Presentació de la sessió
S’inicia amb la descripció de les dinàmiques i organització de les dues hores de la sessió d’avui.
Dedicarem la primera part de la sessió a repassar les propostes i resoldre dubtes de caràcter tècnic. Hi són presents les persones tècniques de l’ajuntament que respondran a les qüestions i dubtes que els participants tinguin sobre les diferents propostes o sobre el mateix procés participatiu.
Dedicarem la segona part de la sessió a que el grup prengui les darreres decisions sobre les propostes, a fer una primera pluja d’idees sobre els noms que els hi posem i a valorar el procés.
L’equip tècnic de l’Eix Economia Social i Solidària dels pressupostos participatius de l’Ajuntament de Barcelona està representat a la sessió per: Xavier Rubio, Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, Judith Calabria: Consellera tècnica, Marta Vazquez: Tècnica d’Altres Economies i Andreu Parera: Tècnic de Participació.
Finalment es comenta la pròxima sessió que es farà el 27 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster a les 18h per oferir un taller de comunicació amb el que potenciar les estratègies de comunicació per a les diferents propostes. La sessió per presentar les propostes oberta a la participació i exposició per part de les persones que han presentat les propostes, incorporant si s’escau els aprenentatges del dia 27 de gener, serà el 9 de febrer a les 18h a la Biblioteca Jaume Fuster.
Aprofitem per informar de que el dia 28 de desembre hi haurà una jornada de valoració del procés en profunditat que serveix per plantejar properes edicions dels pressupostos participatius, s’enviarà correu específic.
Aportacions i preguntes de caràcter tècnic sobre les propostes
L’equip facilitador fa un repàs de totes les propostes:
Fruit de les reunions tècniques l’equip facilitador llença la proposta al grup, abans de prosseguir, de desglossar La Gran Campanya de l’Economia Social i Solidària en tres propostes autònomes configurades per les tres línies d’acció de la proposta per tal de no desvirtuar les característiques de cadascuna. El grup decideix que si.
De manera que les propostes queden així:
Gent Gran i Habitatge
Moneda Social
Professionalitzar la feina dels recicladors
El Banc dels Invisibles
La Campanya de l’Economia Social i Solidària (visibilització i comunicació)
Mapeig de l’Economia Social i Solidària
Impuls i Enfortiment (formació i espais de referència)
En primer lloc, l’equip tècnic fa una apreciació general sobre les propostes coproduïdes pel grup.
S’ha de focalitzar de manera transversal a totes les propostes el tema de la sostenibilitat, s’ha de tenir en compte que el pressupost és pel 2017 i pensar en què passarà amb els diferents projectes quan aquest pressupost ja no hi sigui, qui ho mantindrà, com?
Els projectes han de tenir una base social que pugui impulsar el procés i els projectes més enllà del 2017. En aquest, sentit, parlem d’una sostenibilitat sobre tant social com econòmica. I per això cal tenir present una previsió de les energies socials que poden sostenir-ho.
Prosseguim repassant proposta per proposta:
Gent Gran i habitatge
Exposició tècnica: La proposta d’habitatge i gent gran va més enllà de les competències del Districte i de l’àrea concreta d’Economia Social i Solidària, i s’ha de tenir en compte a l’hora de proposar aquest projecte. A nivell temporal la diagnosi de gent gran ja comportaria molt de temps, i realment només tenim un any per a fer aquest projecte, és difícil dur-lo a terme amb aquesta temporalitat.
Responen els participants amb una proposta d’una cooperativa d’habitatge, que es mantingui a través de l’autogestió. Donat que té a veure amb presa de decisions, deixem aquesta decisió per la segona part de la sessió.
Banc dels invisibles
Exposició tècnica: Es pregunta si el tema del “vídeo dels invisibilitzats” podria anar vinculat al banc dels invisibles. Elles hi veuen possibilitat en que sigui una eina de difusió o contacte dins un mateix projecte. Tot i que també dependrà de la voluntat de les persones no visible de realitzar el vídeo i vincular-se amb les entitats de l’Economia Social i Solidària del Districte. S’hauria de crear una energia social per part de les entitats per sostenir aquest projecte en un futur. També es necessita saber si el vídeo serà amb càpsules, un vídeo sencer o quin format tindrà per a l’hora de treballar en la proposta. El pressupost anirà en funció, entre d’altres, de la concreció del número de vídeos.
