Els i les assistents han estat principalment persones vinculades a entitats del districte, algunes d’elles gestores d’equipaments, però no totes les assistents són gestores. Totes elles semblen implicades en el dia a dia del teixit associatiu del districte i coneixedores de la realitat del territori. També hi ha alguna persona a títol individual.
Hi ha un sentiment generalitzat de que la gestió dels equipaments comporta dificultats a les entitats per desenvolupar les seves activitats i projecte social a un nivell òptim, atesa la necessitat de recursos que demanda aquesta gestió. També s’expressa el risc existent d’acabar confonent l’entitat amb l’equipament. Es menciona diferents vegades el problema que hi ha de que la gent s’impliqui en la gestió, encara que això varia segons el barri, el teixit social i les entitats. S’exposa la idea de que la gestió ha de ser una eina de les entitats per dinamitzar el barris, no per dinamitar el seu projecte social, ha de ser un mitjà pel teixit associatiu.
S’argumenta que moltes vegades les entitats es presenten per la gestió per tal de no cedir la gestió a una empresa privada, que es pressuposa que la gestió empresarial tindrà un menor impacte en la vertebració del territori. Es critica que de vegades s’opta per un model de gestió cívica sense que hi hagi hagut debat previ sobre què es vol per l’equipament i sobre quina és la capacitat real de les entitats gestores per dur el projecte endavant. Les entitats manifesten que no es presenten per motius econòmics sinó que utilitzen la gestió cívica per fer més proper i útil l’equipament, però consideren que cal que hi hagi un projecte previ de diagnosi compartida. Es demana que s’adrecin els mateixos recursos per a la gestió d’equipaments a les entitats que a les empreses privades, precisament per no córrer el risc de destinar més temps a la gestió que al projecte. Algunes de les entitats gestores demanen acompanyament i suport per part de l’administració.
Comentaris envers l’espai de realització: Espai fosc
