Desenvolupament de la sessió:
1. Benvinguda i presentació
El Tinent d’Alcaldia Albert Batlle, dona la benvinguda i agraeix l’assistència a la sessió.
Posa en context la necessitat de modificació de l’Ordenança que es va aprovar a l’any 2005. Per decisió del consistori i a petició del grup polític Esquerra Republicana, actualment s’ha impulsat aquesta revisió de la norma.
Explica que es va iniciar el procés de participació, i que posteriorment es va ampliar, a petició dels grups municipals, per a que es dugués a terme una sessió de debat en cada districte de la ciutat.
Presenta l’ordre del dia i les persones que intervenen en cada punt.
2. Presentació del desenvolupament del procés participatiu (veure presentació anexa).
3. Presentació dels resultats (veure presentació annexa)
4. Presentació de les conclusions
La Comissionada Montse Surroca agraeix la participació en el procés de participació de la modificació de l’Ordenança de Convivència, els suggeriments de millora de la Comissió de Seguiment del Procés i els grups polítics municipals.
Diu que l’actitud de les persones ha estat participativa, respectuosa, dialogant, enriquint així el procés.
Com a tancament, resumeix el conjunt d’aportacions en una sèrie de conclusions:
En relació amb la necessitat de l’Ordenança de Convivència: La ciutadania està d’acord amb l’existència de l’Ordenança de Convivència perquè considera necessària l’existència d’una norma que reguli la convivència a l’espai públic, que es compleixi l’Ordenança, i si no es compleix, que hi hagi conseqüències en forma de sanció o mesura alternativa. La ciutadania vol que l’aplicació de l’Ordenança sigui més eficient, per la qual cosa es demana més presència policial i l’execució efectiva de les sancions, i si cal revisar els imports. Es demana optimitzar la figura dels agents cívics, proporcionant-los més coneixements i autoritat per intervenir en situacions conflictives.
En relació amb les categories denominades prevenció, sensibilització i corresponsabilitat: Es conclou la necessitat de fer més difusió de l’Ordenança de Convivència, donar-la a conèixer. Que s’adoptin mesures per prevenir l’incivisme, amb campanyes de sensibilització per a tothom, fins i tot les persones que estan de pas.
En relació amb la corresponsabilitat (la responsabilitat de totes les persones en mantenir una actitud cívica i de compromís amb l’espai públic de Barcelona): La mateixa ciutadania s’ha de responsabilitzar dels seus actes complint amb l’Ordenança de Convivència. Explica que es demana a l’Administració potenciar la interrelació amb els sectors econòmics, socials i veïnals per treballar en l’àmbit de la convivència amb l’enfocament de la prevenció i la col·laboració per a la millora de la convivència.
En relació amb les conductes sancionables per les quals hem rebut més aportacions: Es conclou que les conductes que han sortit més en les diferents sessions són les pintades en llocs no autoritzats, el consum d’alcohol a la via pública sense estar autoritzat, les necessitats fisiològiques, les conseqüències de la mobilitat en motocicleta i en patinets elèctrics, el soroll que es realitza a l’espai públic i que pertorba el descans, i determinades activitats molestes vinculades a llicències. El fet que hagin estat objecte d’aportacions conductes que ja estan a la Ordenança referma una vegada més la necessitat de modificar l’Ordenança.
En relació amb les conductes regulades en d’altres normes: Tot i no estar en l’Ordenança de Convivència, són conductes que generen també conflictes de convivència i interpel·la directament a l'Administració.
Com a últim punt, destaca l'interès de la ciutadania envers les mesures alternatives en substitució de les sancions. Considera que segons el que s’ha expressat, caldria aprofundir, amb la finalitat d’ampliar el ventall de possibilitats i d’informar més d’aquesta alternativa per al conjunt de la ciutadania.
Convida a accedir a la informació completa del procés, publicada a la plataforma digital de participació ciutadana de l'Ajuntament Decidim Barcelona i poder extreure cadascun les seves conclusions.
5) Torn obert d’intervencions
El Tinent d’Alcaldia Albert Batlle dona pas al torn obert de preguntes.
Pregunta 1. Sr. Jordi López. Agraeix la iniciativa. Diu que ha participat en la sessió de Sant Martí al CC La Farinera del Clot. Vol posar èmfasi en el compliment efectiu de les sancions imposades a partir de l’Ordenança, a més de les mesures de caràcter preventiu de les conductes. Vol remarcar que amb la l’aplicació de l'Ordenança, les conductes incíviques han de tenir conseqüències i s’han de cobrar les sancions.
