Entre els anys 1980 i 2007 l’activitat i les accions en el camp de la ciència, tot i no disposar d’una àrea específica ni d’una estructura orgànica o d’una planificació dedicada a aquesta temàtica, van fomentar les relacions entre la ciutat i els espais científics i del coneixement: els centres científics, les universitats i altres entitats de cultura científica, interrelacionats entre si mitjançant, per exemple, la cessió del sòl, han estat imprescindibles per afavorir la presència de múltiples actors científics a la ciutat que, avui en dia, formen l’ecosistema científic barceloní, importantíssim per al progrés i el desenvolupament de la nostra ciutat.

En aquest mateix període s’han posat en marxa i consolidat diverses actuacions per enfortir la comunitat científica de Barcelona i la divulgació d’aquesta disciplina cap a tota la ciutadania. Una de les grans creacions ha estat la del Museu de Ciències Naturals, un espai modern i obert a tots els públics. A més, al llarg dels anys s’han impulsat programes i mesures de govern amb la intenció d’apropar la ciutadania al coneixement científic.

L’any 2007 es fa un pas més, amb l’inici del programa Barcelona Ciència, des del qual s’incentiven actuacions com la Festa de la Ciència i l’EscoLab, activitats que a dia d’avui es continuen desenvolupant.

Uns anys més tard, el 2012, en el marc del programa Barcelona Ciència es va crear l’Oficina de Ciència Ciutadana, des d’on es duen a terme projectes científics basats en la participació de la ciutadania. En el darrer mandat, s’aposta per desplegar el que podríem anomenar una política universitària i científica que s’intensifica en dues direccions.

Quatre anys més tard, el 2016, es defineix la mesura de govern en referència a les universitats, a fi de donar tota la rellevància a la relació de la ciutat amb aquestes universitats i al treball en comú; alhora es promou una millor integració de la universitat i el conjunt de la comunitat universitària a la ciutat, en els àmbits acadèmic, cultural, econòmic i social.

I el 2018, amb el consens dels diversos centres de recerca i empreses, les universitats, les administracions i la ciutadania, es defineix el primer Pla Barcelona Ciència, amb l’objectiu de donar un nou impuls a Barcelona com a ciutat de ciència.

En el marc d’aquest pla es fomenta un entorn favorable perquè centres de recerca i tecnologia, universitats i el teixit emprenedor i productiu de la ciutat despleguin solucions innovadores en camps tan importants per a la qualitat de vida com l’envelliment, la mobilitat i el respecte al medi ambient, apostant per la implicació dels investigadors i les investigadores de la ciutat i la de la ciutadania, i pel foment de la cultura i l’educació científica.

Entre les actuacions més rellevants que s’impulsen el 2019 destaquen la nova convocatòria de suport a la recerca, la celebració de la primera Biennal de Ciència a la ciutat, l’aposta per projectes urbans vinculats a la ciència, el premi Hipàtia i el foment dels laboratoris urbans d’innovació.

El març del 2020 es va presentar el nou Pla Barcelona Ciència 2020-2023, un full de ruta científic amb 15 objectius i 51 accions, per enfortir i consolidar el teixit científic, de coneixement i de recerca de Barcelona. Aquesta mesura pretén donar continuïtat al Pla Barcelona Ciència plantejat durant el mandat anterior.

Les polítiques públiques de ciència ciutadana prenen tot el sentit quan hi ha una interconnexió amb les culturals i d’educació; amb aquest nou pla es treballarà per potenciar les interaccions entre les diferents àrees, i n’extrauran el millor per afavorir la divulgació, l’experimentació i la promoció del coneixement a totes les edats.

Amb la mirada posada en l’establiment de polítiques científiques de renom es va constituir l’àrea de la Sisena Tinència d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, que inclou, per primera vegada, la ciència com a disciplina destacada de la política de l’Ajuntament. Aquesta àrea s’ha dotat d’una estructura orgànica amb una visió tècnica, cabdal per desplegar la política de ciència i universitats, acompanyada en tot moment pel Pla Barcelona Ciència 2020-2023.

Actualment, els barcelonins i les barcelonines ens trobem immersos en les profundes conseqüències que s’estan posant de manifest a causa de la pandèmia de la Covid-19. És moment de repensar el Pla Barcelona Ciència, aprovat en el primer semestre del 2020, i construir uns objectius per intentar començar els reptes als quals ja ens estem enfrontant dia a dia de la manera més cooperativa i eficient possible.

Nous reptes afloren per a tota la ciutadania i, especialment, per a un dels principals motors de la ciutat com ho és el de la ciència i la innovació, una àrea que s’ha de continuar posicionant per consolidar l’estatus de ciutat científica europea que té Barcelona.

L’educació, en l’àmbit universitari, és una de les àrees que ha de col·laborar-hi activament: la definició dels eixos de desenvolupament d’una ciutat per al futur i la recerca necessiten la seva opinió i participació.

La comunitat educativa universitària i ELS CENTRES DE RECERCA SON IMPRESCINDIBLES per a la recuperació i la reconstrucció de les nostres ciutats; la creació de grups de treballs per afrontar la incertesa dels nous escenaris pot ser un dels mecanismes amb més potencial per, a més de trobar-hi solucions, enfortir les xarxes col·laboratives interuniversitàries, amb la col·laboració dels actors socials i econòmics de la nostra societat.

A causa de la pandèmia, aquest sector de l’educació ha experimentat més incerteses que mai: el retorn de bona part del gruix d’estudiants universitaris als seus llocs d’origen la suspensió de les pràctiques externes per a la majoria de l’estudiantat, la bretxa digital que es manté en aquesta etapa i la mobilitat sostenible en els desplaçaments amb origen i destí als diferents campus universitaris són algunes de les qüestions en què s’haurà de treballar intensament.

Tot seguit, presentem el replantejament del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, adaptat a les necessitats més actuals, i que no hauria estat possible sense les aportacions i l’esforç de la comunitat científica i acadèmica i del teixit social barceloní.