Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Turisme a Gràcia

Abril
04
2016
  • Districte de Gràcia
    Plaça de la Vila de Gràcia, 2, Barcelona, Espanya
  • 19:00 PM - 21:30 PM CEST
OpenStreetMap - Plaça de la Vila de Gràcia, 2, Barcelona, Espanya
Avatar: Trobada oficial Trobada oficial

Debatim sobre la gestió d'activitats turístiques (allotjaments, habitatges d'ús turístic i mobilitat) i la relació del turisme al barri.

Aplicar estratègies que regulin el consum de recursos en els serveis turístics.
Apostar per un model de turisme sostenible
Fer campanyes de sensibilització al visitant per exigir-li més responsabilitat i conducta respectuosa amb els barris.
Aplicar les taxes als creueristes i població flotant que no pernocta al Districte, incloent als visitants de la resta del territori de Catalunya que fan ús dels serveis del barri.
Apujar les taxes i impostos turístics
Fer un treball exhaustiu per internet per buscar pisos il•legals i complementar-lo amb més treball de camp i amb inspeccions, exigir titulació oficial.
Aplicar una major regulació i limitació de llicències als hotels i albergues en zones plenes i limitar la pujada dels llogues comercials
Controlar i no fer més promocions del turisme per no augmentar la càrrega actual.
Desviar el turisme cap altres barris de la zona nord.
Promoure activitats turístiques diferents per donar a conèixer la cultura i situació dels barris. Fer rutes en grups petits i obrir un voluntariat turístic.
Adaptar experiències com a Berlin, on s’exigeixi que si poses 1 pis de lloguer turístic, has de posar 1 per llogues mensual/local. Aprofundir en una reglamentació d’habitatges.
Implementar mecanismes de control sobre l’especulació immobiliària.
Obrir espais comuns de trobada entre veïns, veïnes i visitants.
Establir una capacitat de càrrega que determini un sostre de visitants i allotjaments.
Fer més vigilància i control a les places.
Fer una distinció (etiqueta), als establiments que destaquin per fomentar l’economia solidaria.

Acta de la trobada

La sessió es va realitzar en quatre grups de treball amb els següents objectius:
-        Identificar els efectes favorables i desfavorables del turisme al districte.
-        Recollir propostes que reforcin el Pla estratègic de turisme 2020.
Per facilitar el desenvolupament d’aquests objectius es va preguntar als participants, ¿Què li mostraries de Gràcia a un visitant? Què creus que ofereix Gràcia al visitant?, Des del vostre punt de vista quins efectes tenen aquests visitants en el barri? Quines creieu que són les principals dificultats i oportunitats que ofereix el turisme al barri?, Què cal tenir en compte per minimitzar els efectes negatius del turisme i potenciar-ne els positius? Com creieu que han de revertir els efectes del visitant en el barri?. Aquestes preguntes ens van donar peu a  reflexionar sobre eixos de fons referits a: Gràcia com pol d’atracció, l’impacte del turisme al barri, el seu potencial com motor econòmic i el retorn social al territori.
 
On estem:
 
De manera general, es van identificar els llocs de Gràcia, que des de la visió dels participants són o podrien ser pols d’atracció pels visitants.
“La Gràcia de la quotidianitat, l’ànima del barri”: L’atractiu del barri de Gràcia és la identitat que li donen la seva historia, costums, festes, places i petits carrers interiors. Això es reforça amb la seva quotidianitat, tenint el passeig pels carrers i els llocs tradicionals com valors atractius del barri. Llocs com l’Heliogàbal i la bodega Quimet reafirmen aquesta idea.
Pel que fa als entorns naturals i urbans es van mencionar el Parc de la Creueta del Coll, Els Turons, el pont  i els horts de Vallcarca.
Per últim es mencionen els monuments com la casa Vicens o el Parc Güell.
 
Amb aquest primer marc, es va a reflexionar sobre els impactes positius i negatius dels visitants als barris.
 
Com principal oportunitat del turisme, es menciona el seu potencial com motor econòmic, per una banda, la seva capacitat de dinamitzador comercial, afavoreix la creació de llocs de treball, cal matisar en quines condicions i com es contracta; i per altre, l’obtenció de més ingressos, cal conèixer la quantitat exacte, ingressos per qui i matisar també el seu impacte. Es va dir que els beneficis es donen especialment en el sectors de serveis, l’hostaleria, restauració, les boutiques, els grans magatzems, el transport, el sector cultural, etc. El turisme també fa de dinamitzador cultural del barri amb els museus i diverses activitats i dóna a conèixer la ciutat a residents amb diferents interessos.
 
Aquestes oportunitats tenen un impacte al territori. Es senyala que el més important és l’increment dels preus del lloguer i venda d’habitatge, que te com conseqüència, l’expulsió de veïns i veïnes principalment del barri de Gràcia. Amb aquest tema es va debatre fins a que punt el turisme influeix en això i com l’especulació immobiliària obre un problema més gran i amb més aspectes a considerar.
Hi ha dubtes també si el turisme com potencial econòmic, realment aporta una economia digna als treballadors i reverteix en la seva qualitat de vida, això s’hauria d’investigar més.
 
