SECCIÓ 1
DISPOSICIONS GENERALS
Article 40
Concepte d’òrgan de participació
1. Els òrgans de participació són els mitjans de trobada regular entre la ciutadania i l’Ajuntament per debatre i recollir, de manera continuada, les seves opinions i propostes sobre les actuacions municipals. Per dur a terme aquestes funcions han de rebre informació suficient sobre les actuacions municipals, facilitada directament per l’Ajuntament per iniciativa pròpia o a petició del mateix òrgan.
2. Els principis de proximitat, freqüència, compromís i voluntat política inspiren el funcionament dels òrgans de participació.
3. Poden ser de durada indefinida o determinada per l’acord de creació de l’òrgan.
4. L’Ajuntament ha de facilitar un funcionament fluid dels òrgans de participació i els recursos idonis per al compliment dels seus objectius. Ha d’actualitzar també la nova informació que vagi sorgint i que pugui ser d’interès per a la ciutadania.
Article 41
Àmbit objectiu
1. Els òrgans de participació són d’àmbit territorial, si les seves funcions estan relacionades amb el conjunt de la ciutat o amb una part concreta i delimitada d’aquesta, com un barri, una zona o un districte; o d’àmbit sectorial, si les seves funcions estan relacionades amb una determinada esfera funcional de l’actuació municipal o amb algun equipament o servei públic municipal.
2. Els òrgans de participació d’àmbit territorial són:
a) El Consell de Ciutat, que es regula per l’article 36 de la Carta Municipal de Barcelona, pel que es disposa en la secció segona d’aquest capítol i pel seu reglament propi.
b) Els consells sectorials de districte i les audiències públiques de districte, que es regeixen per les normes reguladores del funcionament dels districtes, les quals estableixen unes determinades sessions de les audiències públiques.
c) Els consells de barri, que es regulen pel que estableix la secció tercera d’aquest capítol.
3. Els òrgans de participació d’àmbit sectorial, que poden ser de ciutat o de districte, han de tenir una denominació que identifiqui el segment de l’acció municipal en el qual han de dur a terme les seves funcions.
Article 42
Composició dels òrgans de participació de ciutat
1. La composició dels òrgans de participació i la selecció dels seus membres es regula pel que disposa el seu reglament de funcionament. Han d’incorporar, necessàriament, persones vinculades i persones no vinculades a l’Ajuntament ni a cap administració pública. Les persones vinculades a l’Ajuntament han de ser regidors o consellers i personal municipal. Les vinculades a altres administracions públiques, les que elles mateixes determinin. Les persones no vinculades a l’Ajuntament o a altres administracions públiques són les persones que no tenen cap relació laboral, política o funcionarial amb l’Ajuntament o amb altres administracions públiques. El reglament de funcionament de cada òrgan ha de determinar la seva composició concreta, que ha de garantir la paritat de gènere en els termes establerts en el Reglament per a l’equitat de gènere de l’Ajuntament, i ha d’incloure:
a) Un regidor o una regidora, o persona en qui delegui, de cada grup municipal de l’Ajuntament.
b) Ciutadans i ciutadanes escollits directament o d’entre les entitats de l’àmbit objecte de l’òrgan de què es tracti. El nombre l’estableix el respectiu reglament de funcionament, que pot reservar a unes determinades entitats especialment significatives fins a una tercera part del total de membres.
c) Potestativament, poden formar-ne part persones expertes i de reconeguda vàlua dins l’àmbit específic de l’òrgan, en una proporció màxima de fins a un terç dels seus membres. Aquests experts s’han de consensuar entre les persones que formen part de l’òrgan que estan vinculades a l’Ajuntament i les persones que formen part de l’òrgan que no estan vinculades a l’Ajuntament. Després d’haver intentat tres vegades el consens sense aconseguir-lo, l’acord per a la seva admissió requerirà una majoria de tres cinquenes parts de les esmentades persones vinculades i no vinculades a l’Ajuntament.
d) Els òrgans de participació sectorial de districte poden nomenar representants en els respectius òrgans de participació de ciutat.
2. S’ha d’elaborar un cens de totes les associacions i grups de fet de l’àmbit d’actuació de l’òrgan de participació dins el fitxer general d’entitats ciutadanes, a partir del qual s’han d’escollir les entitats que han de nomenar una persona per formar-ne part. Quan no sigui possible la presència de totes elles, s’ha de fer un procés d’elecció en dues parts: dues terceres parts de les entitats que han de nomenar membres han de ser escollides mitjançant un procés d’elecció a la plataforma digital, i una tercera part mitjançant un sorteig aleatori d’entre les entitats que no hagin estat escollides pel primer procediment. Aquest procés d’elecció es pot fer per tipologies d’entitats incloses al fitxer per garantir la màxima pluralitat.
