Barcelona, ciutat referent de l'urbanisme modern, afronta avui reptes clau en aquest àmbit, tals com la gentrificació, l'increment accelerat del preu de l'habitatge, o la pol·lució. Com donar resposta a aquests problemes en clau democràtica és un repte urgent. Per això, el 3er LAB Metadecidim va estar dedicat a discutir el model o models, estructures i infraestructures (actors, òrgans, processos, recursos, etc.) a desplegar per construir una gobernança democràtica del territori sostenida en Decidim. Es va reflexionar entorn de què pot aportar el Decidim a la gobernança de diferents escales territorials -com podria ser la de les superilles- que apareixen com a possible espai d'experimentació de noves formes de vida i acció col·lectiva en clau democràtica.
Des d’aquesta perspectiva de ciutat, Miguel Robles Duran (@CohStra), Professor d'Urbanisme The New School / Parsons School of Design a NY i Co-fundador de Cohabitation Strategies (una cooperativa internacional pel desenvolupament socioeconòmic espacial) va subratllar que la governança democràtica del territori “no és possible si no existeixen condicions d’equitat en la distribució del coneixement i de la informació”. Més enllà, Robles Duran va reclamar la necessitat d'un diagnòstic sistèmic i sistemàtic de les problemàtiques actuals al voltant de la ciutat, i va advocar per una "teoria unitària paral·lela” de la urbanització que situï les iniciatives públiques en el marc d'un horitzó de transformació social profunda, que inclogui la promoció de sistemes alternatius de propietat, infraestructures comunes, o economies de valor d'ús.
En clau menys teòrica i més local, Laia Torras, responsable de Participació d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, va explicar l’experiència de les Superilles de Barcelona. Va parlar d’aquests nous models territorials i dels canvis culturals que provoquen. Per a Torras, el decidim.barcelona pot contribuir a generar espais de governança a diferents escales urbanes perquè permet combinar una mirada de ciutat amb les necessitats més territorialitzades. El repte, és generar espais inclusius de participació i que també puguin donar lloc a la deliberació.
Obrir aquests espais als diversos agents és decisiu, va subratllar Areti Markopoulou, Directora acadèmica a IAAC, i per això cal repensar els models i els processos de participació quan es tracta de prendre decisions sobre el territori. Això s’ha de fer combinant diferents plataformes, models i tecnologies digitals que facilitin afegir informació, però l’única manera de veure si el que fem té sentit és a través de projectes pilot.
L’exemple de les superilles, va afegir David Bravo, arquitecte i secretari del jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, és complex. És una nova manera de tornar l’espai públic a la gent, un espai que durant dècades ha estat privatitzat per l’automòbil. Tothom està d’acord en el producte final, però la problemàtica està a veure els passos que cal anar seguint per implementar-lo. “No s’ha de fugir de la dimensió política del fet urbà”, no estem en un escenari idíl·lic, estem en una situació de crisis, d’inequitat econòmica i ecològica. Perquè aquest tipus d’iniciatives siguin positives per a tothom, cal integrar també la dimensió de l’habitatge, ja que ha de ser assequible per les classes populars. Cal integrar una dimensió pedagògica i donar més dades perquè la gent pugui prendre decisions, una dimensió que pot aportar el Decidim, va concloure Bravo.
No sempre surt una escala nova de ciutat, va dir tancant la sessió Xabier Barandiaran, Coordinador del Decidim i d'Innovació Democràtica a la Regidoria de Participació de l'Ajuntament de Barcelona, per això des de l’equip ens va semblar interessant abordar el tema de les Superilles i la possibilitat d’autogovern que pot donar. Hi ha experiències prèvies, no totalment reeixides, com la de l’Eixample del Pla Cerdà de 1859, que va ser dissenyat, originàriament, perquè el pati interior fos col·lectiu però va acabar essent privatitzat. Una plataforma digital com Decidim pot servir perquè projectes com les Superilles es puguin constituir com a subjecte autogovernat, amb totes les tensions d’escala existents, i així afavorir el valor d’ús del territori.
Podeu veure i escoltar la sessió sencera:
La 4a Sessió serà el 30.06.2017 Ontologies digitals de la participació (Digital Ontologies of participation).
Sessió 3
Decidim.territori. Investigant models de governança democràtica per a noves escales de ciutat.
Inscripció obligatòria aquí
(* Les places estan limitades a 80 participants).
Tema
Aquesta tercera sessió del LAB Metadecidim se centra en posar les bases per a una investigació-acció participativa orientada a explorar models de governança democràtica (recolzada en Decidim) per a diferents escales territorials metropolitanes.
