+[" Carme Serrallonga i Calafell va néixer a Barcelona el 1909. Va ser pedagoga i traductora. Va estudiar a l'Escola Francesa fins als catorze any. El 1931 es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on va aprendre llatí, grec, hebreu i àrab. Tot just acabada la carrera, el Dr. Josep Estalella l'engresca a participar en la fundació de l'Institut Escola (1932) a la seu de Sarrià, centre creat a imatge del Instituto Escuela de la Institución Libre Enseñanza, referent educatiu per la seva qualitat formativa.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, l'Institut Escola es veu obligat a tancar sota l'amenaça falangista. Tanmateix, el 30 de gener de 1939, dos dies després del seu tancament, un grup d'antics professors d'aquest centre decideix fundar l'Escola Isabel de Villena. Carme Serrallonga, una de les fundadores, n'esdevindrà mestra i, al cap d'un temps, directora. Aquesta institució, malgrat el franquisme, es va caracteritzar per l'ensenyament en català, el desenvolupament de la creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa.
El seu interès pel teatre i l'excel·lent domini que té del llenguatge l'empenyen a començar a traduir de diverses llengües: alemany, anglès, francès i italià. Va traduir al català una vintena d'obres de teatre universal d'autors de renom com Genet, Brecht o Dürrenmatt. També va traduir novel·la de Goethe, E.M. Forster o Pirandello, i narrativa per a joves i infants: Michael Ende, Lois Lowry, Christine Nöstlinger, entre d'altres. La quantitat i la qualitat de les seves traduccions demostren que ha estat una de les grans traductores que ha tingut el món de les lletres catalanes.
L'any 1960 Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany funden l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), i l'endemà de la seva creació Carme Serrallonga hi és convidada a impartir classes d'ortofonia.
La seva tasca, com a mestra i com a traductora, li ha estat reconeguda àmpliament i l'ha fet mereixedora de la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi Ciutat de Barcelona (1992) i el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1993).
Va morir a Barcelona el 1997.
", ""]
Compartir