El debat es va organitzar en dues parts: a la primera, el conseller de l’Ajuntament Domingo Alonso va donar la benvinguda i va agrair la participació de l’entitat i dels assistents. Per la seva banda, la dinamitzadora (Anna Sánchez, de LaCol) va presentar el procés participatiu del PAM i els seus objectius, remarcant la voluntat d’incloure les opinions i propostes persones que, per diferents condicions socials o físiques sovint no participen directament en els debats i el disseny de les polítiques públiques.
La segona part es va dedicar a plantejar, compartir i contrastar les principals necessitats i propostes dels i les participants en relació al barri i a la ciutat.
El transport i la mobilitat quotidiana, la qualitat de l’atenció domiciliària, l’accessibilitat als comerços i equipaments, juntament amb les millores d’accessibilitat dels habitatges i del conjunt de la ciutat van ser els grans temes del debat.
Pel que fa al transport es va posar de manifest que per les persones amb mobilitat reduïda utilitzar qualsevol tipus de transport públic és un problema. Es van comentar les dificultats per accedir al servei de taxis adaptats (CETRAMSA) especialment durant els períodes de vacances https://decidim.barcelona/proposals/ampliar-l-oferta-de-taxi-adaptat-cetramsa.
Sobre l’accessibilitat del transport públic general, es va plantejar que vegades la informació no és fiable (estacions anunciades com accessibles no ho són) o estacions totalment noves, com les de la Línia 9 Sud, i no compleixen aspectes bàsics com la distància màxima entre la rampa i el vagó. Segon els participants, TMB afirma que ha comptat amb assessorament per fer la línia accessible però a la pràctica només ho és per cadires elèctriques, per les manuals no perquè es poden quedar enganxades. Sembla que no hi hagi anat ningú a provar-ho amb una cadira abans d’inaugurar la línia. Una altra dificultat amb que es troba aquest col·lectiu és que de vegades no se’ls permet viatjar amb els scooters elèctrics, vehicles que els són molt útils per desplaçar-se. Alguns participants van assenyalar que veien una contradicció en el fet que no es pugui viatjar amb aquest tipus de cadira i els gossos puguin anar e metro.
Finalment, en relació a aquestes dificultats, es va proposar l’elaboració d’un mapa de punts negres https://decidim.barcelona/proposals/fer-conjuntament-amb-l-impd-i-les-federacions-d-entitats-un-mapa-de-punts-negres-d-accessibilitat-a-la-ciutat.
En una altra vessant de la mobilitat quotidiana va aparèixer la necessitat que els comerços siguin accessibles, especialment els que s’obren, independentment de la seva superfície. Tot i això, es va comentar que la ciutat en general era força accessible si es comparava per exemple amb París.
Pel que fa a l’atenció domiciliària es va parlar de la importància de la preparació professional i del coneixement de les necessitats específiques de la persona atesa.
https://decidim.barcelona/proposals/preparar-formar-a-les-persones-substitutes-dels-servei-del-sad-durant-les-vacances-per-tal-que-puguin-prestar-adequadament-l-ajut
https://decidim.barcelona/proposals/especialitzacio-i-professionalitat-del-sad-centrat-en-les-persones.
Es va demanar que els ajuts per fer més accessibles els habitatges tornessin a incloure les obres d’adequació i no només els accessoris. https://decidim.barcelona/proposals/ajuts-per-a-adaptacions-tecniques-dels-habitatges.
En aquest sentit es va plantejar que podrien atorgar-se en funció de la renda, tenint en compte però que les persones amb mobilitat reduïda tenen més despeses (la vida per elles és més cara).
Al final del debat, els participants van plantejar algunes dificultats amb que es trobarà l’entitat a la nova seu de la llar els usuaris (Ps Exposició). A las seu actual és fàcil arribar-hi perquè hi ha molt de transport públic a prop i tot és pla, però allà no. Això afectat especialment als visitants (els usuaris van en taxi).Una solució podria ser un autobús de barri que fes el recorregut des de Sants Estació fins la nova seu. També es va comentar que l’activitat que fan de piscina està molt limitada pel transport. Hi van, de forma rotativa, entre 6-8 persones de la llar. Disposar d’un transport col·lectiu adaptat milloraria molt aquest servei.