La gran campanya
Exposició tècnica: Els tres projectes (Impuls i enfortiment l’Economia Social i Solidària, Mapeig i Campanya) que s’han puntualitzat dins d’aquest gran projecte són factibles i viables i es podran realitzar durant el 2017. I s’ha tingut en compte la sostenibilitat, qui ho mantindrà quan s’acabi el pressupost. Es conta dedicar-hi uns 30.000/35.000€ per cadascun dels tres projectes. Tenint en compte que serà una forquilla de pressupost en funció del número d’accions de cada projecte.
El tema de l’impuls i l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària, que s’enfoca a accions de visibilització, es podria vincular amb el tema de la formació, com a vasos comunicants entre els diferents projectes. El tema del mapeig caldria tenir en compte que hi ha dos grans web de mapeig que són el Pam a Pam i el Barcelona més Sostenible. Seria important tenir-los en compte o fins i tot vincular la idea de fer un mapeig de Gràcia amb aquestes webs.
Moneda social
Exposició tècnica: Durant el 2017 es farà un projecte pilot de moneda social a diferents barris de Barcelona, i, si escau, aquest s’implementarà posteriorment si els resultats són factibles, per tant el projecte de la moneda social de Gràcia.
Recicladores
Exposició tècnica: És un projecte amb certes dificultats en termes de termini d’un any. No es pot garantir que hi hagin recursos per al 2018. De la mateixa manera que amb Gent gran i habitatge, aquest projecte supera les competències i àmbit del Districte i Comissionat Igual que la moneda social, l’Ajuntament s’està promovent projectes estructurals semblants (Alencop, venta i comerç) que cal validar i consolidar i en un escenari de 2018/19 podria ser, si escau, implementable alguna acció en aquest sentit.
Finalment comenten que es podria jugar i pensar estratègicament amb els recursos, en el sentit de centrar més recursos en un projecte més gran, i els altres elaborar estratègies per no necessitar tant recursos econòmics i que es duguin a terme igualment. Totes aquestes coses les tenim en compte per a la segona part de la sessió per al treball en grup en relació a les propostes.
A la segona part de la sessió els tècnics se’n van i comencem el treball en grup.
Decisions grupals recollint en compte l’aportació de caràcter tècnic
Un tema de fons en el grup que va apareixent durant tota la sessió és el tema d’agrupar o separar propostes.
Hi ha tres propostes que cal redefinir per tal de tornar-les a integrar. Són la proposta dels recicladors, la proposta d’habitage i gent gran i la proposta de moneda social.
Hi ha consens en que aleshores es marquen dos eixos molt clars en les propostes:
1. El tema de la població invisibilitzada
2. Crear xarxa i conèixer-nos entre les diferents entitats i associacions l’ESS
Sobre si unificar la proposta del vídeo dels invisibilitzats i el banc dels invisibles. Per consens, el vídeo dels invisibilitzats s’incorpora dins la proposta del banc dels invisibilitzats, per crear una xarxa de connexió entre les diferents persones invisibles i entitats d’ESS. Ara bé, es puntualitza que es tracta de vídeos tipus petites càpsules a mode de Cúrriculum Vitae. No es tracta de vídeos professionals que impliquin un cost elevat. La idea és fer un banc de recursos on les pròpies persones expliquen en petits vídeos què són i què ofereixen. De la mateixa manera, puja els vídeos a la web no ha de tenir un cost elevat. Comptem a més amb el programari lliure.
Sobre la proposta de gent gran i habitatge, una part del grup vol tirar endavant amb la proposta com a proposta en si mateixa. I una altra part del grup no vol tirar endavant amb la proposta. Els arguments són que ja hi ha polítiques municipals en aquesta línia, i el contra argument que precisament perquè són projectes que sabem que funcionen els hem de replicar tant com puguem tot territorialitzant-los segons les singularitats dels barris concrets. Finalment, es decideix prendre una decisió conjunta i el consens és el següent: Modifiquem la proposta de gent gran i habitatge per tal que pugui estar inclosa dins del Banc dels Invisibles. Com? Animarem a que les persones grans que disposin d’espai per viure puguin oferir-lo a la web, i a que les persones que busquen espai per viure puguin anunciar-ho a la web. D’aquesta manera el Banc dels Invisibles només serà un espai d’intercanvi d’informació, i no ens toparem amb les traves legals perquè no caldrà crear cap estructura jurídica. És només un espai d’informació, no d’intercanvi, l’intercanvi és fa fora de la web. A més, també s’informarà a totes aquestes persones sobre projectes de Cooperatives d’Habitatge.
