L’Eixample es dota d’un pla d’usos per preservar el comerç de proximitat i evitar l’especulació
Protegir el comerç de proximitat, la vida veïnal i la identitat de l’Eixample i evitar-hi l’especulació i la gentrificació. Aquests són els objectius del nou pla d’usos de l’Eixample. Es tracta d’un Pla especial que regula la implantació de les activitats de concurrència pública, comerços alimentaris i establiments vinculats a la mobilitat i el turisme a tot el districte. El document busca equilibrar els diferents tipus de negocis per fer-los compatibles amb les necessitats del veïnat i garantir un entorn saludable d’un districte que està vivint una transformació urbana molt important.
La necessitat d’aquest pla d’usos s’explica per diverses raons. D’una banda, l’Eixample és el districte amb més establiments en planta baixa. En té uns 14.000, que equival a un de cada cinc dels 64.000 que hi ha a Barcelona. I només les activitats de restauració sumen uns 3.200 establiments, que suposa un de cada quatre locals del districte. A més, un 30% dels locals de l’Eixample estan destinats a les activitats que tenen més impacte en l’espai públic i el dia a dia veïnal com ara la restauració, discoteques, botigues d’alimentació amb degustació o supermercats de petites dimensions que poden obrir fins tard a la nit.
Aquesta concentració es veu clarament en àmbits ja pacificats com el carrer d’Enric Granados o a la part de l’avinguda Gaudí que toca la Sagrada Família. Al carrer d’Enric Granados hi ha 70 restaurants en nou trams de carrer, que es concentren especialment als trams Provença-Mallorca (11), Aragó-Consell de Cent (9) i Consell de Cent-Diputació (9). I a l'avinguda de Gaudí hi ha 41 restaurants en quatre trams de carrer, concentrats sobretot als trams Sant Antoni Maria Claret-Indústria (11) i Rosselló-Provença (11).
La saturació d’aquestes activitats acaba alterant el dia a dia i perjudicant el descans dels residents, amb el soroll com un dels problemes principals. Actualment, el 54% de la població de l’Eixample es troba exposada a més de 50 dB durant la nit, el llindar màxim recomanat per la Unió Europea. A més, les zones que concentren una major densitat d’establiments són les que originen més denúncies i conflictes veïnals.
En paral·lel, la transformació dels carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell en eixos verds i les quatre places en encreuaments de Consell de Cent donarà lloc a espais pacificats amb prioritat per al vianant que afavoriran l’anar a peu i en bicicleta, i a nous espais de trobada pensats per als usos cívics a escala de barri. Aquesta millora en la mobilitat, l’espai públic i la qualitat de l’aire han fet necessari actuar per posar ordre als canvis que es podrien produir en les activitats que es desenvolupen a les plantes baixes dels eixos verds i per evitar la possible expulsió de veïns i veïnes i que es perdin serveis de proximitat i les botigues de sempre.
Al mes de març de 2022, el Govern municipal va aprovar inicialment una primera proposta de pla d’usos de l’Eixample que els últims mesos de l’any s’ha treballat per incorporar-hi canvis arran de l’estudi de les al·legacions rebudes i del procés participatiu i les converses mantingudes amb representants veïnals, comerciants i els actors involucrats amb l’Eixample. El document es va dur a aprovació definitiva al plenari del mes de gener, però es va retirar de l’ordre del dia per continuar buscant el consens i els suports necessaris per aprovar-lo definitivament. Els dies posteriors es van mantenir converses des de la segona Tinència d’Alcaldia amb les entitats veïnals i comercials i els grups municipals que s’han concretat en el document que s’ha aprovat al Ple Extraordinari del 3 de febrer de 2023. Un cop publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i entri en vigor s’aixecarà la suspensió de llicències vigent a tot el districte.
L’esperit del document continua sent el mateix que a l’inici del procés: protegir el comerç de proximitat, la vida veïnal i la identitat de l’Eixample i evitar-hi l’especulació i la gentrificació. L’objectiu final és impedir que hi hagi un monocultiu d’activitats principalment vinculades a la restauració i al turisme, fer compatible l’activitat econòmica amb l’habitatge i potenciar la implantació de comerços relacionats amb les necessitats del dia a dia i la quotidianitat dels residents com per exemple xarcuteries, llibreries, peixateries, etc. En definitiva, perquè Barcelona mantingui el seu model de ciutat mediterrània, equilibrada i diversa on les botigues de tota la vida continuïn obertes i els veïns i veïnes tinguin a prop de casa els comerços i serveis que necessiten i puguin seguir vivint als seus barris.