3. Les persones físiques poden ser membres dels òrgans de participació en virtut de la seva cerca aleatòria del registre ciutadà i del padró municipal. En aquest últim cas, per cada lloc que cal cobrir s’han de seleccionar 20 persones amb les característiques d’edat, gènere i procedència significatives per a la mostra i se les ha de convidar per escrit a formar-ne part. Aquesta operació s’ha de repetir tres cops fins a obtenir el nombre previst. Si repetida aquesta operació tres cops no s’aconsegueix el mínim de persones previstes, els membres de l’òrgan poden proposar ternes que s’han de decidir per majoria absoluta dels seus membres.
4. En general, la composició dels òrgans de participació s’ha de basar en criteris de pluralitat i diversitat, de manera que es faciliti la més àmplia varietat d’opcions i opinions així com la igualtat de gènere i la cerca de persones d’origen divers a fi d’assolir la mateixa proporcionalitat que tenen en l’àmbit competencial de l’òrgan, tendint a la igualtat de gènere. Tanmateix, en cas que resulti incongruent amb la seva pròpia naturalesa, el reglament de funcionament de l’òrgan de participació pot preveure una composició singular que no respongui a aquests criteris de pluralitat.
5. Els òrgans de participació poden incorporar infants i adolescents o estar integrats, principalment, per aquestes persones menors d’edat, en el qual cas caldrà establir en el seu reglament intern de funcionament les eines per facilitar la seva intervenció i el desenvolupament de les seves funcions.
6. Les causes de cessament d’una persona membre s’han de recollir en l’acord de creació o en el reglament de funcionament de l’òrgan de participació i han de respondre a criteris d’indignitat en l’exercici de les seves funcions. També és causa de cessament la manca d’assistència no justificada a dues sessions seguides o a quatre d’alternes en un període de tres anys. El cessament de les persones membres s’ha d’acordar en el plenari de l’òrgan i, prèvia audiència a la persona afectada, s’ha de procedir, si és el cas, a la seva substitució d’acord amb el reglament de funcionament de l’òrgan. La persona interessada pot acudir a la Comissió d’Empara, a més d’interposar els recursos administratius o judicials que consideri oportuns en defensa dels seus drets i interessos.
Article 43
Creació i regulació dels òrgans de participació
1. La constitució dels òrgans de participació es pot acordar tant per iniciativa ciutadana com per iniciativa de l’Ajuntament. En tot cas, cal un informe de la unitat o òrgan administratiu competent en matèria de participació ciutadana i de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat sobre la pertinència de la seva creació.
2. L’acord de creació dels òrgans de participació i l’aprovació dels respectius reglaments de funcionament correspon al Consell Municipal, per majoria simple.
3. Els reglaments de funcionament dels òrgans de participació han de determinar, com a mínim, el següent:
a) Nom de l’òrgan de participació.
b) Àmbit i objecte d’actuació de l’òrgan de participació.
c) La seva composició: tipologia de persones físiques i jurídiques que en poden formar part.
d) Regles bàsiques de funcionament: convocatòries, celebració de sessions, forma d’adopció dels acords i d’emissió d’informes i opinions sobre les consultes que se li formulin.
e) Drets i deures de les persones membres.
f) Durada de l’òrgan de participació.
g) Causes i forma de dissolució.
h) Recursos a disposició de les seves activitats.
4. Així mateix, la Comissió de Govern, mitjançant decret, pot concretar les normes bàsiques de funcionament que estableixi el Consell Municipal.
5. D’altra banda, els òrgans de participació poden aprovar els seus propis criteris d’actuació interna, complementaris als reglaments de funcionament aprovats pel Consell Municipal i, si escau, per la Comissió de Govern.
Article 44
Funcions dels òrgans de participació
Les aportacions dels òrgans de participació a les actuacions públiques es duen a terme mitjançant el debat entre les seves persones membres i es manifesta en:
a) Propostes en les quals es demana una determinada actuació pública.
b) Modificacions o objeccions sobre alguna actuació pública ja elaborada.
c) Informes o dictàmens sobre projectes d’actuació o sobre actuacions ja executades.
d) Col·laboració en la realització d’alguna actuació (coproducció).
Article 45
Funcionament dels òrgans de participació
1. El òrgans de participació s’han de reunir almenys un cop l’any o les vegades que s’estableixi en el seu reglament de funcionament. Les seves sessions són públiques i en la mesura dels recursos disponibles s’han de transmetre per streaming.
