-
-
Tot i identificar certs canvis de tendència, a Barcelona s’ha incrementat el consum d’aliments processats i rics en greixos saturats, sucre i sal i se segueix constatant un excessiu consum de carn, begudes ensucrades i menjar ràpid.
La prevalença de l’obesitat infantil a la ciutat de Barcelona és del 7% en infants de 3-4 anys, un 12,7% en infants de 8-9 anys i un 6,5% en adolescents. En tots els grups d’edat l’obesitat és més freqüent en els districtes de menor renda econòmica.
Un 90% dels centres d’ensenyament públics encara no ofereixen setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, sense implementar així les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
La distribució territorial del comerç alimentari evidencia diferències en volum, diversitat i tipologies d’aliments, generant diferents entorns alimentaris a la ciutat. No es garanteix l’accés físic, econòmic i culturalment adequat a l’alimentació saludable i sostenible a tota la ciutadania.
L’accés l’alimentació saludable i sostenible a Barcelona és desigual. Segueix existint població que no pot accedir a aliments suficients en qualitat i quantitat per un desenvolupament normal de la seva vida, és a dir, pateix inseguretat alimentària. En alguns barris més del 20% de la població pateix aquesta condició. A més durant la crisi sanitària de la covid-19 ha augmentat aquest nombre.
Què creus que cal fer des de la ciutat per promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per totes les persones?
Quines són les línies de treball a desenvolupar? Quines propostes de projectes o accions concretes ens poden permetre aplicar aquestes línies de treball? Quins agents clau cal mobilitzar? Quines alertes hem de considerar?
Abans de respondre, us recomanem consultar la seva fitxa. (Enllaç extern) d'aquest objectiu.
-
+
Tot i identificar certs canvis de tendència, a Barcelona s’ha incrementat el consum d’aliments processats i rics en greixos saturats, sucre i sal i se segueix constatant un excessiu consum de carn, begudes ensucrades i menjar ràpid.
La prevalença de l’obesitat infantil a la ciutat de Barcelona és del 7% en infants de 3-4 anys, un 12,7% en infants de 8-9 anys i un 6,5% en adolescents. En tots els grups d’edat l’obesitat és més freqüent en els districtes de menor renda econòmica.
Un 90% dels centres d’ensenyament públics encara no ofereixen setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, sense implementar així les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
La distribució territorial del comerç alimentari evidencia diferències en volum, diversitat i tipologies d’aliments, generant diferents entorns alimentaris a la ciutat. No es garanteix l’accés físic, econòmic i culturalment adequat a l’alimentació saludable i sostenible a tota la ciutadania.
L’accés l’alimentació saludable i sostenible a Barcelona és desigual. Segueix existint població que no pot accedir a aliments suficients en qualitat i quantitat per un desenvolupament normal de la seva vida, és a dir, pateix inseguretat alimentària. En alguns barris més del 20% de la població pateix aquesta condició. A més durant la crisi sanitària de la covid-19 ha augmentat aquest nombre.
Què creus que cal fer des de la ciutat per promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per totes les persones?
Quines són les línies de treball a desenvolupar? Quines propostes de projectes o accions concretes ens poden permetre aplicar aquestes línies de treball? Quins agents clau cal mobilitzar? Quines alertes hem de considerar?
Abans de respondre, us recomanem consultar la seva fitxa. (Enllaç extern) d'aquest objectiu.
Compartir