OBJECTIUS DE LA SESSIÓ
Començar aterrar propostes al voltant de les necessitats compartides.
Tenir una primera bateria de propostes esbossades.
Realitzar un qüestionari d’avaluació
GUIÓ DE LA SESSIÓ
18:00 - Retorn de la sessió anterior: necessitats compartides i comunes i possibles línies d’acció.
18:15 - Compartim criteris que han sorgit a llarg de les sessions i que poden servir com òptica a tenir en compte a l’hora de realitzar propostes..
18:25 - Comencem a elaborar unes primeres propostes. Treballem sobre les línies d’acció/escenaris identificades a les taules i elaborarem una frase:
Subjecte: Qui és el col·lectiu protagonista? Quins estan involucrats?
Verb: Quina és l’acció? Què es farà?
Predicat/complements: Com? Amb quins recursos?
19:25 - Parada. Fem valoració compartida de com evoluciona el treball. Sensacions, trobem a faltar alguna cosa? Necessitem d’alguna cosa? Anem ben orientats? Etc.
19:45 - Tancament de la sessió: Proposta de treball per la propera sessió. Compartim fitxa de treball.
Les dinamitzadores surten i es realitza el qüestionari d’avaluació.
S’inicia la sessió explicant el guió de la mateixa.
EXPOSICIÓ IDEES AGRUPADES SESSIÓ ANTERIOR - sorgeixen idees per part dels participants d’unir més categories:
“unir” es podria incloure amb “fer que la gent del districte sigui ulls i boca de l’ESS”. I s’obre un debat sobre la inclusió d’aquestes dues categories.
Apareix un dubte de si s’haurien de crear tallers artesanals, que és respost per una altra participant comentant que això ja es fa, no és necessari replicar accions.
TORN DE PARAULA I PREGUNTES:
- Hi ha la sensació que hi ha poques categories. 10 minuts per taula va semblar molt poc per a fer pluja d’idees, falten més coses, quasi tot es relaciona amb difusió.
- Però altres participants comenten que les categories són suficients i que ja engloben tot el que es va dir en les sessions anteriors.
Per a tenir-ho tot recollit, deixem a la taula un full en blanc per si les participant troben alguna cosa a faltar i creuen que és molt necessària.
- Ens hem de plantejar quants projectes volem fer.
- Es comenta que la majoria de coses que han sorgit ja hi ha associacions, entitats i persones que ho fan al Districte, i que per tant s’haurien de fer coses noves, més innovadores.
Un cop acabat el torn de paraula, iniciem amb la dinàmica per començar a crear i definir, és el moment de posar fil a l’agulla.
- Es comenta que ara hi ha moltes accions en l’àmbit de l’ESS però us toca a vosaltres concretar-ho més a nivell de Districte de Gràcia.
- No hem de desenvolupar totes les idees, moltes ja cauran per si soles, les que finalment creiem que no valen la pena o ja s’estan fent.
- Tot el que tenim aquí escrit venen de idees i necessitats que han sorgit en aquest grup de participació, això són titulars que entre totes hem de definir i potenciar.
- Hem d’anar en compte de no duplicar accions de l’Ajuntament, ens hem de posar en la pell de les entitats d’ESS de gràcia, l’apartat de connectar és molt important.
Totes les aportacions es recullen, i l’interessant d’aquest procés és que podem reformular constantment, anar creant de nou si no ens sembla bona idea seguir per aquesta línia.
DINÀMICA
Les idees agrupades es reparteixen en les taules, i a través de 3 post-its (1 pel QUÈ, 1 pel COM i 1 pel QUI) les participants escriuen una proposta per a cada categoria, definint la població destinatària i qui ho executaria (QUI), la metodologia i procés (QUE) i on, per quant de temps, ... (COM).
Elaborem les primeres propostes. Treballem sobre les línies d’acció de la passada sessió. Elaborarem una frase:
Subjecte(QUI?): Qui és el col·lectiu protagonista i quins els involucrats?
Verb(QUÈ?): Quina és l’acció? Què es farà?
Complements (COM?): Com? On? Quant? Periodicitat? Quins recursos?