2. Llevat que el seu reglament disposi expressament el contrari, els òrgans de participació poden constituir-se, convocar-se, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com telemàtica.
3. Els òrgans de participació poden ser convocats a petició d’una tercera part dels seus o de les seves membres; en aquest cas, el president o la presidenta o, si no n’hi ha, el vicepresident o la vicepresidenta haurà de tramitar la convocatòria, que s’ha de fer, almenys, amb quinze dies d’antelació mitjançant un escrit tramès preferentment per via electrònica o, en cas de no disposar-ne, al domicili postal. Per a la seva vàlida constitució, es requereix l’assistència d’un mínim d’una cinquena part dels o de les membres.
4. Les matèries objecte de debat en cada sessió de l’òrgan de participació es determinen a proposta municipal o a proposta de les persones membres. En aquest darrer cas, les propostes d’inclusió de punts a l’ordre del dia s’han de fer arribar a la secretaria de l’òrgan, com a molt tard, fins a dos dies abans de la reunió. En cas que no sigui atesa la sol·licitud d’inclusió, la persona proposant pot demanar que s’hi pronunciï el plenari de l’òrgan de participació, i si aquest tampoc la considera oportuna, pot presentar una queixa davant la Comissió d’Empara regulada al capítol 10 d’aquest Reglament, que emet l’informe corresponent.
5. S’ha d’intentar que els acords dels òrgans de participació s’adoptin per consens. Quan no sigui possible, els acords s’aproven per majoria de les persones presents. En aquest cas, s’ha de fer constar a l’acta el sentit dels vots emesos pels seus o per les seves membres.
6. L’Ajuntament ha de donar, directament o indirectament, als òrgans de participació, el suport administratiu ordinari per garantir-ne el funcionament correcte i amb la màxima autonomia.
7. Igualment, els òrgans competents de l’Ajuntament han de donar resposta a les propostes o peticions presentades pels òrgans de participació en un termini màxim de 30 dies, prorrogables fins a 30 dies més per causes justificades.
Article 46
Convocatòries obertes
1. Quan així ho acordi la majoria dels seus o de les seves membres, els òrgans de participació poden fer convocatòries obertes a persones que no en siguin membres.
2. Les reunions obertes s’han d’estructurar de manera que es pugui garantir la intervenció de tots els assistents, tenint en compte les diferències culturals i de gènere, fent grups de discussió, si el seu nombre així ho requereix. Així mateix, cal garantir que aquestes reunions siguin prou representatives de l’heterogeneïtat social des d’una perspectiva interseccional.
3. Tanmateix, si l’òrgan de participació ha d’adoptar alguna decisió, aquesta ha de ser acordada només pels seus o per les seves membres, amb independència de les persones que hagin participat en el debat obert desenvolupat.
Article 47
Compareixences de responsables municipals davant els òrgans de participació
Els i les responsables polítics municipals han de comparèixer davant els respectius òrgans de participació quan ho demani el mateix òrgan per majoria simple dels o de les membres perquè expliquin alguna actuació concreta relacionada amb l’objecte o el sector propi del mateix òrgan. Quan sigui necessària una explicació de caràcter més tècnic, poden assistir-hi amb la persona responsable tècnica competent. Aquesta compareixença s’ha de produir en un termini màxim de 30 dies des de la recepció de la sol·licitud.
Article 48
La Presidència i la Vicepresidència
1. La Presidència dels òrgans de participació correspon a l’alcalde o l’alcaldessa.
2. En el cas que hi hagi més d’una vicepresidència, la primera ha de ser assumida per membres de l’òrgan que no tinguin la consideració de membres de la corporació municipal o de personal al servei de l’Ajuntament o qualsevol administració pública. Per a les vicepresidències següents no és d’aplicació aquesta limitació. En tot cas, la seva elecció s’ha de fer per majoria absoluta dels o de les membres de l’òrgan el dia de la seva constitució.
3. La Presidència, assistida per la Vicepresidència, dirigeix l’òrgan de participació i n’assumeix la representació, la convocatòria, l’establiment de l’ordre del dia, la presidència de les sessions, el trasllat de les propostes als òrgans de gestió i de govern municipal, i la resta de funcions que li són pròpies amb relació al funcionament d’un òrgan col·legiat.
4. La durada del càrrec de vicepresident o de vicepresidenta es determina en l’acord de creació, però no pot ser superior a quatre anys, tot i que es pot repetir, com a màxim, un cop més.
Article 49
Comissió Permanent
Tots els òrgans de participació han d’escollir una Comissió Permanent amb les funcions i la composició que determinin els seus reglaments respectius.
