La sessió ·Cultura i gènere" es celebrar a l'espai Avinyó el dia 14 de març de les 18:00 a les 20:00. Hi assisteixen 15 persones, 12 dones i 3 homes. La franja d’edat principal és d’entre els 40 i els 65 anys, havent-hi al voltant de 8 persones. A continuació la segona franja d’edat amb més presència és la de 30 a 40.
Va començar la sessió amb una presentació de la Cap de Gabinet de la regidoria de Cicles de Vida, femenismes i LGTBI, Marta Cruells. Va fer introducció sobre algunes dades al voltant de la participació de les dones als equipaments i esdeveniments culturals, la paritat de génere en premis i mencions de la ciutat, i la presencia de dones en relació a la memòria histórica.
A continuació varem fer un debat per enriquir aquesta diagnosi. Aquestes son les idees principals:
p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }
Encara avui en dia no hi ha paritat entre dones i homes quant a producció cultural i reconeixement de la mateixa. Es presenten algunes xifres en relació a la literatura i el cinema català (Observatori Cultural de Gènere: http://observatoricultural.blogspot.com.es/p/informes-ocg.html).
No obstant els progressos, encara consta molt trobar dades del sector desglossades per sexe (i edat), i això dificulta la possibilitat de tenir una diagnosi clara i fonamentada de la situació.
Els indicadors quantitatius no són suficients per descriure i analitzar la realitat del sector des d'una perspectiva de gènere. No s'han construït indicadors qualitatius que puguin ajudar a entendre amb més profunditat les dinàmiques de desigualtat del sector. En aquest sentit, no és suficient, per exemple, analitzar la realitat només des del prisma de la paritat quantitativa, sinó també de com influeix el simbòlic en la major o menor valoració d'una producció cultural.
La manca de continuïtat i la centralitat de la rendibilitat econòmica condicionen negativament la participació en igualtat de les dones en la producció cultural.
En alguns casos, als premis i concurs segueixen presentant-se menys obres i propostes de dones.
El sector cultural alternatiu, que no es mou en els canals comercials, és un sector molt feminitzat i extremadament precari. Sovint no es considera quan s'analitza el sector de la cultura des d'una perspectiva de gènere, i es continua pensant que és un sector amb majoria de gent jove, quan en realitat no sempre és així. No es visibilitza i valora suficientment. Des del punt de vista econòmic, l'augment de l'IVA i l'accés limitat als recursos i subvencions impedeixen la sortida del binomi: alternatiu=precarietat.
No obstant la precarietat, s'afirma que les dones juguen un paper protagonista en el sector cultural alternatiu, per exemple en el món de la poesia.
L'oferta cultural d'equipaments com Centre Cívics, Biblioteques, etc. sovint perpetua uns continguts estereotipats des de la perspectiva de gènere, i costa promoure propostes que qüestionin i trenquin aquests estereotips.
La forma en què es comunica i els canals de difusió també es consideren inadequats. En línia amb això, la programació cultural de les dones o que tracta temàtiques sensibles al gènere a vegada resulta dispersa i costa accedir a una informació clara.
Es presenten alguns exemples de propostes realitzades a Madrid, que tenen l'objectiu d'aglutinar les propostes culturals de les dones (per exemple, Festival “Ellas crean”: http://ellascrean.com/).
Falta una relació més articulada entre educació i art per poder sensibilitzar sobre els estereotips i rols de gènere. Els continguts educatius relatius a l'art, la literatura, etc. són encara masclistes, en tots els nivells educatius. Hi ha una falta de perspectiva de gènere en les universitats.
Encara no es valoren suficientment les artistes que té Catalunya. No tenen la mateixa visibilitat que els artistes homes.
Encara falta incloure la perspectiva LGTBIQ en l'anàlisi de l'art des d'una perspectiva de gènere.
Un cop acabada la diagnosi varem passar a generar propostes i discutir-les en grup.