Pregunta 2. Sra. Aura Roig. Manifesta sorpresa pel diagnòstic presentat, ja que en la sessió que ella va participar es van presentar al menys 15 persones van fer propostes relacionades amb la derogació de l’ordenança i amb el concepte mateix de convivència, i no les veu reflectides en la presentació d’avui. Considera que en el diagnòstic existeix un biaix pel qual s’han deixat fora les perspectives crítiques amb l’Ordenança. Explica que existeix un estudi de l’aplicació de l’ordenança al llarg de 10 anys, en el qual es mostra el biaix de l’aplicació criminalitzadora sobre persones en situació de vulnerabilitat. Per exemple, les de persones racialitzades que fan venda ambulant sense autorització. Pregunta perquè no s’han previst mecanismes per evitar aquest biaix en l’aplicació, cap a col·lectius racialitzats i vulnerabilitzats. Considera que l’impacte de l’Ordenança agreuja situacions de vulnerabilitat. Per exemple, les dones que viuen al carrer, que ja pateixen molta violència, amb les sancions aplicades sota l’Ordenança s’agreuja aquesta violència i tampoc no tenen mecanismes de defensa o acompanyament davant la criminalització a la qual estan sotmeses. Diu que almenys existeix la proposta d’instal·lar lavabos públics oberts 24 hores, però el que cal realment és que les condicions dels lavabos siguin dignes.
Pregunta 3. Sr. Carretero. Reclama que la presentació és visualment poc accesible (no es veu bé). Demana si pot rebre la presentació en paper (al final de la sessió se li facilita una còpia).
Pregunta 4. Sr. Chica. Dona l’enhorabona per l’actualització de l’Ordenança i pel procés participatiu. Pregunta si és possible facilitar les dades de participació del jovent, ja que habitualment participen poc en aquest tipus de processos, i perquè a més, són els que fan servir més transports com bicicletes i patinets.
Pregunta 5. Sr. Jordi Nofre. Fa una reflexió sobre què significa la convivència. Comenta que l’aplicació de les normes de convivència només s’apliquen a la ciutadania de Barcelona, mentre els turistes en queden exempts (p. ex. sancions a un grup reduït de joves que fa botellot i no es sanciona als grups de turistes que fan botellot al front marítim). Reclama la igualtat de tracte en l’aplicació de la norma per a turistes i ciutadania local. Afegeix que la imposició de sancions no és efectiva cap als turistes. D’altra banda, reclama l’aplicació d’ordenances municipals a tot el municipi, inclòs l’espai aeri de la ciutat, ja que les activitat de vol sobre Barcelona per part dels turistes, també generen soroll molest (ex: hi ha uns helicòpters turístic prop del barri de Badal). Reclama que l’Ajuntament prengui accions al respecte.
Pregunta 6. Sr. Antonio Cuesta Mostra el seu agraïment pel procés d’actualització de l’Ordenança de convivència. Al barri del Raval s’han identificat dos greus problemes com són, d’una banda les drogues i els serveis d’atenció (Sala Baluard situada en l’Avinguda Drassanes), que distorsionen l’ambient del barri. I explica que l’altre problema identificat és la sobreocupació per activitats cronificades que exclouen la possibilitat d’iniciar-ne d’altres diferents. Considera que s’ha de disuadir la realització d'aquestes activitats cronificades.
