclús quan hi ha carril bici.
Cal revisar el traçat del carril bici per la vorera a la Diagonal, especialment en els punts on es troba amb les parades del tramvia.
El tram és més accessible que altres transports públics, caldria connectar els dos tramvies de la ciutat.
Hi ha molt trànsit i retencions per arribar al Centre (alguns venen des de poblacions fora de Barcelona). Hi ha massa cotxes a Barcelona, els quals generen contaminació i brutícia.
Caldria que els cotxes elèctrics fossin més barats i que hi haguessin més carregadors a la via pública.
Calen carregadors per carregar les cadires elèctriques a la via pública.
L’accés a l’habitatge és molt complicat, donat que els sous són baixos i els preus del lloguer molt alts.
A continuació, s’explica que aquestes necessitats que s’han recollit es treballaran en la segona sessió per a convertir-les en propostes per al PAD i en projectes per als Pressupostos Participatius.
Finalment, s’agraeix a les persones assistents la seva participació i se’ls demana que facin la valoració de la sessió utilitzant l’exercici del termòmetre.