Article 50
Secretaria i actes de les sessions
Els òrgans de participació han de disposar d’una secretaria, que aixeca acta dels debats celebrats en el si de l’òrgan de participació. L’acta s’ha de fer en el termini màxim de 30 dies, s’ha d’enviar a totes les persones membres de l’òrgan i s’ha de publicar a la plataforma digital per al coneixement general i, si és el cas, per recollir aportacions o comentaris de qualsevol persona que hi pugui estar interessada.
Article 51
Grups de treball
1. Els òrgans de participació poden crear grups de treball i també espais puntuals de treball per abordar un assumpte circumstancial.
2. En aquests grups de treball hi poden participar persones que no formen part de l’òrgan de participació però que tenen interès a col· laborar en la seva tasca. En aquests casos, sempre ha de recaure en un membre de l’òrgan la coordinació i la responsabilitat de traslladar el resultat d’aquests grups a l’òrgan de participació.
Article 52
Fusió, sessions conjuntes i funcionament integrat d’òrgans de participació
1. Quan dos o més òrgans de participació tractin matèries temàtiques o es proposin objectius similars, qualsevol dels seus membres que hi estan vinculats poden iniciar, prèvia consulta amb l’òrgan afectat i informe del Consell de Ciutat, un procés per a la fusió d’aquests òrgans.
2. Així mateix, si resulta d’interès per assolir una millor i més àmplia participació ciutadana, es poden dur a terme, també, sessions conjuntes i impulsar el funcionament integrat de diferents òrgans de participació existents.
Article 53
Dissolució dels òrgans de participació de ciutat
Si un òrgan de participació no s’ha reunit almenys una vegada en un any, el Consell Municipal, a proposta de la Comissió de Govern, previ informe del Consell de Ciutat, pot suprimir-lo motivadament.
SECCIÓ 2
EL CONSELL DE CIUTAT
Article 54
El Consell de Ciutat
1. El Consell de Ciutat, creat per l’article 36 de la Carta municipal, és el màxim òrgan consultiu i de participació en el qual els representants de l’Ajuntament i la ciutadania debaten els afers principals de la ciutat.
2. En el si del Consell de Ciutat existeix la Comissió d’Empara, amb les funcions i la composició previstes en el capítol 10 d’aquest Reglament.
3. El Consell de Ciutat disposa d’un reglament de funcionament, aprovat pel Consell Municipal per majoria simple.
Article 55
Composició del Consell de Ciutat
1. El Consell de Ciutat està integrat pels membres següents:
a) L’alcalde o l’alcaldessa, que n’ocupa la Presidència, la qual pot ser delegada en un altre o una altra membre de la corporació municipal.
b) Un regidor o una regidora en representació de cada un dels grups municipals presents al consistori.
c) Una persona procedent de la representació associativa dels diferents òrgans de participació de cada districte, que no sigui membre de la corporació municipal, ni del Consell Municipal del Districte, ni de personal al servei de l’Ajuntament. La seva elecció correspon a les persones que ocupin les vicepresidències associatives dels consells de barri i sectorials de cada districte escollida entre ells i elles mateixes.
d) Un representant ciutadà de cada un dels òrgans de participació d’àmbit de ciutat o òrgans similars de participació, escollits a aquest efecte.
e) Fins a vint-i-cinc representants de les institucions més significatives de la ciutat, nomenades pel Consell Municipal a proposta de l’alcalde o alcaldessa. Cada institució nomenada ha de designar la persona física que l’hagi de representar.
f) Fins a quinze persones representants de les associacions que figurin en el fitxer general d’entitats ciutadanes, dos terços mitjançant votació a la plataforma digital i un terç per sorteig aleatori entre les que no hagin estat escollides, que les mateixes associacions han d’elegir.
g) Fins a quinze persones de renom ciutadà (vuit dones i set homes), nomenades pel Consell Municipal a proposta de l’alcalde o alcaldessa i escoltats els grups municipals i el Consell de Ciutat.
h) Fins a vint-i-cinc ciutadans i ciutadanes, nomenats per l’alcalde o alcaldessa, quinze dels quals (vuit dones i set homes), escollits aleatòriament entre les persones inscrites en el registre ciutadà i els altres deu (sis dones i quatre homes) mitjançant sorteig aleatori del padró municipal cercant la proporcionalitat d’edat, gènere i procedència. La tria s’ha de fer intentant assolir l’equilibri territorial i demogràfic dels districtes.
i) El regidor o la regidora o el comissionat o la comissionada de participació ciutadana o responsable polític equivalent.
j) El síndic o la síndica de greuges de Barcelona, que actua amb veu però sense vot.
