El debat estava programat el matí del dia de la dona i feia una matí assolellat i càlid. Dos quarts abans de l’hora d’inici prevista ja teníem la sala preparada, les cadires en cercle, les parets folrades de paper (per recollir els somnis, potencialitats i propostes per al districte), l’ordre del dia a la vista, la diana i les bosses de tela repartides.
A mesura que s’apropava l’hora d’inici ens posàvem a parlar amb les persones que havien arribat abans d’hora, i els demanàvem esperar una mica fins que arribés més gent per poder començar. Vam deixar 5, 10 i 15 minuts cortesia però no venia ningú. Finalment, vam seure amb els dos assistents per fer una mica d’anàlisi de la situació, i vam acordar suspendre el debat.
Algunes idees que vam recollir d’aquell matí a la Casa Sagnier van ser:
- Cal fer més difusió dels debats en canals accessibles per la gent gran: cartells als portals, explicació als grups i persones assídues als centres cívics sobre el contingut i dinàmica dels debats, etc.
- Fer els cartells més entenedors, ja que algunes persones comenten que no s’acaben d’entendre bé,
- Parlar amb parròquies i fer el debat al Casal de Can Castelló
