Els serveis Wifi, la informació “on line” de l’estat de la xarxa, temps d’espera en els dispositius de les marquesines ( pel 70% dels usuaris ) i altres tecnologies, són serveis necessaris pel sistema i precisament demandats pels usuaris. El cost econòmic d’aquesta part del servei és molt inferior als beneficis.

El percentatge dels sous dels directius en relació al volum econòmic de tota la logística diària per fer funcionar el transport públic és molt petit, en qualsevol cas, està en l’ordre de magnitud dels sous del sector privat, d’empreses equivalents en volum econòmic. Plantejar-se reduir els sous alts sempre podria ser justificable per raons ètiques i polítiques, però en cap cas com a mesura per recuperar recursos pel transport públic per què el percentatge malauradament seria tant petit, que el benefici no el notaríem en el global del servei.

El preu del bitllet amb el títol més utilitzat, la T-10, és d l’ordre de 1 € / viatge, del qual més del 58% està subvencionat per les Administracions que integren la ATM. Apostem tots per què aquest percentatge de subvenció sigui superior cada any, però evidentment dependrà de la conjuntura econòmica i de les prioritats polítiques que els nostres governants actuals i futurs vulguin o puguin aplicar. Comparar el cost econòmic del transport públic amb el privat en motocicleta, caldria veure quins conceptes comparem, ja que alguns dels quals són de difícil quantificació. Per veure si el cost de cada desplaçament en moto és inferior o superior de mitjana a 1 € del transport públic, caldria considerar la compra i amortització del vehicle, l’impost de circulació, el segur de responsabilitat civil, les reparacions, el combustible, potser l’aparcament i les possibles multes, i el més important el cost econòmic, laboral, i per la salut de la baixa en cas de caiguda per accident, que és 17 vegades més probable que en cotxe privat, o transport públic.