2. En el Consell de Ciutat hi ha dues vicepresidències, la primera i la segona, nomenades per l’alcalde o l’alcaldessa d’entre els o les membres no vinculats a l’Ajuntament ni a cap administració pública de les institucions i les entitats associatives que hagin manifestat prèviament la seva voluntat d’ocupar aquests càrrecs.
3. El Consell de Ciutat és assistit pel secretari de l’Ajuntament o persona en qui delegui.
4. La resta de regidors i regidores municipals que no formin part del Consell d’acord amb la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article poden assistir a les sessions del Consell en qualitat d’observadors, amb veu però sense vot. També hi poden assistir en la mateixa condició, després de la convocatòria de la Presidència si ho considera oportú, altres persones responsables d’entitats o professionals de prestigi reconegut.
Article 56
Durada del mandat i renovació dels membres del Consell de Ciutat
1. A fi d’assegurar una rotació adequada dels membres del Consell de Ciutat, la durada del seu mandat és de quatre anys.
2. La renovació del Consell de Ciutat es fa durant el primer any posterior a les eleccions municipals per a totes les persones membres, llevat els representants o les representants dels grups municipals, els quals s’han de renovar quan s’inicia el mandat de les persones membres de l’Ajuntament.
Article 57
Règim de funcionament del Consell de Ciutat
1. El Consell de Ciutat s’ha de reunir en sessions plenàries de manera ordinària cada sis mesos i de manera extraordinària cada cop que sigui convocat per la Presidència, per iniciativa pròpia o a petició de la Comissió Permanent o d’un nombre dels seus o de les seves membres que en representin almenys una tercera part, cas en el qual s’ha de convocar en un termini màxim de quinze dies.
2. Per acord del Consell de Ciutat es poden crear en el seu si grups o comissions de treball que en depenen jeràrquicament, de caràcter permanent o puntual, presidides per qualsevol membre de la Comissió Permanent. Cap d’aquests grups o comissions de treball de caràcter permanent pot coincidir amb el sector o àmbit temàtic dels òrgans de participació d’àmbit sectorial que existeixin a l’Ajuntament en aquell moment.
3. El Consell de Ciutat disposa d’una secretaria tècnica permanent, coordinada per la Presidència o Vicepresidència. Disposa, igualment, d’una partida pressupostària que s’ha de determinar cada any al pressupost municipal per a les despeses ocasionades pel seu funcionament.
Article 58
Comissió Permanent del Consell de Ciutat
1. La Comissió Permanent és l’òrgan encarregat de vetllar per l’impuls i el bon funcionament del Consell de Ciutat, així com d’assistir en les seves funcions a la Presidència.
2. La Comissió Permanent està formada per:
a) La Presidència, que correspon al president o a la presidenta del Consell de Ciutat, els quals la poden delegar en el regidor o la regidora o comissionat o comissionada que tingui atribuïdes les competències en matèria de participació.
b) Les persones que ocupen les dues vicepresidències del Consell de Ciutat.
c) Dues persones vocals del Consell de Ciutat, escollides a aquest efecte, entre les persones procedents de cada grup dels assenyalats a les lletres c), d), f), i g) de l’article 55.1
d) Tres persones vocals del Consell de Ciutat, escollides a aquest efecte, entre les persones procedents de cada grup dels assenyalats a les lletres e) i h) de l’article 55.1
e) Un regidor o una regidora en representació de cada grup municipal, que sigui vocal del Consell de Ciutat”
3. En el cas dels grups de persones de renom ciutadà i de ciutadans i ciutadanes escollits aleatòriament entre persones inscrites en el registre ciutadà i per sorteig del padró municipal, als quals es refereixen les lletres g) i h) de l’article 55.1, a més dels dos i tres membres titulars, respectivament, per cada un d’aquests grups, s’han d’escollir fins a cinc membres suplents, els quals assisteixen a les sessions de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat en cas d’absència dels i de les titulars.
Article 59
Funcions del Consell de Ciutat
El Consell de Ciutat desenvolupa, amb caràcter general, les funcions previstes a l’article 36 de la Carta municipal, i de manera específica les següents:
a) Emetre dictamen, a iniciativa pròpia o quan li sigui sol·licitat per l’alcalde o alcaldessa, pel Consell Municipal, pels consells de districte. L’objecte del dictamen ha de ser un tema de ciutat i ha d’incorporar la perspectiva de gènere.
b) Impulsar iniciatives per a l’aprovació de disposicions de caràcter general, d’acord amb l’article 27 de la Carta municipal.
c) Assessorar l’Ajuntament en la definició de les grans línies de la política i la gestió municipal, i facilitar el debat ciutadà sobre aquests temes.