*Cada resposta pertany a una única persona. Si més d’una persona va fer aportacions s’indica amb noves preguntes. Exemple: Com? Resposta d’una persona. Com? Resposta d’una altre persona. Poden sumar en clau d’aportacions a la mateixa persona o bé apuntar noves propostes.
1.PROGRAMARI LLIURE
Qui? Centres Cívics. Biblioteques. Ateneus. Ajuntament.
Què? Formació i assessorament. Difusió. Migració de sistemes. Potenciar el coneixement.
Com? Publicitat, premsa, diaris, mitjans de comunicació. Conferències. Fires. Aules obertes a les experiències de l’economia social i solidària (ESS) i en la ciutadania en general. Reciclar ordinadors. Solidaritat.
2. CONVERSES ENTRE CIUTADANS I TESTIMONIS VIUS: DUES CADIRES
Qui? Visualitzar la diferència. Cal fer un programa per afinar el destinatari.
Què? Converses al voltant de medi ambient, diàleg intercultural, diàleg amb organitzacions dedicades a l’ESS, temes sorgits a partir d’inquietuds.
Com? Dues cadires fixes a la plaça del poble romaní i un programa creat i difós.
Qui? Persones en situació de marginalitat o col·lectius invisibilitzats.
Què? Web amb testimonis sobre temes específics.
Com? Gravar en vídeo: Espai virtual. “Memòria gracienca per l’ESS”.
Què? Xerrades i debats públics a les places.
Com? Gravar “la vida” del barri. Recollir testimonis. Crear connexions.
3. CREACIÓ D’UN MAPA AMB PISOS TURÍSTICS; CAMPANYA PER CONSCIENCIAR SOBRE ELS PISOS TURÍSTICS; OBRIR EL DEBAT ”QUIN ÉS EL PREU ÈTIC D’UN PIS?”; INFORMAR SOBRE LA RELACIÓ ENTRE SALARIS I PREUS ALS DIFERENTS BARRIS DE GRÀCIA; DONAR A CONÈIXER ALS TURISTES LA GENTRIFICACIÓ
Qui? Moviments socials del districte. Operadores (hostels i AirBnB). Comerç del sector turístic.
Què? Campanya per un turisme sostenible i no gentrificador. Plantejar els beneficis i perjudicis de (no) fer-ho.
Què? Fer rutes per les entitats d’ESS per a turistes. Crear habitatge barato a canvi de feina solidària al barri.
Com? Difusió. Xarxa. Espais privats i públics per acollir.
Com? Teatre itinerant al barri.
Com? Aplicació dels criteris de la “Carta del Turisme Sostenible” en entorn urbà.
Com? Debats al carrer. Empaperar els barri i els hotels i els comerços. Amb diners. Amb voluntat.
4. LLIGAR GENT GRAN QUE VIU SOLA AMB LA RECERCA D’HABITATGE
Qui? Entitats. Sindicats. Institucions que treballen amb el col·lectiu per mediar. Persones immigrants i refugiades. Estudiants de fora de Barcelona i estrangers. Convenis amb universitats.
Què? Lloguer social i lloguer gratuït. Lloguer social per estudiants. Borsa d’habitatge en lloguer.
Com? No pagar a canvi d’atenció cures, nª d’hores de dedicació. Subvencionant el lloguer de les persones que van a viure. Borsa d’habitacions subvencionades gestionades per entitats que treballen amb els col·lectius.
5. COMPARTIR ELS CONEIXEMENTS DELS GRUPS DE PERSONES IMMIGRANTS; FER UN MAPA DE CAPACITATS DE LES PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL; RECOLLIR ELS CONEIXEMENTS DE LA GENT GRAN; APROFITAR EL FORMAT BANC DEL TEMPS
Qui? Gent gran i nens i nenes.
Qui? Immigrants de diversos països, condicions i lloc d’origen, més associacions implicades.
Qui? Gent amb pocs recursos econòmics. Totes les entitats interessades en compartir coneixements i activitats.
Qui? Persones soles. Persones amb mancances de recursos. Beneficiaris del banc d’aliments. Escoles.
Qui? Compler (?) amb coneixement d’organitzacions que funcionen per aterrar els seus projectes a escala districte. Per exemple, “la família del costat”, Arrels, Barcelona Antirumors...
Qui? Nens. Gent gran. Immigrants. Refugiats. Voluntariat. Públic en general.