Pregunta 7. Sra. Lorena Garrido (Grup de Recerca Antígona de la UAB). Expressa la seva preocupació per temes que no s'ha abordat en el procés participatiu ni en l’Ordenança de convivència. A partir d’un estudi de la UAB sobre l’impacte de l’aplicació de models sancionadors en les ordenances de diferents municipis de l’estat espanyol, s’ha identificat com a impacte negatiu la criminalització de persones en situació de vulnerabilitat: persones en situació de carrer o les treballadores sexuals en l’exercici de la prostitució. Apunta també, la necessitat de revisar la terminologia de la norma respecte a conceptes com la vulnerabilitat, ja que són persones vulnerabilitzades, no vulnerables o en situació de vulnerabilitat. En aquest procés d’actualització no s’ha tingut en compte aquest impacte. Demana, per tant, revisar les conductes que podríen tenir aquest tipus d’impacte i abolir les parts de l’Ordenança que més han impactat negativament en les persones. En aquest sentit, l’estudi mostra com, sota l’aplicació de l’Ordenança, s’ha sancionat a persones que han patit trafic d'ésser humans, que exerceixen la prostitució. L’efecte de l’Ordenança, en comptes de protegir-les, les ha criminalitzat i perjudicat. Demana també revisar la terminologia que fa servir l’Ordenança, per la imprecisió d’alguns conceptes com “l’ús inadequat de l’espai públic”, ja que aquesta terminologia està subjecta a interpretació subjectiva. S’haurien de concretar i posar exemples. Respecte al concepte llibertat i indemnitat sexual, considera que també és una terminologia indeterminada. Proposa aplicar una perspectiva menys punitivista i aplicar protocols de prevenció d'assetjament sexual al carrer, similars al protocols als espais d’oci. S’hauria d’aclarir quines són les competències de la policia en l’aplicació de diferents ordenances, per exemple cap a la protecció d’un col·lectiu, com el col·lectiu LGTBIQ+ i altres, ja que està regulat en més d’una. Destaca l’aplicació del contingut de la norma que està adreçat a la protecció dels col·lectius vulnerabilitzats i no tant el contingut que s'adreça a la imposició de sancions. Per últim, indica que hi ha molts estudis sobre l’aplicació de l’Ordenances que, si es tenen en compte, aportarien contingut en l’elaboració d’una ordenança menys punitivista.
Pregunta 8. Sr. Xavier Pagès. Realitza una intervenció sobre la necessitat de lavabos públics. Proposa tornar a una situació anterior, en la qual bars i restaurants feien la funció de lavabo públic. Considera que resoldria la necessitat. Obre un altre tema sobre el soroll provocat per l’ús de terrasses de bars i restaurants en l’espai públic. Considera que els últims anys es genera més soroll per l’increment de turistes que fan servir les terrasses i no tant per l’activitat del jovent de Barcelona. S’han de prendre mesures cap als turistes. Una podria ser la seva expulsió de la ciutat davant de la realització conductes incíviques greus. Puntualitza que el respecte cap a les dones treballadores a l’espai públic, que s’ha comentat, s’ha d’estendre a totes les dones.
Pregunta 9. Sra. Marta Valldaura. Considera que la participació de 176 persones en el procés participatiu, en una ciutat amb 1,5 milions d’habitants com Barcelona, i la recollida de 570 aportacions no es pot anomenar “exitós”. S’hauria d'haver difós més el procés participatiu entre la ciutadania. D’altra banda, creu que no es reflecteixen en la presentació les propostes presentades de derogació de l’Ordenança de convivència, ni el debat generat en les sessions sobre com fer front a la pobresa existent i altres situacions de vulnerabilitat en el municipi. Pregunta quins són els mecanismes que està previst posar en marxa per garantir els drets de les persones en situació de vulnerabilitat, de les quals se’n vulneren sistemàticament els drets (persones al carrer, persones en situació administrativa irregular que treballen de manera irregular). També solicita donar resposta a la demanda d’un debat en profunditat sobre què és la convivència i la seguretat en l’espai públic, i com garantir els drets de les persones d’una manera que no sigui punitivista i sancionadora.
Pregunta 10. Sr. Abel Huete. S’afegeix als comentaris crítics respecte a l’Ordenança. Diu que el punitivisme no condueix a la millora de la convivència, sino a la criminalització de les persones en situació de vulnerabilitat. La perspectiva de l’Ordenança sobre la qual s’està treballant, es la del “veí bo” vs. “veí dolent”, però no hi ha reflexió sobre les estructures socials que porten a realitzar conductes conflictives. En el fons, hi ha la invisibilització de perspectives alternatives i la criminalització de les persones en situació de vulnerabilitat. Acaba amb una frase: “la majoria de gent no estem més còmodes amb la presència de la policia”.