d) Conèixer i debatre, d’acord amb el que estableix el Reglament orgànic municipal, el Programa d’actuació municipal i els reglaments i les ordenances municipals, i, si escau, emetre’n informe.
e) Conèixer i debatre els pressupostos municipals i els resultats dels indicadors de la gestió municipal i, si escau, emetre’n informe.
f) Conèixer i debatre els grans projectes de l’Ajuntament i, si escau, emetre’n informe.
g) Formular propostes d’acord, de convocatòria de processos participatius, o de creació d’òrgans de participació al Consell Municipal, d’acord amb el que estableix l’article següent.
h) Donar suport als òrgans de participació i conèixer-ne les conclusions, les iniciatives i les deliberacions.
i) Ser consultat per l’Alcaldia o pels membres del Consell Municipal.
j) Comparèixer durant el primer trimestre de cada any davant el Consell Municipal per presentar el seu informe d’activitat anual per a la seva valoració i consideració.
k) Així mateix, el Consell de Ciutat disposa de les atribucions que li atorgui el seu reglament de funcionament.
l) Elevar a la Comissió del Plenari del Consell Municipal sengles propostes de distincions amb la Medalla d’Honor de Barcelona per a una persona i per a una entitat en cada edició.
Article 60
Formulació de propostes d’acord, de convocatòria de processos participatius o de creació d’òrgans de participació al Consell Municipal
1. De conformitat amb l’article 36.3 de la Carta municipal, el Consell de Ciutat, mitjançant l’acord adoptat per majoria en sessió plenària, pot formular propostes d’acord amb el Consell Municipal sempre que obeeixin a la seva naturalesa consultiva i estiguin dins de les seves atribucions quan afectin un tema d’interès general ciutadà i siguin de competència municipal.
2. Igualment, mitjançant acord adoptat per majoria absoluta, pot demanar la convocatòria d’un procés participatiu o la creació d’un òrgan de participació.
3. Si l’acord del Consell de Ciutat compleix els requisits establerts als apartats anteriors, serà preceptiu incorporar els punts a l’ordre del dia del Consell Municipal, o convocar el procés participatiu, o crear l’òrgan de participació, segons quin sigui el seu contingut. Només es pot denegar la sol·licitud del Consell de Ciutat per raons fonamentades en la coincidència amb altres processos que hi puguin interferir negativament. En tot cas, la Comissió d’Empara regulada al capítol 10 d’aquest Reglament ha d’emetre informe sobre l’existència de les causes que motiven aquesta denegació.
4. Es poden formular com a màxim dues propostes d’acord al Consell Municipal per sessió del Consell de Ciutat, les quals se li han de trametre a través del seu vicepresident o de la seva vicepresidenta.
5. El procediment per a la formulació de propostes d’acord amb el Consell Municipal per part del Consell de Ciutat, quan no sigui a iniciativa de la Comissió Permanent, és el següent:
a) Quan un o una membre del Plenari del Consell de Ciutat vulgui proposar que es formuli una proposta d’acord amb el Consell Municipal, cal que ho demani a la Comissió Permanent fent-li arribar la documentació pertinent en temps i forma.
b) Si la Comissió Permanent ho considera adequat, acordarà per votació de majoria simple incloure la proposta com a punt d’ordre del dia del Plenari del Consell de Ciutat, i la documentació s’enviarà juntament amb la resta de documentació de la convocatòria del Plenari.
c) El president o la presidenta del Consell de Ciutat, amb el previ acord en sessió plenària, ha de trametre la proposta al Consell Municipal.
d) En l’elaboració de l’ordre del dia del Consell Municipal, si l’alcalde o l’alcaldessa considera que la proposta no requereix de la preparació d’un procediment previ per part de I ‘Administració executiva, la proposta ha de ser tramitada com a declaració institucional, prevista en els articles 65 i 73.5 del Reglament orgànic municipal.
e) Si l’alcalde o l’alcaldessa considera que la proposta d’acord requereix la preparació d’un procediment administratiu previ, l’ha de remetre a l’òrgan municipal competent per a la seva incoació i tramitació, si escau, als efectes del que preveu l’article 51 del Reglament orgànic municipal. Article 61 Sessió anual del Consell de Ciutat sobre l’estat de la ciutat S’ha de fer una sessió anual del Consell de Ciutat sobre l’estat de la ciutat, en la qual el Govern municipal ha de retre comptes sobre l’any finalitzat i ha de presentar les actuacions previstes per a l’any següent.
SECCIÓ 3
ELS CONSELLS DE BARRI.