La ciutat es construeix basant-se en múltiples unitats i escales d'organització col·lectiva: l'edifici i la seva comunitat, el carrer i el seu veïnat, el barri i la seva gent, el districte i els seus habitants, la ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes. Aquestes són unitats tradicionals d'organització metropolitana des de la perspectiva vital, territorial i administrativa. La ciutat és múltiple no només en les seves escales estructurals sinó també en les temporals: la ciutat té diferents temps, les seves estructures canvien.
En l'actual context socioeconòmic a Barcelona, marcat per processos de financiarització del territori, desbocada pressió turística, hiper-tecnologització de la vida, emergència de noves formes de producció i crides a la sostenibilitat, la construcció d'autonomia i autoorganització social es delinea com un pas clau per anar més enllà del model de ciutat intel·ligent cap al d'una ciutat justa i democràtica. En aquest context, noves escales de ciutat com les superilles apareixen com un espai d'experimentació potencial de noves formes de vida i acció col·lectiva en clau democràtica.
Explorar les possibilitats de connexió entre la governança de diferents escales territorials i noves infraestructures democràtiques com Decidim és un repte que requereix una investigació intensiva i polièdrica. D'acord amb la lògica del projecte Decidim, aquesta investigació ha de ser ella mateixa participativa. Per això, des del Servei d'Investigació, Desenvolupament i Innovació en Democràcia i el LAB Metadecidim volem llançar Decidim.territori, un procés d'investigació que serveixi per definir en obert, a través de la construcció col·lectiva de coneixement i l'articulació del debat públic, noves formes de governança democràtica del territori i, més enllà, les estructures socio-tècniques que permetran encarnar-la.
El projecte de recerca decidim.territori està orientat a construir processualment i participativament tant les funcionalitats de Decidim apropiades per al repte de la governança d'escales territorials de proximitat com a ajudar a mapejar i articular els subjectes col·lectius cridats a exercir-la. El procés de coneixement esdevé així un procés de reconeixement, construcció i acció col·lectiva. Aquesta tercera sessió del LAB Metadecidim vol ser un punt de partida.
Programa
11: 00h - 11: 10h: Presentació del repte. equip lab.metadecidim
11: 10h - 11: 25h: "Bases d'una Política Pública per a la Governança Democràtica del Territori", Miguel Robles Duran, Professor d'Urbanisme The New School / Parsons School of Design a NY i Co-fundador de Cohabitation Strategies una cooperativa internacional pel desenvolupament socioeconòmic espacial.
11: 25h - 11: 40h: "Nous models territorials i canvis culturals a Barcelona: el repte de la participació i la governança democràtica", Laia Torras, responsable de Participació d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona
11: 40h - 11: 55h: " Ciutat de joc i participació: Participació ciutadana, mitjançant la tecnologia, en el disseny urbà ", Areti Markopoulou, Directora Acadèmica IAAC
11: 55h - 12: 30h: Preguntes Fila 0. Roser Casanovas, Col·lectiu punt 6; Ton Salvadó, Director Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona; David Bravo, arquitecte.
12: 30h - 13: 30h: Debat amb les persones assistents
Repte a debat
Quins haurien de ser el model o models, estructures i infraestructures (actors, òrgans, processos, recursos, etc.) per arribar a una governança democràtica de les noves escales territorials de Barcelona, i què pot aportar Decidim a les mateixes?
Preguntes guia:
Què entenem per "governança democràtica" d'una determinada comunitat, espai o recurs metropolità?
Hi ha actors i mecanismes clau que siguin comuns a diferents casos?
Quins rols podria jugar Decidim? ¿Quines noves funcionalitats hauria d'incorporar? Quin tipus d'estructures o processos híbrids (digitals i presencials) haurien de dissenyar?
Quins són els models internacionals més interessants de connexió entre governança democràtica i urbanisme?
Quin o quins són els models d'urbanisme i organització metropolitana operatius a Barcelona avui? Quines són les seves escales centrals?
Quina hauria de ser l'estructura d'una investigació-acció participativa en aquest àmbit? Quins passos hauria d’incloure? Quins objectius clau? Quins actors si? Quines metodologies, formats de recerca i formes de coneixement haurien de servir com a guia?
I, per tancar a l´estil metadecidim, un parell de meta-preguntes:
La investigació participativa és la millor manera d'afrontar el repte de pensar i construir una governança democràtica del territori? Si és així, per què?
La governança democràtica és necessària o clau per millorar la vida a la ciutat? Si és així, per què?
Us hi esperem!