Pregunta 11. Sr. Leopold Magriña. La limitació del soroll ha entrat en conflicte amb altres conductes permeses. S’han limitat activitats esportives a les escoles públiques, en horari permès, pel soroll que generen. Un altre exemple és la festa final en el grau de primària. No es pot realitzar en un lloc adequat a causa del soroll que genera. Les trobades d’adolescents tampoc són possible pel soroll, però si que es permet el soroll provocat pel turisme. S’ha generat un conflicte entre els interessos de la ciutadania i del sector turístic que no es pot abordar a través de l’Ordenança tal com està. A més, cal una reflexió més profunda sobre les conductes de persones en situació de vulnerabilitat que incompleixen la norma.
Pregunta 12. Sr. Miquel Borràs. Puntualitza que la fase de seguiment del procés es realitza entre el govern municipal i els partits polítics. Hi ha una fase de publicació i demana que s’incloguin en el redactat les propostes que s’estan presentant avui, per encaminar la norma a garantir els drets socials, amb més recursos, la qual cosa contribuiria a reduir les conductes incíviques. Respecte a la col·laboració dels agents socials, com el sector de la restauració, hauria de dirigir-se el redactat de la norma cap a la regulació de les molèsties i no només cap a la sanció de conductes individuals.
Pregunta 13. Sr. Manel Martínez. Considera que és necessària l’existència d’un codi de convivència, però que civisme i convivència és diferent a delicte o inseguretat, per la qual cosa s’han de tractar de manera diferent i anar a l'arrel de la conducta incívica. El pacte de convivència s’ha d’actualitzar partint de 0 en molts casos. Sobre la participació ciutadana, comenta que la ciutadania ha de prendre part de les decisions i del seguiment continuat. L’administració s’ha de tornar més àgil per evolucionar conjuntament amb la societat. És necessari veure l’impacte dels resultats dels processos, per motivar la participació de la ciutadania. La informació que es dona ha de ser entenedora, assequible per a tothom, i si és necessari, s’ha de fer acompanyament en els equipaments municipals, per explicar la informació a les persones. Des de la societat civil, portem molt de temps fent aportacions de millora a la convivència i a la millora de la participació, que no s’han tingut en compte. S’ha de revisar l’estructura burocràtica de l’Administració perquè sigui àgil al moment de donar solucions.
Pregunta 14. Sr. Aureli Burgos. Diu que s’ha de fer servir la tecnologia per a la realització dels serveis de l’administració. Hi ha problemes de convivència que estan regulats en altres ordenances municipals, que s’haurien de revisar per assegurar un tracte igualitari a totes les persones. També s’han de donar solucions més ràpides a les problemàtiques. P. ex, molts del problemes de convivència procedeixen del turisme, però no es fa res al respecte per solucionar-los. S’han de buscar sistemes més efectius.
Pregunta 15. Sra. Bea Fernández. Es sent malament per un procés de participació poc significatiu. Troba a faltar la participació de moltes entitats que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat. Un aspecte rellevant que ha de valorar com entitat, és que s’estan desaprofitant reflexions sobre la convivència. Per exemple, el tipus de tractament que s’hauria de donar a persones en situació de vulnerabilitat que només disposen de l’espai públic com espai de estada, i les persones que disposen d'espais diferents a l’espai públic per a realitzar les seves activitats. Cal una modificació de la norma per no criminalitzar o aplicar mesures punitivistes a persones en situació de vulnerabilitat. Sembla que la tendència és incrementar les sancions la qual cosa no és el posicionament de les entitats que treballen en l’àmbit social, ni possiblement la ciutadania, ja que hi ha moltes aportacions adreçades a reduir el punitivisme i incrementar les mesures alternatives, i fins i tot derogar algunes parts de l’Ordenança.
Pregunta 16. Sra. Esther Castilla. Entre les 35 categories presentades, només consten recollides dues aportacions en relació amb les drogues, tot i que en el barri del Gòtic n’ha incrementat la venda i consum. Solicita dades que justifiquin la infrarepresentació d’aquest tema. Respecte al soroll, al Gòtic sud s’han suspès temporalment les mesures orientades a reduir el soroll, que no s’han tornat a revisar.
6) Tancament
El Tinent d’Alcaldia Albert Batlle dona pas a la Sra. Maite Casado, Gerent Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència. la qual agraeix la presència i les aportacions rebudes.
Fa un resum de les intervencions realitzades en el torn obert i informa que se’n donarà resposta mitjançant els canals adequats.
El Tinent d’Alcaldia Albert Batlle agraeix l’assistència, explica els següents passos fins a l’aprovació definitiva del projecte i aixeca la sessió.