Altres conseqüències importants són la saturació dels espais d’oci principalment en el barri de Gràcia i l’especialització d’establiments destinats a gent de pas.  Això per una banda dificulta altres activitats i serveis necessaris en la quotidianitat dels veïns i veïnes o l’accés al consum quotidià i per altre, accentua la pèrdua d’identitat històrica del barri. Les botigues i festes s’han convertit en atractius pels visitants i no pels veïns i veïnes.
 
Es valora molt positivament la diversitat, l’intercanvi i la multiculturalitat com potencial que donen els visitants i es veu com una oportunitat també per difondre la cultura i llengua catalana. Això és important matisar-ho amb les activitats i relació que tenen els visitants amb els barris, que no sempre es valora com positiva. Per això caldria fer propostes i accions que milloren aquesta relació del visitant amb la ciutat. Aquesta situació es contraresta amb l’incivisme, brutícia i soroll que es produeix en els carrers, principalment al barri de Gràcia. Aquest problema preocupa molt als veïns i veïnes, tot així s’entén com problemes més amplis generats no només pel turisme.
 
Idees generals de cap a on volem anar
 
Dins de les propostes, es va parlar a diferents escales, des de la més general i complexa com el tema de l’habitatge, especulació immobiliària i massificació, fins a propostes referides a la sensibilització per millorar i revertir en positiu la relació entre els visitants amb els veïns i veïnes.
 
Sobre els temes més amplis es va parlar d’implementar mecanismes de control sobre l’especulació immobiliària: Incidència i control sobre les comunitats, propietaris i administradors. Sobre la problemàtica de l’habitatge, es va mencionar altres exemples com a Berlín, on s’exigeixi que si poses 1 pis de lloguer turístic, has de posar 1 per llogues mensual/local.
Respecta a la massificació, es proposa promoure activitats turístiques diferents per donar a conèixer la cultura i situació dels barris, rutes en grups petits i obrir un voluntariat turístic. Principalment, establir una capacitat de càrrega que determini un sostre de visitants i allotjaments. Sobre aquest punt es va obrir un debat, per una banda si es podria desviar el turisme cap altres barris de la zona nord, i per altre es va dir que això te’l perill d’arruïnar els barris.
Com conclusió es va dir de controlar i no fer promocions del turisme per no augmentar la càrrega actual, de fomentar un turisme més estructurat i aplicar major regulació i limitació de llicències als hotels i albergues en zones plenes i limitar la pujada dels llogues comercials. Una altra estratègia per controlar l’impacte del turisme en el mercat local, és fer una distinció (etiqueta), als establiments que destaquin per fomentar l’economia solidaria (preus justos, horaris coherents, etc), que tinguin una normativa ètica.
Pel que fa el tema dels pisos turístics il·legals, es va proposar fer un treball exhaustiu per internet per buscar pisos il·legals i complementar-lo amb més treball de camp i amb inspeccions, exigir titulació oficial.
 
Pel que fa a l’impacte en  l’economia local i retorn social, es parla de apujar les taxes i impostos turístics, aplicar les taxes als creueristes i població flotant que no pernocta al Districte, també aplicar les taxes als visitants de la resta del territori de Catalunya que fan ús dels serveis del barri. Aquests ingressos haurien de revertir a objectius públics, al manteniment, neteja i transport als barris, etc. no cal invertir en més promoció. Aquest últim punt sobre la promoció, es matisa amb altres opinions que manifesten la necessitat de posar en valor el patrimoni invisibilitat, principalment en els barris del nord.
 
Sobre temes de sensibilització i la millora de la relació dels visitants i veïns i veïnes, es va fer propostes, en primer lloc, dirigides a campanyes de sensibilització al visitant, per exigir-li més responsabilitat i conducta respectuosa amb els barris. Per això es van proposar, introduir en les visites guiades el tema del civisme, treballar amb les companyies aèries, agències de viatges i allotjaments per incloure als fulletons informatius amb un missatge respectuós que fomenti el civisme. Complementari a aquestes estratègies es proposa també fer més vigilància i control a les places.
A partir d’aquest punt es proposa obrir espais comuns de trobada entre veïns, veïnes i visitants, fer participar als estudiantes Erasmus en els espais de participació en les places, fer intercanvis d’idiomes, fer activitats lúdiques o culturals conjuntes amb els nens/es dels barris, reconèixer i aprofundir en les diferents tipologies de turisme, i recuperar l’esperit d’acollida d’aquest territori que de tot arreu a rebut molt bé a tothom.
Per últim es va apostar per un model de turisme sostenible, que aquest model i pràctiques es promocioni en tots els punts turístics, es faci ús de les noves tecnologies (aplicacions, webs, etc), per la seva promoció i aplicar estratègies que regulin el consum de recursos en els serveis turístics.
 
A continuació es fa el llistat desglossat de les propostes descrites, segons la seva temàtica i suport.

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir