Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

www.barcelona.cat
Inici Activitat Entra
Inici
/ Processos participatius /
Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030
/ Debats
Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030 / Debats

Canvis a "Objectiu 3. Promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per totes les persones"

Avatar: Equip de l'Estratègia 02 Equip de l'Estratègia 02 03/05/2022 16:51

Descripció (Castellano)

  • -

    La Capital Mundial de la Alimentación Sostenible 2021 ha servido para impulsar la transformación alimentaria de la ciudad. Con la colaboración del campesinado, las asociaciones, las empresas, el mundo científico y las administraciones locales, se han promovido más de 90 proyectos y más de 200 actividades relacionadas con la alimentación sostenible.

    El 2022 empieza con este legado y dará pie a la elaboración de la Estrategia de Alimentación Sostenible de Ciudad 2030, una hoja de ruta compartida sobre políticas alimentarias en la ciudad que tenemos que construir entre todos y todas.

    Os pedimos vuestra opinión y vuestras aportaciones en relación a los diferentes objetivos estratégicos.

    Para poder tener información del objetivo 3, os recomendamos consultar su ficha (Enlace externo)

    Objetivo 3. ¿Qué crees que hay que hacer desde la ciudad para promover y defender dietas saludables y sostenibles para todas las personas?



  • +
    • Aún identificando ciertos cambios de tendencia, en Barcelona se ha incrementado el consumo de alimentos procesados y ricos en grasas saturadas, azúcar y sal, y se sigue constatando un excesivo consumo de carne, bebidas azucaradas y comida rápida.
    • La prevalencia de la obesidad infantil en la ciudad de Barcelona es del 7% en niños y niñas de 3-4 años, un 12,7% en los de 8-9 años y un 6,5% en adolescentes. En todos los grupos de edad la obesidad es más frecuente en los distritos de menor renta económica.
    • Un 90% de los centros de enseñamiento públicos aún no ofrecen semanalmente ningún proteico vegetal como segundo plato, sin implementar así las recomendaciones de la Agencia de Salud Pública de Barcelona.
    • La distribución territorial del comercio alimentario evidencia diferencias en volumen, diversidad y tipologías de alimentos, generando diferentes entornos alimentarios en la ciudad. No se garantiza el acceso físico, económico y culturalmente adecuado a la alimentación saludable y sostenible en toda la ciudadanía.
    • El acceso a la alimentación saludable y sostenible en Barcelona es desigual. Sigue existiendo población que no puede acceder a alimentos suficientes en calidad y cantidad para un desarrollo normal de su vida, es decir, sufren inseguridad alimentaria. En algunos barrios más del 20% de la población sufren esta condición. Además, durante la crisis sanitaria de la covid19 aumentó esta cifra.


    ¿Qué crees que hay que hacer desde la ciudad para promover y defender dietas saludables y sostenibles para todas las personas?

    ¿Cuáles son las líneas de trabajo a desarrollar? ¿Qué propuestas de proyectos o acciones concretas nos pueden permitir aplicar estas líneas de trabajo? ¿Qué agentes clave hay que mobilizar? ¿Qué alertas tenemos que considerar?

    Antes de responder os recomendamos consultar la ficha de este objetivo.


Descripció (Català)

  • -
    • Tot i identificar certs canvis de tendència, a Barcelona s’ha incrementat el consum d’aliments processats i rics en greixos saturats, sucre i sal i se segueix constatant un excessiu consum de carn, begudes ensucrades i menjar ràpid.
    • La prevalença de l’obesitat infantil a la ciutat de Barcelona és del 7% en infants de 3-4 anys, un 12,7% en infants de 8-9 anys i un 6,5% en adolescents. En tots els grups d’edat l’obesitat és més freqüent en els districtes de menor renda econòmica.
    • Un 90% dels centres d’ensenyament públics encara no ofereixen setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, sense implementar així les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
    • La distribució territorial del comerç alimentari evidencia diferències en volum, diversitat i tipologies d’aliments, generant diferents entorns alimentaris a la ciutat. No es garanteix l’accés físic, econòmic i culturalment adequat a l’alimentació saludable i sostenible a tota la ciutadania.
    • L’accés l’alimentació saludable i sostenible a Barcelona és desigual. Segueix existint població que no pot accedir a aliments suficients en qualitat i quantitat per un desenvolupament normal de la seva vida, és a dir, pateix inseguretat alimentària. En alguns barris més del 20% de la població pateix aquesta condició. A més durant la crisi sanitària de la covid-19 ha augmentat aquest nombre.

    Què creus que cal fer des de la ciutat per promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per totes les persones?

    Quines són les línies de treball a desenvolupar? Quines propostes de projectes o accions concretes ens poden permetre aplicar aquestes línies de treball? Quins agents clau cal mobilitzar? Quines alertes hem de considerar?

    Abans de respondre us recomanem consultar la fitxa d'aquest objectiu.

  • +
    • Tot i identificar certs canvis de tendència, a Barcelona s’ha incrementat el consum d’aliments processats i rics en greixos saturats, sucre i sal i se segueix constatant un excessiu consum de carn, begudes ensucrades i menjar ràpid.
    • La prevalença de l’obesitat infantil a la ciutat de Barcelona és del 7% en infants de 3-4 anys, un 12,7% en infants de 8-9 anys i un 6,5% en adolescents. En tots els grups d’edat l’obesitat és més freqüent en els districtes de menor renda econòmica.
    • Un 90% dels centres d’ensenyament públics encara no ofereixen setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, sense implementar així les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
    • La distribució territorial del comerç alimentari evidencia diferències en volum, diversitat i tipologies d’aliments, generant diferents entorns alimentaris a la ciutat. No es garanteix l’accés físic, econòmic i culturalment adequat a l’alimentació saludable i sostenible a tota la ciutadania.
    • L’accés l’alimentació saludable i sostenible a Barcelona és desigual. Segueix existint població que no pot accedir a aliments suficients en qualitat i quantitat per un desenvolupament normal de la seva vida, és a dir, pateix inseguretat alimentària. En alguns barris més del 20% de la població pateix aquesta condició. A més durant la crisi sanitària de la covid-19 ha augmentat aquest nombre.

    Què creus que cal fer des de la ciutat per promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per totes les persones?

    Quines són les línies de treball a desenvolupar? Quines propostes de projectes o accions concretes ens poden permetre aplicar aquestes línies de treball? Quins agents clau cal mobilitzar? Quines alertes hem de considerar?

    Abans de respondre us recomanem consultar la fitxa d'aquest objectiu.

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir