Descripció del debat
La sessió comença amb la introducció de la persona responsable dels debats del PAM de Salut i a continuació es presenten els assistents. Hi ha molta diversitat de professionals de serveis de salut mental tant d’hospitals, com d’entitats, adreçats a adults, a infants i a joves, i la majoria dels assistents són dones.
Comencem presentant les propostes del PAM sobre salut mental i la vinculació d’aquest debat al Pla de Salut Mental, pel que és un debat en què tots dos processo s’entrellacen.
Dediquem una estona a debatre i compartir els factors clau que per la resiliència de les persones que han tingut un problema de salut mental i les seves famílies, i continuem treballant propostes per donar activar respostes per aquests factors clau. Ho treballem en quatre grans grups per promoure la participació de més veus i opinions i després ho compartim en plenari. Les propostes són de gran abast, donant èmfasi a la millora del treball en xarxa, a la flexibilització dels serveis per adaptar-los a les persones i tenint present la prevenció com a estratègia clau.
Factors clau que afecten a la resiliència de les persones que han tingut un problema de salut mental.
· Dignitat, respecte i justícia
· Equitat en relació a la distribució de recursos i necessitats i en la oferta i accés als serveis (existeixen diferències territorials que no es corresponen amb les necessitats de la població).
· Tenir bons ancoratges en la vida (família, treball, accés a serveis).
· Trencar estigmes i etiquetes per afavorir la inclusió social.
· Factors econòmics i indicadors de risc – determinants socials de salut.
· Identificar experiències de vida que afecten a la salut mental (com ser víctima de violència) i evitar psiquiatritzar situacions de la vida quotidiana.
· La intervenció des d’un model integrador: una visió global de la persona i el treball en xarxa dels professionals.
· Compartir una visió d’acompanyament entre els professionals per afavorir intervencions coherents.
· La vida comunitària: Conèixer i reconèixer els recursos de la comunitat per fer treball en xarxa i treball comunitari. Recuperar espais de vida i participar i vincular-se com a ciutadà, no com a malalt (acompanyament del professional a aquest canvi).
· La prevenció: crear espais de prevenció i promoció de la salut mental, aprofitant estructures ja existents, des d’una visió comunitària, promovent les relacions naturals i quotidianes entre persones, en espais comuns (com espais de criança, escoles, etc.).
· Dignificar la persona i visibilitzar el seu rol social: valorar i significar el seu temps de lleure, voluntariat, participació en la vida familiar i comunitària. No valorar des del treball productiu.
· Un model per endreçar recursos. Per exemple, en la prevenció i promoció de la salut mental que es fa en les accions de sensibilització en escoles, coordinar-nos, no duplicar.
· Coordinació professional: La manca de coordinació i informació pot influir en el benestar de les persones. Cal donar coherència en el missatge, complementarietat en els serveis i respecte entre els professionals.
· Flexibilitzar els procediments.
· Fer accessibles els serveis: atendre posant-nos al nivell del que necessita la persona i oferint una informació clara. Acompanyar en el transit pels serveis de salut mental, des d’una visió de continuïtat assistencial i acompanyament al llarg de la vida. Sensibilitzar, informar sobre els serveis i els indicadors de salut (què fer quan et trobes malament o tens símptomes) per facilitar l’accés als serveis.
· Participació de les persones en el propi tractament i en la millora dels serveis.
· Respostes coordinades a situacions complexes: hi ha persones i famílies que requereixen més ordre, coordinació entre diferents serveis per a no quedar-se fora del circuit d’atenció.
· Mirada integral i actuacions enfocades.
· Els valors socials, els sistemes de creences de la societat influeixen en la mirada sobre la persona amb problemes de salut mental.