Una ciutat com Barcelona ha de tenir una política pròpia en matèria científica. La intensitat i la rapidesa dels canvis científics i tecnològics en què estem immersos plantegen tantes oportunitats com dubtes i incerteses.

Ara, en un context social marcat especialment per les seqüeles de la pandèmia mundial i que definiran les actuacions públiques en els propers temps, hem d’establir un escenari al més consistent possible que permeti el diàleg i la col·laboració entre la comunitat científica i del coneixement, i la ciutadania perquè sigui precisament aquesta última la principal protagonista de la nova normalitat que tot just hem començat.

L’actual moment d’incertesa és una gran oportunitat per potenciar Barcelona com a ciutat de la ciència i pol atraient, en camps com la medicina de precisió, la innovació tecnològica en salut a través de la bioenginyeria i la supercomputació, disciplines que són essencials per afrontar més fàcilment les adversitats del nostre món globalitzat.

En aquest sentit, les ciències socials i humanitats no s’han de quedar enrere: són àrees del coneixement que enriqueixen la nostra societat i ofereixen noves perspectives de matèries com l’urbanisme sostenible, saludable i més just. Per tant, és imprescindible que formin part del full de ruta científic de la ciutat.

Hem de tenir present la col·laboració que hi ha entre les diferents administracions i, en especial, el tot just recuperat conveni de colideratge cultural i científic entre el Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Barcelona.

En moments com els actuals guanya encara més protagonisme aquest tipus d’acords, que treballaran per l’impuls sociocultural de la ciutat i per la consolidació de Barcelona com un territori científic de primer nivell.

Entre la ciutadania i l’Ajuntament de Barcelona hi ha d’haver un contacte continuat: la comunitat científica i universitària ja ha traslladat propostes per a la recuperació i el reimpuls de la ciutat.

Molts dels eixos conceptuals que ja s’estaven plantejant activament entre els quals s’inclouen la mobilitat sostenible, la divulgació científica i el finançament destinat al desenvolupament de la ciència, entre altres, amb tota seguretat es reprendran en aquesta nova etapa.

Quant al primer eix, continuen les iniciatives per adaptar la ciutat a l’envelliment i facilitar una mobilitat de qualitat per a totes les edats, que sigui sostenible i que repensi el model actual.

Pel que fa a la difusió del coneixement científic, s’ha demostrat més important que mai: la ciència i l’educació han de treballar en equip, per tal de permetre l’accés a tota la ciutadania, particularment la infància i la joventut, als conceptes més comuns; generar un clima que estimuli la capacitat crítica i la vocació científica és clau per disposar de societats ben informades.

A la vegada, la posada en marxa de projectes científics a l’àrea metropolitana al llarg dels anys i en el present ha de reforçar la posada en valor de l’atractiu de la ciutat en desenvolupament tecnològic, amb una cooperació activa entre el sector públic i privat per afavorir el diàleg científic a escala europea.

La Unió Europea és un pont per fer arribar talent a la ciutat i mantenir-lo requereix perseverança i compromís amb la comunitat científica. En aquest sentit, traslladar a la UE la importància del seu finançament per a projectes científics és essencial i tota una prioritat per al teixit científic i tecnològic instal·lat a la ciutat.

Des de les administracions i institucions més properes, com Barcelona Activa, s’han de continuar facilitant ajudes econòmiques per al desenvolupament R+D a les empreses i per a start-ups i empreses científiques més petites en dificultats a causa de la crisi sanitària.

Esperances de millora en molts camps, però també angoixes tant pel que fa als límits ètics que molts d’aquests canvis incorporen (biogenètica, transhumants, utilització del big data...), sorgeixen entorn de la mercantilització i de la capacitat de control públic global. Aquestes oportunitats i incerteses afecten el dia a dia de la ciutat i el conjunt de la ciutadania, i exigeixen amb més urgència el desenvolupament d’una política pròpia de ciència i coneixement que vagi més enllà dels temes urbanístics o d’organització de congressos.

Ens cal una política de ciència que es vinculi amb les que ja s’han desenvolupat de cultura i educació, de manera que es multipliquin les potencialitats que cadascuna d’aquestes polítiques té per separat, per posar en marxa així una potent plataforma de divulgació i experimentació que permeti parlar de ciència ciutadana i de promoció del coneixement a totes les edats.

Una política que es vinculi i generi complicitats amb les polítiques d’innovació econòmica i social, de promoció d’ocupació, de mobilitat o d’envelliment. Una política de ciència que aprofiti les potencialitats de la pluralitat d’enfocaments propis de les ciències exactes, experimentals i tecnològiques, de les ciències de la vida i la salut, i de les ciències socials i les humanitats.

Totes presents a la ciutat, amb una àmplia xarxa de centres de recerca consolidats i amb persones expertes reconegudes internacionalment. La ciutat té el potencial per fer-ho, gràcies al fet que disposa d’un conjunt d’universitats i de centres de recerca dels més importants d’Europa, i ha de trobar les complicitats amb la resta d’actors metropolitans, tant institucionals com científics, que permetin reforçar-ne les capacitats i projectar al món aquesta gran regió metropolitana com un espai de coneixement i innovació científica.

Necessitem aquesta política, que ja té unes bases sòlides, per traslladar els avenços científics i de coneixement a processos reals de canvi en les conductes i en les formes de viure i consumir a la ciutat. Des d’una perspectiva que respecti els valors que són propis de la nostra ciutat i comunitat: l’equitat de gènere, de renda, d’edat, d’origen i de bagatge cultural, i obrint la ciència als dilemes propis de l’època, amb transparència, promovent el coneixement comú i la ciència oberta, i buscant la participació ciutadana en els grans debats que s’han plantejat. Amb aquest objectiu de fons hem definit el Pla Barcelona Ciència 2020-23.

Aquest pla és l’eina principal que ens permetrà desenvolupar una política científica de ciutat en els propers tres anys, i que defineix el full de ruta de treball entre l’Ajuntament, la ciutadania i els actors científics per avançar plegats en el repte compartit de fer de Barcelona una ciutat de ciència i coneixement.

El pla, presentat al juny, es va definir a partir d’un seguit de reunions de treball, en les quals hi van poder participar diverses àrees de l’Ajuntament, un alt nombre de direccions, departaments i ens vinculats, a més de persones i entitats expertes en la matèria. També incorporava les valoracions i les recomanacions de millora presentades pel Consell Assessor Científic de l’Ajuntament.

El document inicial incorporava quatre eixos, 15 objectius i 51 accions per als tres anys de durada del pla. A causa de la situació actual ha estat necessària una readaptació i reformulació d’alguns aspectes del pla, per adaptar-lo a les incerteses i els neguits sorgits arran de la crisi sanitària.

Barcelona, en temps imprevisibles, ha trobat el suport i el compromís de la ciutadania en general i, amb especial rellevància, de la comunitat científica i educativa. Precisament, són aquests nuclis els que han col·laborat activament en la reconfiguració del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, en què han aportat idees i han identificant àrees de treball que necessiten un suport especial de les administracions.

Les aportacions dels grups científics que van participar al Pacte per Barcelona, com a procés de diàleg i consulta entre els principals actors de la ciutat per impulsar la recuperació social i econòmica, es destaquen en aquest Pla Barcelona Ciència. Al mateix temps, s’han tingut en consideració les propostes plantejades en les reunions sobre potencialitats i sinergies que s’han fet amb els àmbits científics i universitaris, les dues a finals d’abril del 2020, i les aportacions del Consell Assessor Científic i del Consell Assessor Municipal d’Universitats.