Què? Organitzar activitats per intercanviar. I posar en comú coneixements específics (música, agricultura, literatura, treballs...)
Què? Posar en connexió persones en situació de marginalitat amb associacions d’ESS existents.
Com? Crear un lloc de trobada física (i virtual) per fer un “banc de recursos”
Què? Coneix. Compra. Cuina. Comparteix.
Com? Aliments saludables. Responsable i ecològica. Productes tradicionals. Culturals, intercanvi generacional. Menjar acompanyats. Coneixements generals.
Com? Les 4C. Club 4C obert a tothom a l’espai nova Abaceria.
Com? Format de club de lliure adhesió. Individual. Col·lectiva.
Com? Espai de trobada. Cuina. Menjar compartit. I demostracions intercanvis.
6. PROFESSIONALITZAR LA TASCA DEL RECICLATGE I POSAR-LA EN VALOR
Qui? Recicladors de totes les nacionalitats. Artesans. Venedors. Creatius. Ciutadans (matèria).
Qui? Entitats del barri. Ciutadania. Professionals del reciclatge.
Qui? Possible ús de capacitats d’aturats de Gràcia o de gent gran.
Què? Material de rebuig dels contenidors. Material facilitat per a la gent del barri. Tot material recuperable.
Què? Crear un centre. Crear un taller de reciclatge obert. I recuperar.
Què? Organitzar cursos i incentius per les botigues que reciclen i per les persones que reciclen.
Com? Proporcionar informe coneixement, sistema de comunicació, eines a recicladors, posant en contacte amb gent que treballi amb materials reciclats.
Com? Les persones porten els materials a reciclar a donar o bé a aprendre a reciclar els seus materials amb les persones professionals del reciclatge (remunerades).
Com? Formar joves i aturats per reciclar ordinadors antics que funcionin per les ESS que vulguin amb GNU/Linux.
Com? Taller “millor que nou” a Gràcia al nou mercat.
7. EDUCAR EN ESS A LES ESCOLES
Qui: Entitats i projectes d’ESS amb mestres pares i nens
Què: conèixer, difondre i posar en valor
Com: presentacions i testimonis en primera persona, crear una maleta educativa del tema
Qui: Mestres, Instis, Districte (camins escolars) , nens i famílies
Com: Lligar-ho als camins escolars, rutes de botigues de camí Escola i ESS. Que quan el treballin els comerços.
Qui: persones implicades en ESS
Que: Conceptes escolars: justícia (consum responsable) proximitat
Com: crear cursos i material escolar, incloure als nens amb activitats divertides, oferta virtual de continguts.
8. EQUIPAMENT ESPECIALITZAT EN ESS
Qui: Les entitats d’ESS ajudades per l’Ajuntament, Barcelona Activa a Gràcia
Que: centre a gràcia de impuls i serveis d’ESS
Com: Direcció i gestió per una federació d’entitats d’ESS participació Ajuntament
Que: Espai coworking ESS, Serveis informació, Expo, Formació
Com: Xarxa Economia Social BCN (XES)
9. MAPA DE PROJECTES D’ESS, BASE DE DADES
Qui: Entitats d’ESS amb ajuda de l’ajuntament antena a gràcia de Barcelona Activa
Que: Centre a Gràcia de recursos ESS
Com: Difusió i gestió per una federació d’entitats d’ESS amb participació de l’ajuntament
Qui: tècnics de l’ajuntament (o externs)
Que: Patrocinar el pam a pam perquè pugui ser una web útil de veritat (refer-la)
Com: difusió cap a tota la població de gràcia
Qui: col·lectius, organitzacions, projectes, idees, entitats que treballen en ESS. Implicats i destinataris
Que: Base de dades online, com una eina per visualitzar accions d’ESS
Com: amb una investigació indagada exhaustiva i un equip professional i creatiu del barri per la seva visibilització, difusió prevista.
Qui: Informàtics d’entitats
Que: Web perquè les entitats es relacionin
Com: pagina oberta, difusió, connexió.