Sobre la proposta dels recicladors, té lloc un procés semblant. Una part del grup vol conservar la proposta i l’altra no. Els arguments són les dificultats tècniques del projecte, i els contrarguments són la possibilitat de fer un petit projecte que funcioni com a llavor per a un gran projecte i que aquest marc sigui l’oportunitat de posar una primera pedra. El grup decideix que vol prendre una decisió col·lectiva que integri totes les visions. Es pren la següent decisió, la proposta dels recicladors queda inclosa dins del Banc dels invisibles com a llavor. La idea és que el Banc dels invisibles serveixi perquè les persones que reciclen materials puguin oferir-se com a recicladores, les persones que necessiten material puguin anunciar-se com a demandants i sobretot que sigui també un espai en el que s’intenti agrupar a les persones recicladores per tal de poder-les informar de l’experiència d’Alencoop i que sigui un espai altaveu d’aquest projecte. Una mena de llavor per crear caldo de cultiu perquè un projecte com aquest pugui anar coent-se a Gràcia.
Per tant, la proposta del Banc dels invisibilitzats queda conformada per 4 de les anteriors propostes:
1. Un banc amb recursos per compartir entre entitats d’ESS i persones invisibles
2. El vídeo a través del que es farà difusió de les persones invisibles i les seves capacitats (que serveixi com a CV de les persones que no poden accedir a internet, ni xarxes socials)
3. El tema de la gent gran i l’habitatge.
4. Professionalitzar la feina dels recicladors.
Sobre la gran campanya, tornem a la proposta de la sessió anterior: Unifiquem les tres propostes (Enfortiment i Impuls, Mapeig i Campanya). El grup decideix que a l’hora de concretar les accions la prioritat siguin les accions que es van escriure a les propostes corresponents.
1. Web per a connexions i mapeig de les entitats d’ESS
2. Espais per a la connexió entre les ESS
3. Campanya de publicitat i difusió de l’ESS de Gràcia
Sobre la proposta de la moneda, hi ha consens en descartar-la.
Visualització de les decisions grupals:
A l’inici de la sessió les propostes presentades eren 8:
Gent gran i habitatge
Vídeos de persones invisibles
Impuls i enfortiment de l’ESS
Professionalitzar la feina dels recicladors
Campanya de l’ESS
El Banc dels Invisibles
Moneda Social a Gràcia
Mapeig de l’ESS
Al final de la sessió les propostes presentades eren 2:
Gent gran i habitatge - NO (Inclosa a el Banc dels Invisibles)
Vídeos de persones invisibles - NO (Inclosa a el Banc dels Invisibles)
Impuls i enfortiment de l’ESS - NO (Inclosa a La Campanya de les ESS)
Professionalitzar la feina dels recicladors - NO (Inclosa a el Banc dels Invisibles)
Campanya de les ESS*
El Banc dels Invisibles*
Moneda Social a Gràcia (Descartada)
Mapeig de l’ESS - NO (Inclosa a La Campanya de les ESS)
*A les fitxes es recullen les concrecions tècniques.
luja d’idees de noms:
Pel Banc dels Invisibles: Hi ha consens en que no es vol utilitzar el concepte invisible.
Per la Campanya de les ESS:
Gràcia visible
Mercat Social a Gràcia
Acords:
L’equip facilitador envia les fitxes de les dues propostes a totes les persones que han participat i aquestes fan concrecions via correu electrònic. L’equip facilitador compartirà el que els participants enviïn amb la resta del grup. El grup de correu continua amb còpia oculta. Per facilitar la tasca, l’equip facilitador envia llista de preguntes concretes sobre allò que cal concretar.
Valoració del Procés
Com m’he sentit?
Molt bé
Molt bé a les tres últimes sessions. Les primeres van ser lentes.
Una mica estrany al principi perquè no sóc del barri, encara que la meva activitat de l’ESS (tallers d’idiomes) és desenvolupi gairebé tota al barri (hi ha moltes iniciatives que no conec!) Després de les dos primeres sessions m’he sentit integrada.
Ho he viscut amb il.lusió. És un privilegi poder participar als pressupostos. Ara bé, m’he estressat. Poc temps per crear programes tan importants, quan temps hi dediquen a l’Ajuntament?
Què he après?
Experiència de debat i participació entre sensibilitats diverses.
Lo difícil que són els processos participatius. Ganes de veure concretades coses fetes o pensades per la ciutadania.
La dificultat de visualitzar el procés. La part més tècnica i legal.
L’interès de parlar-ho i d’intercanviar.
La idea que a partir d’ara....se’ns ha girat feina!
¡Moltes gracies pel vostre temps i per tota la feinada!
Equip Tècnic Processos Participatius
