Jornada de ciutat de PAM sobre
Economia Cooperativa, Social i
Solidària i Economia de les Cures
17 de febrer de 2016
Preguntes i respostes
Pregunta 1 : Les economies col∙laboratives i l’economia del bé comú formen part també de
l’univers de les altres economies, i tenen una relació ambivalent amb les ECSS. Tot i així no
apareixen a l’informe. Ens podeu explicar què us heu trobat?
Resposta 1: N o hem entrat en l’economia col∙laborativa de manera deliberada. Aquesta
s’ha extès en l’última època per fer front a la crisi, cal veure encara quin camí segueix.
Cal veure si les podem considerar economia social i solidària o si, per contra, entren dins de
l’economia de mercat capitalista. Hi ha discussió de com considerar l’aparició de
plataformes que permeten compartir. Cal que ens preguntem si aquestes plataformes són
col∙lectives o privades, impulsar economies comunitàries del compartir i distanciarnos
de l’apropiació privada d’una pràctica col∙lectiva.
De moment, podem parlar més de fenòmens que de moviments o pràctiques socials.
P 2: E ntre les iniciatives entrevistades, hi ha sensació d’identitat i percepció d’oportunitat o
moment de canvi?
R 2: Bona part de les iniciatives entrevistades basen la seva feina en una mirada de
transformació social i de canvi de paradigma, però no totes s’identifiquen com a moviments
socials. Un dels reptes que tenim és que cal més relat comú, més espais de trobada i més
reconeixement.
La majoria d’iniciatives segurament estarien d’acord, també, en què ens trobem en un
moment de canvi i d’efervescència de l’economia social i solidària.
P 3: Davant de la dificultat de fer polítiques concretes en economia de les cures, existeixen
fora de Catalunya i de l’estat referents en política pública en aquesta línia?
R 3: Existeixen referències a Amèrica Llatina des de la perspectiva del desenvolupament i la
cooperació. L’error, però, és buscar polítiques específiques. Les cures han de ser
transversals a les polítiques macroeconòmiques, educatives, de salut… El repte és molt
més ample, perquè vol superar la segregació amb què es basa el sistema mateix.
Intervenció 4 (de Jordi Via): D es del comissionat tenim una visió de transformació social,
però tot el que ens plantegem no és desenvolupable a curt i mitjà termini. Pel cap baix,
calen tres mandats. Com a responsable polític faig una crida a la prudència i al realisme.
Tenim per davant una tasca important de descolonització mental de l’economia. L’ECSS és
sector públic social, i no sector públic institucional, i no parlem d’apropiarnos
des de la
institució de l’ECSS. Cal que tinguem un debat sobre què entenem per municipalització. Des
del punt de vista del comissionat, no volem identificar municipalització amb administració.
R 4: Sobre el debat d’allò públic, valdria la pena considerar altres biaixos, i no només el de
la mercantilització sobretot amb ànim de lucre de pràctiques col∙lectives; o bé la qüestió de
la universalització i les polítiques focalizades. Seria interessant fer aquest estudi amb altres
biaixos, com per exemple el de gènere o un eixamplament de la base social; i des de
l’administració pública seria útil fer una conceptualització del desenvolupament territorial de
caràcter integral, que tingués en compte tots els altres biaixos.
R 4: Moltes vegades, l’especialització porta a la marginalització. Això passa amb el biaix de
gènere i també amb d’altres biaixos. Cal evitar polítiques d’especialització, que converteixen
la persona ciutadana en consumidora i no amb persona amb drets. Cal tendir cap a la
universalització de la mirada de gènere.
Ara mateix, en relació a les cures, és un moment molt embrionari: s’estan plantejant coses
molt estructurals, i Barcelona pot ser referent de com treballar la cura políticament a nivell
municipal.
P 5: Qui s’apropa a aquestes iniciatives? Té voluntat de transformació social? Com
eixamplem aquesta participació en el temps?
R 5: No tenim informació dels perfils que s’acosten, però sí que sabem que en general les
iniciatives tenen una visió clara de transformació social. Tot i així, es tracta d’un àmbit amb
molts sectors, aleshores segurament hi pot haver molta diversitat.
És doncs un estudi per fer. Segurament tindrà a veure amb factors com la classe. Hem vist
que a nivell territorial es donen més uns tipus de sectors que d’altres, i es podria lligar a la
composició de classes d’aquests territoris.
R 5: en relació a la necessitat d’eixamplament de la base social, cal que l’administració
fomenti el mercat social. Ha de ser una prioritat. I treballar pel desenvolupament territorial de
caràcter integral amb criteris de sostenibilitat social i ecoambiental, que incorpori iniciatives
sòcioempresarials i comunitàries. Allò públic és massa important per deixarho
en manes de l’administració pública. I allò local no equival a allò municipal.
És capital aprofitar el coneixement acumulat. El repte és superar el sistema capitalista i
patriarcal;és feina de llarg termini que supera a l’administració.
P 6: En relació a l’informe de cures, hi havia recel de part de les entrevistades al fet que les
seves pràctiques siguin coptades per l’administració?
R 6: P er l’informe de cures es van fer entrevistes principalment a funcionàries de serveis
municipals que ja treballen per l’administració. Sí que hi havia cert recel, perquè la gent no
està acostumada al fet que un ajuntament li demani l’opinió en relació a com democratitzar
les cures.
A més, a l’informe, no hem donat el nom real de les entrevistades, perquè algunes tenien
por de donar l’opinió i de perdre la feina per això. De fet, nosaltres vam ser molt ingènues en
no tenir en compte que les entrevistades ens podien percebre a nosaltres (les
investigadores) com la mateixa administració. Vam haver de deixar clar que tot i que
l’informe era per l’ajuntament, nosaltres no érem treballadores directes d’aquest.
Pel que fa a l’informe d’ECSS, les entrevistades al principi van abocar totes les queixes a
les investigadores sobre com havia estat fins al moment la relació amb l’administració, i
també van expressar agraïment en veure que se’ls demanava el parer.
P 7: A l’ECSS tenim prou intergrada l’economia de les cures? I viceversa?
R 7: És un repte. Hem incorporat ihi ha la voluntat de seguir-ho fent altres estudis de
companyes. Podem afirmar que l’ECSS té les condicions de possibilitat perquè l’equitat
sigui més fàcil, però falta molt per fer.
És molt complicat i normal que estigui present, i alhora no és quelcom automàtic. Hi ha
molta diversitat: espais en que s’està sent proactiu i espais molt diversos on treballem en
nivells molt bàsics. És el mateix que passa en els moviments socials: hi ha una consciència
clara sobre la necessitat d’incorporar aquestes mirades, però encara queda molt recorregut
per fer.
Síntesi qualitativa de la sessió:
Per limitació de temps, vam canviar el debat per un torn de preguntes i comentaris a les
expertes. Algunes persones del públic va fer qüestions que van respondre les
investigadores dels dos informes presentats prèviament, i el responsable polític del
Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’ajuntament.
Les qüestions que van suscitar més interès van ser:
La importància de la visió de transformació social en les economies cooperatives,
socials i solidàries i de cures, tant de les persones directament implicades en
aquestes iniciatives, com de les persones que en són usuàries o consumidores.
La relació entre l’administració i l’ECSS, i la necessitat de redefinir allò públic i
pensar com duem a terme processos de municipalització que incloguin les iniciatives
d’ECSS i el saber fer comunitari.
La necessitat d’integrar d’una manera transversal l’economia de les cures a les
polítiques públiques i a les iniciatives de l’ECSS.