10. FER-NOS VISIBLES COM A ESS A LA FESTA MAJOR
Qui: Ajuntament de Barcelona
Que: visibilitzar ESS
Com: Xerrades de com es fa la contractació pública al districte, visibilitzar compres ètiques. A la FM recolzar algun carrer que tingui iniciatives d’ESS o visibilitzar aquells que compren seguin els criteris de l’ESS, punt de publicitat gratuït a les biblioteques per entitat de l’ESS, premiar a la millor iniciativa d’ESS, fira de nadal de consum responsable amb empreses d’artesans de gràcia.
11. LA GRACIENCA: NOVA MONEDA SOLIDÀRIA, D’INTERCANVI ENTRE ENTITATS,E CONOMIA SOCIAL, PETIT COMERÇ I PRESTACIONS PÚBLIQUES
Qui: botiguers, comerç, artesans, entitats, ajuntament-districte, públic consumidor
Que: Compra, venda, aporta
Com: Serveis, productes, subvencions
12. TROBADES, XERRADES, FIRES D’ESS
Qui: Ajuntament amb les botigues de 2º mà, amb els invisibilitzats del barri
Com: Fira del reús, reciclatge amb visibilització dels col·lectius que ho fan
13. RUTES TURÍSTIQUES DE PROJECTE D’ESS, EL BUS DE L’ECONOMIA SOCIAL
Qui: famílies, veïns en general, més historiadors, més experts en ESS
Que: Rutes taller història i cooperatives històriques i iniciatives actuals
Com: en bus, potser però crec que no cal.
Qui: experiències ESS gracienques, Iniciatives ajuntament, bus
Que: doten, aporten, contribueixen
Com: Es dota de bus, itineraris a demanda, complementa amb fires i actes per anar per BCN, material dinàmic, docs, vídeos, objectes, informacions, exposició desmuntable.
Qui: les entitats d’ESS ajudades per l’Ajuntament
Que: serà un instrument del “centre” d’ESS de Gràcia
Com: programació per la federació d’ESS més Ajuntament
VALORACIÓ COMPARTIDA DE COM EVOLUCIONA EL TREBALL:
-Hem parafrasejat coses que ja s’han anat dient i a banda n’hem afegit de noves.
-Hi ha coses que es poden agrupar. Però si les agrupem perdem les estratègies singulars de cada proposta.
-Ja coses que ja s’estan fent a nivell ciutat. Però posem l’èmfasi en territorialitzar les propostes a Gràcia.
-Quan respons la pregunta “Com” pots donar lloc a noves propostes o bé singularitzar aquella proposta.
-El blau “Què” és el més complicat de respondre. I a la vegada és el que clarament marca la diferència entre propostes. En canvi, el “Qui” i “Com” són més semblants.
-A vegades tenim molt clar com concretar i volem fer-ho, d’altres tenim clara la proposta global i deixem que ho facin els tècnics perquè ja ens va bé així.
-Hem de prioritzar entre 3 i 10 propostes.
-Estaria bé tenir sempre presents les necessitats. Com tenir present el camí que hem fet a les altres sessions per arribar aquí. Mai s’han de perdre de vista les necessitats de les que parteixen les propostes.
-Les necessitats han de ser com els criteris que orienten aquestes propostes.
-L’equip facilitador ha fet un recull dels criteris que han anat sortint a les altres sessió i el comparteix amb el grup per validar-lo, i així, poder-lo tenir present durant la propera sessió de concreció. Amb aquests criteris busquem: Mantenir una mirada global a la vegada que anem a la concreció.
ALGUNS CRITERIS QUE HAN SORGIT AL LLARG DE LA PRIMERA I SEGONA SESSIÓ:
Temporalitat
Inclusiu (que fa referencia als col·lectius)
Àmbit territorial
Creativitat i innovació
Sostenibilitat
Atenció a les necessitats
Actors implicats/partenariat
Què transformi, tingui impacte real
Fer comunitat
A LA TERCERA SESSIÓ AFEGIM:
Multiplicador
Replicable
ACORDS
El proper dia tindrem pressupostos aproximats per fer-nos una idea del cost de les propostes.
Les persones tècniques vindran a respondre preguntes sobre com es pressuposta a mitja sessió quan ja tinguem una mica més aterrades les propostes.
Enviem la fitxa per tenir una guia per a aterrar les propostes.
Ens trobem dimarts 29 de novembre de 2016 a les 18h al carrer Siracusa, ACIDH