Article 62
Els consells de barri. Definició
El Consell de Barri és l’òrgan d’enfortiment comunitari i de participació política de la ciutadana en les qüestions que afecten el territori. Cada Consell de Barri té l’àmbit i la denominació establerta per acord del Consell Municipal. Tenen per finalitat ser canals de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat i convivència i afavorir la cohesió social i la millora de la qualitat de vida.
Article 63
Composició dels consells de barri
1. El Consell de Barri està format pels o per les membres següents:
a) El president o la presidenta del Consell de Barri, càrrec que és exercit pel regidor o per la regidora del districte; subsidiàriament pot exercir la Presidència el conseller o consellera de barri en qui delegui la Presidència i, en el seu defecte, el president o la presidenta del districte.
b) Vicepresidència. Nomenada pel regidor o la regidora del districte que ha de ser un ciutadà o una ciutadana de consens, amb una trajectòria reconeguda, vinculada a la vida social o associativa del barri que hagi tingut el suport de dues terceres parts dels o de les membres del Consell de Barri presents. Si els o les membres del Consell de Barri presents ho acorden, de conformitat amb l’article 48.2, es pot nomenar una altra vicepresidència.
c) Un conseller o una consellera de districte de cada grup municipal.
d) Les entitats i associacions del barri, els grups o plataformes existents i els ciutadans i ciutadanes, veïns i veïnes del barri que ho desitgin.
2. També hi poden assistir amb veu, però sense vot, el personal directiu, així com els professionals d’equipaments i serveis públics vinculats al barri que el districte determini, en el supòsit que aquest consideri convenient aquesta col·laboració.
3. Actua de secretari o secretària el tècnic o tècnica de districte referent d’aquell barri.
Article 64.
Convocatòria dels consells de barri
1. Els consells de barri s’han de convocar pel seu president o la seva presidenta, com a mínim dues vegades l’any, una per semestre.
2. Es poden convocar també quan ho proposi el president o la presidenta, a iniciativa pròpia o a proposta de les vicepresidències, o una tercera part dels consellers o les conselleres que componen el Consell de Districte, o per iniciativa ciutadana d’acord amb el capítol 2 d’aquest Reglament, amb un màxim total de quatre a l’any. Les convocatòries periòdiques regulars s’han de planificar semestralment per facilitar el seguiment per part de la ciutadania.
3. A proposta dels presidents o les presidentes dels consells de barri o de dues o més comissions de seguiment poden reunir-se conjuntament dos o més consells de barri, de manera ocasional o continuada.
4. L’ordre del dia s’acorda a la Comissió de Seguiment convocada almenys quinze dies abans de la sessió del Consell de Barri, a partir de les propostes de les persones que en formen part. Qualsevol membre del Consell de Barri pot proposar punts a l’ordre del dia amb una antelació mínima de tres dies abans de la Comissió de Seguiment, la qual decidirà sobre aquesta qüestió.
5. Juntament amb la convocatòria s’ha de lliurar un formulari perquè les persones interessades a intervenir en la sessió puguin anunciar prèviament el contingut de la seva intervenció i es podrà remetre aquest formulari a la Comissió de Seguiment fins a dos dies abans de la celebració de la sessió.
6. La documentació relativa als temes que es tractaran i el formulari per fer intervencions ha d’estar a disposició de totes les persones interessades, en l’espai web, al menys cinc dies abans de la celebració de la sessió.
7. Es garanteix la publicitat dels consells de barri i la pedagogia en el foment de la participació, mitjançant una àmplia difusió de les seves convocatòries en centres escolars, centres de salut i equipaments en general dins del seu àmbit territorial d’influència.
Article 65
Funcionament de les sessions dels consells de barri
1. Les sessions s’estructuren en quatre blocs:
a) En el primer, la representació municipal fa el retorn, si escau, de les propostes i del seguiment dels principals acords adoptats en anteriors consells de barri; a continuació es mencionen els punts consensuats en la Comissió de Seguiment i s’informa d’ells com a ordre del dia.
b) En el segon, es presenten i debaten les actuacions al territori objectes d’aquell consell i definits en l’ordre del dia.
c) En el tercer lloc, s’informa, si escau, de l’estat dels processos participatius, de les consultes ciutadanes i de les iniciatives ciutadanes d’interès d’aquell barri.
d) Finalment, s’obre un torn de paraules per a la lliure exposició de la ciutadania. La Presidència ha de donar prioritat a les intervencions fetes arribar de manera prèvia i per escrit a la Comissió de Seguiment i ha de garantir que la durada del primer bloc no sobrepassi una quarta part del temps total de l’acte, tenint en compte que el temps ideal per a un consell de barri no hauria d’excedir les dues hores i mitja.