Evitar la saturació i permetre un creixement raonable i sostenible
El pla afecta tot l’Eixample, i hi defineix dos àmbits diferenciats. A cadascun s’aplica una regulació diferent amb restriccions adaptades a cada tipus de carrer per a la implantació de les cinc activitats amb més impacte en la vida quotidiana: la restauració, els comerços alimentaris amb degustació, les discoteques, els autoserveis –supermercats petits que poden obrir fins tard a la nit– i les botigues de conveniència –botigues amb horaris especials que poden obrir de nit.
El primer àmbit inclou els carrers ja pacificats, en pacificació o que es pacifiquin en el futur i el barri de Sant Antoni, i el segon engloba la resta del districte, excepte l’àmbit del pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel i els mercats municipals. La voluntat és evitar el descontrol i el desequilibri amb normatives adaptades a la tipologia de cada zona, permetre un creixement raonable i equilibrat dels establiments a l’Eixample, alhora que evitar la saturació en llocs on es puguin crear problemes ambientals i de convivència.
1. Regulació en àmbits ja pacificats, en pacificació o que es pacifiquin en el futur
Inclou les zones i carrers següents:
Carrers ja pacificats (en tot el tram de carrer que queda dins l’àmbit del pla d’usos): Enric Granados, Passeig de Sant Joan, Avinguda Mistral, carretera de Ribes, Avinguda Gaudí i, dins l’àmbit de Glòries, el carrer de Cartagena.
Carrers en pacificació (en tot el tram de carrer dins l’àmbit del pla d’usos): Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell, Girona, Tamarit, Parlament i d’Aldana.
Carrers que es pacifiquin en el futur.
Àmbit del Pla d’Usos de Sant Antoni.
En l’àmbit de Sant Antoni, s’analitzarà l’evolució de les activitats i, si s’escau, es procedirà a la seva revisió en el termini d’un any des de l’entrada en vigor del pla. També es crearà un grup de treball amb les entitats veïnals i de comerciants de Sant Antoni i els grups municipals per fer el seguiment de la revisió del pla d'usos, amb criteris tècnics i objectius, durant el primer any de desenvolupament del propi pla.
Les condicions que s’apliquen són:
-
Dues limitacions per radis per evitar la concentració d’activitats de musicals, restauració, autoserveis, botigues de conveniència i comerços de venda personalitzada amb degustació
Distància lineal de separació de 25 m per restauració, autoserveis, conveniència i botigues d’aliments amb degustació, i 400 m per a musicals a més de l’amplada de carrer de més de 25 m per a aquests últims.
2. Regulació a la resta de carrers i zones de l’Eixample
A la resta de l’àmbit del pla s’apliquen les següents condicions:
Màxim de 20 establiments en un radi de 100 m, només per a musicals, restauració, autoserveis, botigues de conveniència i comerços de venda personalitzada amb degustació.
En el cas d’activitats musicals a més s’estableix una condició de distància lineal de separació de 400 m i una amplada de carrer superior a 25m.
3. Regulació comuna a tot l’Eixample
El pla estableix unes condicions de regulació comunes per a tot el districte de l’Eixample:
A més, a tot l’àmbit del pla queden prohibides les activitats relacionades amb l’exhibició de material pornogràfic, les sales d’exhibició sexual i la prostitució.
Queden admeses sense condicions la resta d’activitats incloses al pla: establiments d’espectacles en recintes oberts, centres de gimnàstic, aeròbic o similars, jocs esportius, atraccions recreatives, ludoteques, exposicions, museus i similars, clubs socials privats, centres de difusió cultural, especialistes alimentaris (alimentació general, productes càrnics, fruiteries i hortalisses, productes íctics, pa i pastisseria), polivalents alimentaris, superserveis, supermercats, establiments amb màquines expenedores d’aliments, botigues annexes a gasolineres, lloguer de vehicles i establiments destinats a la prestació i comercialització de serveis turístics.
Finalment, el pla d’usos també incorpora la posada en marxa d’un sistema d’informació i consulta obert a la ciutadania sobre l’aplicació de la normativa, amb la voluntat de posar-la a l’abast de tothom i aclarir dubtes.
Compartir