Per algú, la soledat pot significar una situació volguda o desitjada, però per la gran majoria de persones que la pateixen suposa un sentiment amb conseqüències emocionals negatives.

La soledat no és un problema individual, sinó que és un problema social que ens interpel·la a tots i totes, fruit de l’estil de vida actual i, com a tal, hi hem de trobar les solucions i respostes. És per això que hem d’entendre les polítiques de promoció com a polítiques de prevenció de la soledat en tots els estadis de la vida, des de la infància a les persones grans, perquè la soledat no entén d’edat.

• Com podem arribar a persones que se senten soles i no poden o no saben reconèixer-ho ni expressar-ho?

• Com podem promoure els vincles a la ciutat, tenint en compte les particularitats de cada barri, per reduir la soledat entre els col·lectius que més la pateixen, en especial joves i persones grans?

• Com han de ser els espais públics i municipals per tal que incentivin les relacions entre les persones?

Des de l’Ajuntament de Barcelona iniciem tot un seguit de mesures per combatre la soledat no desitjada a la ciutat, emmarcades dins de l’Estratègia municipal contra la soledat. L’objectiu és afavorir un canvi cultural en la manera de relacionar-nos, fomentant la confiança, les relacions sòlides i duradores, i vetllant pel benestar de tothom per a no deixar ningú enrere. Per aconseguir-ho posarem les eines i recursos necessaris per acabar amb les diverses soledats de la ciutat, i promourem la sensibilització i la desestigmatització del fenomen.

L’Estratègia municipal contra la soledat va en aquesta direcció.

Hi ha persones que viuen soles però no pateixen soledat, i n’hi ha d’altres que poden sentir-se molt soles malgrat estar rodejades de gent o conviure amb altres persones.

Es considera que se senten soles les persones que se senten abandonades, o troben a faltar companyia, o no tenen prou persones a qui poden recórrer en cas de necessitat o en qui poden confiar plenament.

Podem definir la soledat, doncs, com un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem, i està lligada a moments de transició vital.

Parlem de risc d'aïllament social quan la xarxa familiar o d’amistats és petita (grandària), llunyana (proximitat emocional) o suscita poca confiança de donar suport en cas de necessitat.

La soledat pot afectar tothom:

• Persones de qualsevol sexe i gènere.

• Persones de qualsevol origen.

• Persones de qualsevol edat: infants, adolescents i joves, persones adultes, persones grans.

Les darreres dades de l’Enquesta Òmnibus, realitzada el mes de juny de 2020, assenyalen que el 7,1% dels i de les joves d’entre 16 i 24 anys se senten sovint soles, seguit dels i de les joves d’entre 25 i 34 anys (4,7%) i de les persones grans de més de 64 anys (4%).

A Barcelona el 31% de les llars ja són unipersonals, d’aquestes un 19,1% dones i un 11,9% homes, segons dades del Padró Municipal, a través del que també es detecta que el perfil de llars unifamiliars no és homogeni:

• d’una banda, cada cop més persones de més edat, en especial dones: el 10,4% son dones de més de 65 anys.

• i de l’altre, el 17,4% són persones entre 18 i 65 anys.

Aquest % ha augmentat en un 13% en els darrers 15 anys passant de les 181.546 al 2004 a 205.539 llars unipersonals al 2019, segons dades del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona.

Pel que fa a les persones amb dependència funcional: el 25% viuen soles, i el 10,6% tenen un baix nivell de suport social (segons dades de l’Enquesta a persones en situació de dependència funcional a Barcelona de l’any 2018).

Manquen indicadors, tot i això un estudi recent de la Fundació «La Caixa»: Soledad y riesgo de aislamiento en personas mayores, estableix que en el conjunt d’Espanya se senten soles: el 35% de les persones entre 20 i 39 anys, i el 48% de les persones de 80 o més anys.

A Barcelona, dels infants d’entre 10 i 12 anys, un 13,2% no està del tot segur que els familiar se’n preocupin, i un 26,5% sent que no té suficients amistats (Parlen els nens i les nenes: benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2016-17).

Pel que fa als adolescents d’entre 13 i 19 anys, i segons dades extretes de l’enquesta sobre Factors de risc a l’Escola de Secundària del 2016, el 6% no té cap bona amistat i el 12,3% s’ha sentit exclòs o rebutjat per la resta de companys alguna vegada en els darrers 12 mesos.

Si parlem de persones grans - de 65 anys o més - , el 25% han sentit falta de companyia i el 15,1% s’han sentit excloses al seu entorn al menys una vegada, segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2016.

Finalment, el 62,5% de persones amb dependència funcional (majoritàriament de 55 anys i més) s’han sentit excloses (segons dades de l’Enquesta a persones en situació de dependència funcional a Barcelona de l’any 2018).

Amb l’Estratègia municipal conta la soledat, l’Ajuntament de Barcelona vol contribuir a combatre la soledat al llarg de tots els cicles de vida:

• Posant la persona en el centre.

• Tenint en compte les diferents fonts o causes de soledat en les diferents etapes vitals de les persones.

• Removent inèrcies mitjançant la cocreació i altres processos innovadors.

• Implicant tota l’organització municipal.

• Cercant la innovació respecte del que ja s’està fent.

• Implicant altres entitats o institucions per ajudar a entendre el problema i per formar part de la solució.

• Incloent el vessant preventiu, de detecció, de promoció i d’atenció.

• Tenint en compte els aprenentatges sorgits de la pandèmia COVID-19.

Per fer-ho ens plantegem les següent línies estratègiques:

• Oferir serveis i recursos que orientin i acompanyin les persones davant la soledat, a partir del treball en xarxa amb entitats i l’intercanvi de coneixement amb altres ciutats.

• Sensibilitzar sobre la importància i la incidència de la soledat en la ciutat i en la salut de les persones que l'habiten.

• Reestructurar la ciutat i els seus àmbits en espais. comunitaris per fer front a les situacions de soledat.

• Adaptar el funcionament de l’organització municipal als nous reptes que planteja la soledat.