El nombre reduït de participants facilita l’ambient més familiar i càlid. Cada persona pot anar aportant i complementant el que va sorgint de manera intercalada i de manera natural. Hi ha el temps per escoltar les diferents mirades i perspectives.
El debat tendeix a centrar-se en les persones sense llar ja que la major part del participants treballen amb aquest col·lectiu. A pesar d'això hi ha intervencions que recorden que cal ampliar la mirada i tenir en compte i incorporar altres col·lectius: infància, “la dona, pobre i gran” com a col·lectiu amb vulnerabilitat extrema, etc.
Quan es revisen les propostes del PAM sorgeixen diferents visions, però una vegada s'argumenten els participants sembla que empatitzen amb cada aportació. En aquest moment la major part de les intervencions es centren en compartir noves propostes, fet que mostra les ganes de treballar en la incorporació d'aquestes. Es consensua que les propostes presentades reben el seu acord, per tant es passa al següent moment del debat per a treballar en subgrups les noves propostes.
En el moment de compartir les propostes que han sorgit en els subgrups es crea un bon ambient de debat, en el que el nivell de participació es més o menys equilibrat.
Es donen moments en els que les propostes que es comparteixen són rebatudes per altres participants dient que són propostes que ja s'estan duent a terme, per tant la persones que ho proposen ho fan per desconeixença, almenys d'alguns dels àmbits en els que s'està portant a terme.
Que hi hagi l'espai per a que cada persones s'expliqui facilita l'enteniment i que el debat flueixi i hagi un ambient d'escolta.
