Antecedents del Procés Estratègia d'Alimentació Sostenible Barcelona 2030
Existeixen diferents actors socials que des de fa anys treballen per sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de transformar el sistema alimentari i que han anat generant moments de visibilització en clau de sobirania alimentària, alimentació sostenible i agroecologia, així com diversos processos d’enxarxament.
Alguns d’aquests processos destacats van ser, per exemple, el de la Repera entre cooperatives de consum, les activitats de l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels pobles o la Xarxa Agroecològica de Catalunya, les accions de Transgènics Fora o Som el que sembrem, o la xarxa d’horts comunitaris. Tots aquests i d’altres van configurar moments de fertilització des del teixit social més compromès amb la necessitat de transformar el sistema agroalimentari.
Tot aquest teixit social que a través del temps va evolucionar i va tenir els seus cicles amb moments àlgids i baixos d’activitat, va nodrir el procés Llaurant Barcelona, unes jornades sobre comercialització alimentària a Barcelona organitzades l’any 2014 per la revista Sobirania Alimentaria en col·laboració amb entitats i amb l’Ajuntament de Barcelona, i també va inspira el procés institucional posterior.
Al 2015, després de signar el Pacte de Milà, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar el primer instrument de política alimentària municipal, l’Estratègia d’Impuls a la Política Alimentària 2016 – 2019. Aquesta incloïa més de 60 mesures amb l’objectiu d’impulsar la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agroecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agroecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es volia garantir la seguretat alimentària i la lluita contra el malbaratament d’aliments. Aquest primer instrument va iniciar un camí a l’Ajuntament de Barcelona per generar les primeres dinàmiques de treball transversal, la primera mirada sistèmica i l’execució d’algunes accions presents en els primers projectes. Aquesta Estratègia es va nodrir d’altres polítiques i mesures de la ciutat com són el Pla de Barris (2016-2026), Pla Clima (2018-2030) o la l’Estratègia d’Agricultura Urbana (2019)i el Pla d'Impuls de l’Economia Social i Solidària (2016-2020).
Entre 2017 i 2019, en l’àmbit metropolità, l’Ajuntament de Barcelona va participar en el procés d’elaboració de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM), un instrument de coordinació estratègica pel desenvolupament de polítiques alimentàries en clau local i metropolitana que es va treballar amb més de 100 actors de la quàdruple hèlix.
En el posterior mandat (2019-2023), la Declaració d’Emergència Climàtica 2020-2030, la nova agenda econòmica Barcelona Green Deal (2020), l’Estratègia d’Impuls a l’Agenda 2030 (2020), l’Estratègia de ciutat de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (2020) i finalment aprovació de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (2020) per part del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, va conformar un marc més sòlid que va servir per impulsar el projecte de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
Tot i la rellevància de les diverses activitats, fins al inici de la construcció del projecte de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 no hi havia una visió ni un treball de coordinació transversal e integral de la política alimentària i l’alimentació sostenible a l’Ajuntament de Barcelona, i les diverses activitats de les entitats estaven molt atomitzades, tot i els diversos intents de crear algun projecte o entitat paraigües que englobés les diferents iniciatives i organitzacions dintre de la sobirania alimentària.
Per aquest motiu, amb la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, l’Ajuntament de Barcelona va proposar un projecte més ambiciós a nivell de ciutat que pogués actuar de palanca de canvi. El projecte aspirava a esdevenir una plataforma per impulsar aquest tema a l’Ajuntament de manera transversal, i a la ciutat en general, i implicava col·laborar amb entitats, amb altres institucions i amb empreses de manera que es posi l’alimentació sostenible i saludable al centre de l’agenda política i pública. En aquest sentit, els quatre grans objectius de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible han sigut:
Ser la seu i organitzar el 7è Fòrum Mundial del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà;
Desenvolupar projectes i polítiques d’alimentació sostenible a curt-mig termini;
Reorientar la programació cultural de l’any per sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta temàtica, incloent l’organització d’una setmana de l’alimentació sostenible
Iniciar el procés d’elaboració de l’Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030 per tenir un full de ruta compartit sobre polítiques alimentàries per als propers anys.
Espais de participació del procés d’EASB2030
El procés d’EASB2030 compta amb diversos espais per garantir la implicació dels diferents agents:
Grup Tècnic: format per 13 persones especialitzades en sistemes alimentaris sostenibles i s’encarrega de treballar i dotar de contingut tècnic especialitzat els documents que s’elaboren en el marc del procés.
Consell Assessor: format per 22 persones membres d’organitzacions rellevants que s'encarrega de garantir la inclusió de posicionaments estratègics.
Plenàries de ciutat: formades per unes 100 organitzacions de perfils diversos i que configuren el principal espai de debat i consens del procés, aporten valor, experiències i coneixements i prenen decisions en relació amb l’estratègia. S’han realitzat fins al moment dues sessions plenàries.
Trobades temàtiques: formades per organitzacions de perfils diversos per aprofundir en temàtiques i sectors que requereixin un espai ad hoc.
Sessió interna Ajuntament: formada per persones tècniques i polítiques de diverses àrees de l’Ajuntament de Barcelona vinculades amb l’alimentació per transversalitzar l’EASB2030 dintre de l’administració local.
Sessió amb altres administracions: formada per persones tècniques i polítiques de diversos municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona signants de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana i d’administracions públiques supramunicipals per articular i coordinar les accions que requereixen d’altres nivells de governança.
Procés participatiu amb la ciutadania: format pel conjunt de la ciutadania, aporta opinions i propostes sobre els aspectes consensuats prèviament a la resta d’espais existents.
Al document marc podeu trobar més informació sobre la composició d’aquests espais i sobre la calendarització de la totalitat del procés d’elaboració d’EASB2030.
Amb el procés participatiu ciutadà es contrasta el que s’ha treballat en el marc de les plenàries de ciutat amb el conjunt de la ciutadania i es recullen noves aportacions sobre com cal impulsar l'alimentació sostenible a la ciutat en els propers anys.
Hi ha diferents formes de participació: d'una banda es pot participar a través de l'enquesta del procés, es pot aportar als debats existents entorn els 8 objectius estratègics identificats i/o es pot participar en alguna de les 7 sessions obertes amb entitats i ciutadania.
Els resultats esperats:
Una visió compartida: Consisteix en l’imaginari de futur que comparteixen els diversos agents en relació amb la transformació del sistema alimentari de la ciutat per fer-lo més sostenible.
Uns objectius estratègics: Són els grans objectius que han de regir l’estratègia. Han d’estar alineats amb la visió compartida i donar resposta als reptes alimentaris
Una concreció dels objectius estratègics: Permeten concretar els objectius estratègics mitjançant elements consensuats i que han de facilitar el seu assoliment. La concreció de cada objectiu estratègic inclou:
- Argumentació de la importància de l’objectiu estratègic
- Línies de treball
- Idees de possibles projectes compartits
- Agents clau a mobilitzar
- Riscos i alertes
Una implementació de l’estratègia i model de governança: Consisteix en definir les properes pases necessàries per implementar aquesta estratègia així com en concretar els objectius, participants, funcionament i recursos per als espais de presa de decisions, coordinació, treball conjunt i seguiment de la implementació de l’estratègia.
Compartir