2. En aquest últim bloc, les persones representants d’entitats i els ciutadans i ciutadanes poden formular les preguntes i suggeriments que desitgin sobre qualsevol tema relatiu al barri. Intervenen, en primer lloc, les persones que han presentat prèviament el contingut de la seva intervenció i, posteriorment, ho fan la resta de persones interessades, distribuint el temps de cadascuna en funció del nombre de peticions, de manera que la sessió no tingui una durada superior a les dues hores i mitja.
3. Totes les peticions i propostes que presentin aquestes persones han de ser contestades en un termini màxim de 30 dies mitjançant comunicació a la persona que les ha presentat, la qual ha de donar les seves dades personals de contacte.
4. Els dictàmens i propostes del Consell de Barri es traslladen als òrgans pertinents bé del Districte bé de l’Ajuntament, els quals han de donar resposta sobre quina és l’actuació que duran a terme, per escrit i en un termini màxim de dos mesos.
5. Si el Consell de Barri aprova per una majoria de dues terceres parts de les persones membres presents que s’inclogui algun punt a l’ordre del dia del Plenari del Districte, la Comissió de Seguiment ho ha de sol·licitar a la Junta de Portaveus i, si ho rebutja, l’ha de fonamentar per escrit. S’ha de garantir el seguiment i la traçabilitat de les propostes que sorgeixin dels consells de barri.
Article 66
La Comissió de Seguiment dels consells de barri. Composició i funcions
1. Cada Consell de Barri ha de constituir una comissió de seguiment amb les funcions següents:
a) Elaborar l’ordre del dia de les sessions del Consell de Barri.
b) Garantir la redacció de les actes que han d’estar finalitzades en un termini màxim de quinze dies.
c) Enviament de les actes a les persones que hagin assistit a la sessió del Consell de Barri per a la seva revisió.
d) Publicació a la plataforma digital de les actes de les sessions.
e) Fer el seguiment dels temes plantejats a les sessions anteriors.
2. Formen part de la Comissió de Seguiment les persones següents:
a) Representants de la direcció política i tècnica del districte.
b) Un conseller o una consellera de districte de cada grup municipal.
c) Persones representants d’entitats del barri escollides per aquestes en la primera sessió del Consell de Barri.
d) Ciutadans o ciutadanes no pertanyents a cap associació que hagin estat escollides en la sessió del Consell de Barri en la qual es constitueixi la Comissió de Seguiment.
3. La Comissió de Seguiment s’ha de reunir amb caràcter previ a la convocatòria dels consells i sempre que sigui necessari a proposta del president o presidenta, qualsevol vicepresident o vicepresidenta o una tercera part dels seus i les seves membres.
4. Les sessions de la Comissió de Seguiment són públiques, tot i que només tenen dret a vot les persones que en són membres.
5. Les funcions de secretaria recauran en una persona tècnica del Districte.
6. La Comissió de Seguiment del Consell de Barri pot convocar sessions i taules de treball per estudiar, treballar i debatre determinats assumptes que s’han de sotmetre a l’aprovació del Consell de Barri.
SECCIÓ 4
PACTES I ACORDS DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ
Article 67
Pactes i acords de diàleg i participació
1. L’Ajuntament pot fomentar espais de debat, de diàleg, de col·laboració, d’acció, de coproducció i de consens amb persones i entitats o institucions interessades en els diversos sectors d’actuació municipal mitjançant la subscripció o l’adhesió a pactes i acords, en els quals es recullin els principis compartits de polítiques públiques municipals. Aquests pactes i acords es fonamenten en la participació i en la implicació activa de les persones que hi participen.
2. Els pactes o acords esmentats han de concretar els seus objectius, finalitats i principis compartits pels signants, així com l’organització i el funcionament intern.
3. El pacte o acord ha de constar de:
a) Una assemblea, de la qual n’han de formar part totes les entitats, les persones i les institucions adherides o signants, els o les representants municipals de l’àrea o sector afectat per raó de la matèria i els grups municipals que ho desitgin.
b) Un president o una presidenta.
c) Potestativament, es pot crear un òrgan de govern executiu i de gestió, presidit pel president o per la presidenta del pacte o acord.
d) També es poden crear comissions de treball per debatre sobre qüestions concretes.
4. Les decisions de l’Assemblea s’intenten adoptar per consens o, si no és possible, per majoria.
5. A banda de les sessions ordinàries, que es duen a terme quan es fixi en el pacte o acord, l’Assemblea ha de celebrar una sessió anual en la qual es presenta l’informe anual sobre els resultats de la gestió del pacte o acord.
6. La Comissió de Govern pot establir una regulació complementària d’aquests pactes i acords.
Compartir