Les transformacions econòmiques, socials i ambientals que ha viscut la nostra ciutat els darrers anys requereixen d’un exercici de revisió del model de garantia de drets: quins drets s’estan perdent, quins nous drets haurien de ser reconeguts, quins deures comporten tots ells i quines són les obligacions que les administracions i governs haurien d’assegurar.
Un dels principals instruments dels quals disposa l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit és la Carta de Drets i Deures de Barcelona, una Ordenança aprovada l’any 2010 amb l’objectiu de promoure un avenç en l’assoliment de drets i el compliment de deures per part de les persones que viuen a Barcelona. Després de 14 anys de vigència, l’Ajuntament de Barcelona impulsa ara un procés d’actualització del seu contingut, amb la voluntat d’adequar-lo a la nova realitat i les necessitats actuals de la ciutat i el món, preparant-nos pels propers quinze anys.
La renovació de la Carta anirà acompanyada del disseny i implementació d’un Pla d’acció de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, que es dissenyarà conjuntament amb la societat civil, i que servirà de guia per a les polítiques de drets humans que han d’implementar-se a la ciutat.
En el marc d’aquestes accions, s’obre un procés de participació amb ciutadania i agents socials i econòmics per rebre aportacions i propostes de canvi, esmena o incorporació de nous elements a l’actual Carta, i que serveixin també de guia per al futur Pla.
Principis rectors del projecte
Proximitat: treball per a la sensibilització i garantia dels drets humans des dels barris, amb la complicitat dels serveis públics i el teixit comunitari.
Retroalimentació, interdependència i interseccionalitat: els drets humans estan interconnectats i tota afectació sobre un té impacte en la resta. La defensa d’un dret no pot comportar la renúncia d’un altre. Cal lluitar contra totes les desigualtat (per motiu de gènere, diversitat ètnic-racial, salut, etcètera).
Plena ciutadania: promoció i protecció dels drets humans, independentment de la situació administrativa de la persona.
Coproducció i colideratge amb la societat civil: foment d’espais de diàleg i construcció col·lectius entre administracions, ciutadania i societat civil per a la diagnosi, el desplegament d’accions i la seva avaluació.
Perspectiva extraterritorial: una ciutat que defensa els drets de les persones que hi viuen i que, alhora, actua per minimitzar els efectes del seu model social i econòmic en els drets de les persones que viuen en altres indrets del món.
Durabilitat: les obligacions de compliment dels drets humans han d’anar més enllà dels cicles electorals i no respondre a un determinat color polític, sinó ser constants i implicar totes les administracions.
Compartir