El debat va començar amb la intervenció de Xavier Rubio Cano (Tècnic de projectes d’Altres Economies) i Jordi Via (Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum) amb una presentació introductòria sobre l’economia social, solidària i cooperativa (ECSS), assenyalant com objectius del debat com es pot reforçar, fomentar i fer més visible des dels diferents àmbits de l’ajuntament i de la ciutat i, remarcant la voluntat i la necessitat d’incloure els treballadors municipals de les diferents àrees.
Després es va treballar en 3 grups simultanis de 7-8 persones entorn 3 preguntes: Com desenvolupem l’ECSS des dels àmbits i sectors de l’Ajuntament? Com col·laborem amb l’ECSS des dels equipaments culturals, esportius, socials, etc.? i Com col·laborem amb l’ECSS des de les estructures territorials? Per tal que tothom participés en el debat de cada dimensió, es van fer 3 rondes d’uns 30 min. després de cadascuna de les quals els participants canviaven de taula i es barrejaven.
Finalment, en plenari, les dinamitzadores i el dinamitzador de LaCol van exposar les principals reflexions i propostes plantejades en relació a cada una de les preguntes.
El debat, a les diferents taules va girar entorn com treballar perquè l’ajuntament incorpori els valors i criteris de l’ECSS (com empresa cap als treballadors i treballadores) però també com a un dels principals clients de la ciutat, com a contractant de serveis. L’ajuntament com a gran client de la ciutat podria tenir molta capacitat per impulsar i donar visibilitat a iniciatives de l’ECSS però l’actual normativa de contractació, en la que l’oferta econòmica esdevé determinant, deixa poc marge per incorporar i fer decisius els valors socials. Es proposen dues estratègies: refer la llei o aprofitar les escletxes per incorporar empreses i iniciatives a les licitacions. En qualsevol cas, es proposa acabar amb les subcontractacions que suposen perdre el control sobre aspectes fonamentals com les condicions dels treballadors/es subcontractats/des.
Respecte els equipaments, es van plantejar propostes a l’entorn de l’optimització dels espais, la gestió i l’orientació al bé comú. Es proposa la cessió d’espais per a la difusió d’iniciatives de l’ECSS. Es pensa molt en centre cívics, però també en mercats o espais com l’ICUB .Els equipaments també poden tenir un paper en la incorporació mitjançant la pràctica amb fórmules de cogestió amb els usuaris de les instal·lacions i el se manteniment (p.e. en centres esportius) o en gestió promovent condicions perquè les licitacions de manteniment puguin ser desenvolupades per empreses del territori. Es proposa també convertir els mercats municipals en àgores, que incorporin i difonguin iniciatives d’ECSS i connectin amb les necessitats i projectes del territori.
Per donar suport des de l’estructura municipal a les iniciatives al territori van aparèixer dues modalitats: una de centralització dels recursos (actualment dispersos) d’informació, orientació, suport i seguiment (en una mena de Torre Jussana de l’ECSS) i d’altra banda es proposa acostar els recursos allà on es generen les iniciatives, treballant des dels districtes amb l’entorn més proper. Es tracta d’escoltar, conèixer i coordinar. Generar espais on els projectes prenguin forma. Es proposa una figura que articuli el coneixement del que passa al teixit social i connecti i coordini amb els recursos i serveis municipals per a fer que els projectes prenguin forma, es desenvolupin, es repliquin etc.
Pel que fa a la difusió i comunicació les propostes plantejaven utilitzar els mitjans públics per donar a conèixer les iniciatives de l’ECSS: es menciona concretament les pantalles dels equipaments, del transport públic o les cares B de les banderoles, però també cedint espais dels equipaments o utilitzar l’espai públic com altaveu. El repte és convèncer els no convençuts, arribar a les persones que desconeixen o no estan sensibilitzats amb experiències d’ECSS. En aquest sentit es proposa l’educació dels diferents esferes socials, des d’entitats com les AMPAs fins als centres educatius i els treballadors públics.
En relació a la difusió es va plantejar no deixar de banda col·lectius com la gent gran, que a més de receptors d’iniciatives de l’ECSS (cooperatives de consum, d’atenció i cures, etc) poden ser protagonistes actius de projectes.
Finalment, va estar present a diferents propostes la reflexió sobre potencial del teixit associatiu, és un dels més susceptibles d’incorporar experiències d’ECSS (p.e. les AMPAs). De vegades però, les entitats desconfien de l’ajuntament i per por a que aquest s’apropiï de les seves experiències eviten col·laborar-hi. En d’altres casos, el fet que rebre una subvenció pública impliqui fer figurar el logo de l’administració genera rebuig. Aquestes dificultats s’han de treballar i superar des de les estructures més properes (barris, districtes) per generar confiança i col·laboració, per sumar. D’altra banda també s’assenyala que cal anar amb compte perquè hi ha associacions que pels serveis que presten haurien de ser cooperatives.
Per acabar, es recull un toc d'atenció respecte els canals oberts de participació al procés del PAM:
Què passa amb les persones no entren al web? Cal tenir en compte que a Barcelona l’escletxa digital té una dimensió territorial important.
Les associacions de veïns, han fet un procés participatiu amb els veïns dels seus barris per elaborar les propostes que presenten al PAM?