La sessió es va iniciar amb retard per esperar l’arribada de les persones participants. A la sessió van assistir 8 persones entre tècniques i polítiques i 2 persones veïnes, representants d’entitats del barri. Es va seguir el guió previst per contextualitzar el debat i presentar la diagnosi prèvia (urbanisme i ecologia urbana). La dinàmica es va transformar en un diàleg amb l’objectiu de completar i validar la diagnosi sobre necessitats, problemàtiques i oportunitats en els barris en relació a la Ronda de Dalt i respecte als següents temes: la mobilitat i l’accessibilitat; l’espai públic i la qualitat ambiental; i els usos i els equipaments.
Tot seguit, es presenten les aportacions en relació al diagnòstic dels temes proposats (subratllats):
ESPAI PÚBLIC I QUALITAT AMBIENTAL
Estat i manteniment de les zones naturals. Zones properes a l’entramat urbà en mal estat perquè tenen usos intensius i inadequats. La veïna diu que aquesta problemàtica s’ha treballat als barris de muntanya amb el projecte de les portes de Collserolla i passarà la informació a ecologia i urbanisme. Diu també que això passa a les zones frontereres amb el parc de Collserola i que aquestes problemàtiques tenen a veure amb les competències entre administracions: Ajuntament de Barcelona, parc de Collserola i Diputació.
En alguns barris es plantegen problemes en la utilització de l’espai públic (incivisme, gossos als parcs infantils, excrements de gossos…). La veïna diu que això té a veure amb l’ús intensiu de l’espai públic quan els habitatges no tenen bones condicions d’habitabilitat. I quan l’Urbanisme que s’ha fet als barris, no ha tingut en compte, les necessitats de les persones que hi viuen.
MOBILITAT I ACCESSIBILITAT
Saturació de la Ronda de Dalt. A determinades hores del dia la Ronda de Dalt està totalment col·lapsada i això afecta a la mobilitat i la circulació. El veí explica que al problema ve de la connexió mal feta entre la Meridiana i la Ronda de Dalt. Quan la Meridiana es col·lapsa, doncs els cotxes travessen els nostres carrers estrets i sense semàfors o han de fer un bon tros pels laterals fins agafar l’entrada nº 2 de la Ronda. A més, els carrers laterals de la Ronda, estan molt a prop de les edificacions i això genera que el veïnat convisqui quotidianament amb problemes de qualitat ambiental produïts per la circulació de cotxes: contaminació atmosfèrica i soroll.
La veïna diu que hi ha un mal disseny de la connexió entre Meridiana y la Ronda de Dalt i per això ara és inevitable entrar al barri de Trinitat Nova per accedir a l’entrada 2 de la Ronda de Dalt. Un camí molt utilitzat per estalviar-se els semàfors de la Meridiana és agafar amb velocitat elevada els carrers Platja d’Aro i Aiguablava amb els perills que això comporta. Proposen pacificar el c/ Aiguablava posant pàrquing amb semi bateria encara que s’ha parlat de la zona com aparcament de gent que ve de fora i deixa el cotxe per moure’s per Barcelona en metro.
Un altre problema que hi ha és que molt sovint els camions s’aturen a la sortida nº 2 perquè es queden travats a una pujada molt pronunciada.
Relació entre la ciutat i el Parc de Collserola. Preservació com espais naturals de les zones de transició existents entre els barris de sobre la Ronda de Dalt i el Parc. Els descampats d’aquesta zona es veuen com espais susceptibles d’intervencions, defensant el seu valor intrínsec com a zones de passeig, per a les aus, per a possibles horts. La veïna diu que al treball fet pels barris de muntanya hi ha moltes propostes al respecte i passarà la informació a ecologia i urbanisme.
USOS I EQUIPAMENTS
Equipaments de referència al voltant de la Ronda de Dalt (mercat biblioteca, escola d’adults, espai Via Favència). Des de fa molt, el mercat de Montserrat es va plantejar com una zona de “nova centralitat” però no s’ha fet; el mercat s’ha anat abandonant i el solar triangular segueix esperant desenvolupar “oportunitats” pel barri. L’entorn de l’encreuament de la Ronda amb el c/ Aiguablava és perillós perquè passa molta gent, i nens i nenes de l’escola, i els cotxes surten amb molta velocitat i no hi ha semàfor. Per altra banda, el mercat de Trinitat Nova té problemes d’accessibilitat perquè hi ha una rampa pronunciada i el paviment rellisca. A Trinitat Nova falten equipaments esportius.
Connectivitat i transversalitat entre barris amb els equipaments com espai de trobada. S’ha d’atendre la separació entre les activitats quotidianes dels barris. Molta gent gran de Roquetes no va a la Prosperitat perquè la pujada és molt pronunciada, el semàfor triga poc temps i quan plou poden patinar (creuament amb c/ Pablo Iglesias) i s’ha de tenir en compte el pas al Centre de Salut Chafarinas.
Diversitats i intensitats comercials diferents a les dos lleres de la Ronda de Dalt. Es parla de que això és una realitat però difícilment es pot resoldre en el marc de la Ronda de Dalt.